Vilertia galeata

Infotaula d'ésser viuVilertia galeata
Vilerta galeata Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumMollusca
ClasseGastropoda
OrdreLittorinimorpha
FamíliaHydrobiidae
GènereVilerta
EspècieVilerta galeata Modifica el valor a Wikidata
Joaquín López-Soriano, 2022 Vilerta galeata Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EpònimVilert Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de

Vilertia galeata és una espècie de caragol d'aigua dolça de la família dels hidròbids caracteritzada científicament com a tal l'any 2022, a partir del descobriment fortuït d'uns exemplars a Catalunya després del temporal Glòria del 2019.[1][2]

Es tracta d'un mol·lusc valvatiforme i estigobi, endèmic de la conca del riu Fluvià, que esdevé l'únic tàxon conegut del gènere Vilertia. S'anomena així en honor al poble de Vilert, a Esponellà, on fou trobat per primera vegada a la font de Beu-i-tapa.[1][2]

Morfologia

Vilertia galeata és un caragol translúcid i sense coloració de dimensions molt petites: només té entre 1 i 1,5 mil·límetres de longitud.[1][3] Es caracteritza per la manca d'ulls i es distingeix d'altres espècies de caragols d'aigua dolça de la península Ibèrica pel seu característic gir corbat i cap enfora del llavi (obertura) extern de la closca, que és circular i plana.[1][4]

En el cas dels mascles, el penis és ample i amb la punta arrodonida, mentre que les femelles tenen el tret distintiu d'una bursa esfèrica i sense receptacle.[1]

Hàbitat i preservació

Aquesta espècie habita les aigües subterrànies del riu Fluvià i només es pot albirar a la superfície per la força dels dolls i la pujada del nivell freàtic dels aqüífers, sovint provocades per temporals o forts episodis de pluja.[2][3] Presenta un endemisme molt localitzat en aquesta conca hidrogràfica, que fins ara només s'ha definit en dues fonts a 2 quilòmetres de distància l'una de l'altra i dins del terme municipal d'Esponellà: la deu d'en Roure i la font de Beu-i-tapa.[1]

Tot i que els descobridors hipotetitzen que podria trobar-se en altres zones al llarg del curs del riu i que la seva presència és un bioindicador de la bona qualitat de l'aigua,[3] la reduïda circumscripció geogràfica el fa molt sensible a possibles contaminacions o actuacions urbanístiques.[1][2] El seu estat de conservació no ha estat definit per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 López-Soriano, Joaquín; Quiñonero-Salgado, Sergio; Alonso Suárez, Álvaro; Rolán, Emilio; Glöer, Peter «A new genus and new species of valvatiform Hydrobiidae for the North-East Iberian Peninsula» (en anglès). Nemus, 2022, p. 160-167. ISSN: 2386-3803.
  2. 1 2 3 4 Reche, Ariadna «Descobreixen al Pla de l'Estany una nova espècie de cargol d'aigua diminut que és endèmic del riu Fluvià». El Punt Avui, 27-11-2022 [Consulta: 27 novembre 2022].
  3. 1 2 3 «Identifiquen la ‘Vilertia’, una nova espècie de cargol aquàtic endèmic del Fluvià». Ràdio Banyoles, 21 setembre 2022 [Consulta: 28 novembre 2022].
  4. ↑ ACN «Descobreixen una espècie única de caragol d'aigua diminut al riu Fluvià». Vilaweb, 27 novembre 2022 [Consulta: 28 novembre 2022].