Vilhelm Bjerknes
Vilhelm Bjerknes (Christiania (actual Oslo), Oslo i Oslo, 14 de març de 1862 - Oslo, 9 d'abril de 1951) va ser un geofísic, matemàtic i físic noruec que fundà l'Institut de geofísica de Bergen on diversos investigadors desenvoluparen la meteorologia segons els fronts meteorològics. Ajudà a crear el primer sistema de pronòstic meteorològic.
Vida i obra
Bjerknes va néixer a Oslo (aleshores anomenada Kristiania), fill del físic i professor de matemàtica aplicada a la universitat Carl Anton Bjerknes.[1] El seu pare feia recerca, de forma bastant aïllada, per poder eliminar el concepte d'acció a distància[2] de les teories electromagnètiques imperants en aquell moment, fent analogies amb l'hidrodinàmica i ell va participar des de ben jove en els experiments i treballs del seu pare.[3]
Va estudiar a la universitat d'Oslo en la que es va graduar el 1888 però, conscient que calia anar a l'exterior per completar els coneixements, va estar estudiant amb Henri Poincaré a París el 1889-90 i amb Hertz a Bonn el 1890-91.[4] El 1892 va retornar a Oslo on va defensar la seva tesi doctoral sobre el moviment de l'electricitat en un conductor hertzià.[5]
El 1893, Bjerknes va ser nomenat professor de mecànica a la Universitat d'Estocolm i el 1895 va passar a ser-ho de física matemàtica.[6] El 1897 va presentar dos teoremes[7] sobre el comportament dels fluids que el van dirigir cap a l'estudi de la meteorologia[8] i a partir de 1904 pensà en l'aplicació de la mecànica de fluids i la termodinàmica al pronòstic meteorològic. El 1905, després de donar un cicle de conferències a la Universitat de Colúmbia de Nova York va obtenir fons suficients del Carnegie Institute de Washington DC[9] per contractar uns assistents que l'ajudessin a fer els complicats càlculs i tractaments de dades necessaris per a la seva recerca.[10]
El 1905, el regne de Noruega es va separar definitivament del regne de Suècia i les noves autoritats volien que un científic de tan prestigi retornés al seu país i li van oferir una plaça a la universitat d'Oslo a la que es va incorporar el 1907.[11] El 1912, en un congrés internacional de meteorologia a Viena, va proposar el Bar (dividit en 1000 milibars) com a unitat estàndard de la pressió atmosfèrica, proposta que va ser acceptada i que encara es continua utilitzant.[12]
El 1912, el físic Otto Wiener, va crear uns institut geofísic a la universitat de Leipzig i li va proposar que el dirigís ell; Bjerknes no va poder rebutjar una proposta d'una institució de prestigi que li permetria difondre millor la seva obra i, fins el 1917, va estar a Leipzig, amb alguns dels seus col·laboradors que el van acompanyar,[13] estudiant els fluxes d'aire i les friccions turbulentes per modelitzar-les i poder predir-les.[14]
El 1917 fundà l'Institut de geofísica de Bergen[15] on treballaren els importants meteoròlegs Halvor Solberg i Tor Bergeron. Més tard Ragnar Fjörtoft i el seu propi fill Jacob Bjerknes (1897-1975) s'uniren a l'equip.
Pare i fill, Wilhelm i Jacob Bjerknes, publicaren el llibre Dynamics of the Circular Vortex with Applications to the Atmosphere and to Atmospheric Vortex and Wave Motion el 1919. El 1921 Bkerknes creà l'Escola de meteorologia de Bergen de gran influència amb una anàlisi a escala sinòptica de les previsions de les pertorbacions atmosfèriques. La seva teoria s'acceptaria a nivell mundial a la dècada de 1930. També va presentar la teoria del front polar.[16] El 1926 va retornar a la universitat d'Oslo en la que es va retirar el 1932.[17]
La Segona Guerra Mundial i l'ocupació del seu país pels nazis van ser per a ell un cop dur, ja que havia treballat a Alemanya i reconeixia el valor científic dels alemanys; sempre va mantenir una actitud distant amb els ocupants.[17]
La seva dona, Honoria, era la germana de Kristine Bonnevie, la primera dona catedràtica de Noruega.
Va ser membre de la Royal Society el 1933. Els cràters lunars i de Mart Bjerknes reben aquest nom en honor seu.
Vegeu també
Referències
- ↑ Palomares Calderón, 2009, p. 2.
- ↑ Jewell, 1984, p. 786.
- ↑ Friedman, 1989, p. 12-13.
- ↑ Gold, 1951, p. 305.
- ↑ Friedman, 1989, p. 15.
- ↑ Palomares Calderón, 2009, p. 4.
- ↑ Thorpe, Volkert i Ziemiański, 2003, p. 471 i ss.
- ↑ Jewell, 1984, p. 789-790.
- ↑ Jewell, 1984, p. 792.
- ↑ Gold, 1951, p. 307.
- ↑ Palomares Calderón, 2012, p. 7.
- ↑ Jewell, 1984, p. 797.
- ↑ Palomares Calderón, 2012, p. 12.
- ↑ Eliassen, 1999, p. 13.
- ↑ Gold, 1951, p. 310.
- ↑ Mazón, 2012, p. 223.
- 1 2 Gold, 1951, p. 312.
Bibliografia
- Eliassen, Arnt. «Vilhelm Bjertknes' Early Studies of Atmospheric Motions and Their Connection with the Cyclone Model of Bergen School». A: The Life Cycles of Extratropical Cyclones (en anglès). American Meteorological Society, 1999, p. 5-14. ISBN 978-1-878220-35-6.
- Friedman, Robert Marc. Appropriating the Weather: Vilhelm Bjerknes and the Construction of a Modern Meteorology (en anglès). Cornell University Press, 1989. ISBN 0-8014-8160-0.
- Gold, E. «Vilhelm Friman Koren Bjerknes. 1862-1951» (en anglès). Obituary Notices of Fellows of the Royal Society, Vol. 7, Num. 20, 1951, p. 302-317. ISSN: 1479-571X.
- Jewell, Ralph «The Meteorological Judgment of Vilhelm Bjerknes» (en anglès). Social Research, Vol. 51, Num. 3, 1984, p. 783-807. ISSN: 0037-783X.
- Mazón, Jordi. Que plourà, avui? Totes les claus per entendre el temps atmosfèric. Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 2012. ISBN 978-84-475-3577-4.
- Palomares Calderón, Manuel «Semblanzas de Vilhelm Bjerknes y su legado Capítulo I: Una vocación tardía» (en castellà). Divulgameteo, 2009, p. 1-10.
- Palomares Calderón, Manuel «Semblanzas de Vilhelm Bjerknes y su legado. Capítulo II: Reconciliando Física y Meteorología (1904–1917)» (en castellà). Divulgameteo, 2012, p. 1-16.
- Thorpe, Alan J.; Volkert, Hans; Ziemiański, Michał J. «The Bjerknes' Circulation Theorem: A Historical Perspective» (en anglès). Bulletin of the American Meteorological Society, Vol. 84, Num. 4, 2003, p. 471-480. DOI: 10.1175/BAMS-84-4-471. ISSN: 0003-0007.
Enllaços externs
- Vilhelm Bjerknes Arxivat 2008-11-19 a Wayback Machine. a Météo-France
- Wilhelm Bjerknes, The problem of Weather Prediction, as seen from the standpoints of Mechanics and Physics Arxivat 2011-08-21 a Wayback Machine. a la web de NOAA (anglès)
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Vilhelm Bjerknes» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Pihl, Mogens. «Bjerknes, Vilhelm Frimann Koren» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 1 novembre 2018].
- «Vilhelm Bjerknes» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 1998. [Consulta: 1 novembre 2018].