Villa della Regina

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Residències dels Savoia
Villa della Regina
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Villa della Regina, finals del segle XIX
Dades
TipusVil·la, museu d'art, museu nacional d'Itàlia, museu palazzo, museu religiós i museu del Ministeri de Cultura italià Modifica el valor a Wikidata
Part deResidències dels Savoia Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAscanio Vittozzi Modifica el valor a Wikidata
Característiques
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 12,03 ha
zona coixí: 7,3 ha
exposició: 123.500 m² Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
RegióEuropa i Amèrica del Nord
LlocTorí
Piemont
Itàlia
 45° 03′ 29″ N, 7° 42′ 29″ E / 45.05804°N,7.708°E / 45.05804; 7.708
Patrimoni de la Humanitat  
TipusCultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1997 (21a Sessió), Criteris PH: (i),(ii),(iv),(v)
Identificador823
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Treballadors13 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals21.682 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpolomusealepiemonte.beniculturali.it… Modifica el valor a Wikidata

La Villa della Regina és una de les Residències de la casa reial de Savoia declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997. Té el codi 823-013 i es troba a situada a la Strada S. Margherita, 40 de Torí (Piemont, Itàlia).

Història

Va ser projectada al voltant de l'any 1620 per Ascanio Vitozzi -algunes fonts citen, en lloc d'ell, a Carlo i Amedeo di Castellamonte- per al cardenal Maurici de Savoia, home de gran cultura que va renunciar després a la porpra cardenalícia per viure en aquesta vila amb la seva dona Ludovica.[1]

El nom del complex es justifica pel fet que va ser la casa preferida de dues reines de monarques savoians, Anna Maria d'Orleans i Maria Antònia d'Espanya esposes, respectivament, de Víctor Amadeu II i Víctor Amadeu III.[1]

L'estructura és típica del segle xvii amb un esplèndid jardí a la italiana: una plaça-terrassa el·líptica permet accedir a un pati superior rectangular que allotja el castell, un edifici a la seva esquerra i una terrassa a la dreta. A la part posterior del palau un esplèndid jardí en forma d'hemicicle excavat en la colina, amb terrasses i mirador, fonts decoratives -dignes de destacar són les grutes i la font en cadena d'aigua- i el «teatre de les aigües».

Amb el trasllat de la cort savoiana al Palau del Quirinal, molts mobles i obres d'art van ser transferits a Roma i la Villa della Regina espoliada. Abandonada després de l'exili savoià i copejada pels bombardejos aliats durant la Segona Guerra Mundial, la Villa va conèixer després dècades de degradació, a les quals es va intentar posar remei amb deu anys de restauració posteriors.[1]

Referències

  1. 1 2 3 «Villa della Regina» (en italià). Arxivat de l'original el 2013-07-26. [Consulta: 9 desembre 2014].

Enllaços externs