Vimsita
 Vimsita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | CaB₂O₂(OH)₄ |
| Epònim | acrònim i All-Union Research Institute of Mineral Resources (en)  |
| Localitat tipus | dipòsit de bor i coure de Novofrolovskoye, Turjinsk, Krasnoturjinsk, óblast de Sverdlovsk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.BC.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.BC.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/C. – Unklassifiziert |
| Dana | 25.1.5.1 |
| Heys | 9.3.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,02Å; b = 9,71Å; c = 4,44Å; β = 92° |
| Color | incolor |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,585 nβ = 1,614 nγ = 1,614 |
| Birefringència | δ = 0,029 |
| Angle 2V | mesurat: 28° |
| Dispersió òptica | petita |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1968-034 |
| Any d'aprovació | 1968 |
| Símbol | Vim |
| Referències | [1] |
La vimsita és un mineral de la classe dels borats. Rep el nom de VIMS, l'acrònim transcrit del All-Union Research Institute of Mineral Resources (Rússia).
Característiques
La vimsita és un borat de fórmula química CaB₂O₂(OH)₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1968. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls allargats, d'uns 3 mm, en agregats radials.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. És dimorfa de l'uralborita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vimsita pertany a «06.BC - Inodiborats amb triangles i/o tetraedres» juntament amb els següents minerals: calciborita, sibirskita i parasibirskita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1968 al dipòsit de bor i coure de Novofrolovskoye, a Turjinsk, Krasnoturjinsk (óblast de Sverdlovsk, Rússia), en skarns rics en bor que contenen coure, on es troba associada a altres minerals com: uralborita, andradita, grossulària, calciborita, sibirskita i magnetita. També ha estat descrita al dipòsit de bor de Solongo (Transbaikal, Rússia), en skarns que contenen ferro, on es troba associada a la frolovita.[2]