Vincent Foix

Vincent Foix

Biografia
Naixement	(fr) Vincent Michel Foix 22 gener 1857 Narròssa (França)
Mort	30 abril 1932 (75 anys) Laureda (França)
Activitat
Camp de treball	Landes i gascó
Ocupació	rector (1887–1932), sacerdot catòlic, romanista, col·leccionista de poesia popular, lexicògraf, historiador, etnòleg, bibliògraf
Membre de	Societat de Borda (secretari general) (1913–1931) Escola Gastó Febus

Vincenç Miquèu Foish, conegut pel seu nom francès, Vincent Foix (Narròssa, 22 de gener de 1857 - Laureda, 30 d'abril de 1932), va ser un capellà i erudit occità que va escriure obres importants sobre filologia i llengua gascona, així com estudis històrics i etnològics. El seu diccionari i els seus estudis sobre el dialecte gascó de les Landes, que es conservaven en format manuscrit,^[1] es van publicar el 2003 gràcies a la tasca editorial d'un equip de la Universitat de Bordeus-Montaigne.

Fill d'un mestre d'escola i una mestressa de casa,^[2] Foix va passar els seus primers anys a Narròssa. Ordenat sacerdot, va esdevenir ràpidament rector de Laureda, entre Dacs i Sent Sever, on va romandre del 1887 fins a la seva mort al 1932.^[1] Així doncs, la seva vida va transcórrer principalment a la Chalossa, una regió de la Gascunya que s'estén entre el riu Ador al nord i el Bearn al sud.

Conegut popularment com a «l'abat Foix», va dedicar gran part de la seva vida a explorar arxius familiars, notarials i administratius, així com les obres de la Biblioteca Nacional de França. Va registrar els resultats de la seva recerca en els seus manuscrits^[3] sobre genealogia, història local i el dialecte gascó de les Landes, que es conserven als Arxius Departamentals de les Landes. Va ser secretari general de la Société de Borda, una societat erudita situada a Dacs.

Foix va heretar els documents de Jean-Baptiste Gabarra (1842-1925),^[4] vicari de Sabres nascut a Pontons d'Ador que va investigar també sobre la història de les Landes.

El Dictionnaire gascon-français (Landes) de Vincent Foix conté un glossari francès-gascó de més de 8.400 entrades (edició del 2003). L'autor va estudiar els dialectes gascons de Chalossa i la regió de les Landes, mentre que Vastin Lespy i Paul Raymond van compilar el seu Dictionnaire béarnais ancien et moderne^[5] a través de l'estudi dels dialectes escrits i parlats del Bearn. El Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes^[6] de Simin Palay també inclou paraules d'altres variants de gascó.

El lingüista Morris Swadesh va establir l'anomenada llista Swadesh amb gairebé 200 paraules seleccionades de la part més ben conservada del lèxic gascó per al seu ús en lingüística comparada. Ja s'ha establert una llista Swadesh de gascó bearnès, que es pot comparar amb una llista Swadesh de gascó de les Landes (establerta a partir del Dictionnaire gascon-français de Vincent Foix) o altres dialectes gascons, així com amb la llista Swadesh d'occità genèric (més aviat per província) o la llista Swadesh de català disponibles.

Llista confegida a partir de l'article biogràfic del Comité des travaux historiques et scientifiques (CTHS).^[7]

• Paule Bétérous (dir.). Dictionnaire gascon-français (Landes) - Suivi de son lexique français-gascon et d'éléments d'un Thesaurus gascon (en francès i gascó). Bordeus: Presses universitaires de Bordeaux, novembre 2003. ISBN 2-86781-302-6. 
• Poésie populaire landaise : choix de prières, formulettes, attrapes, énigmes, dictons, proverbes & chants religieux (en francès). Dacs: Imprimerie & lithographie Hazael Labèque, 1890. 
• «Le vrai chemin du littoral entre Castets et Soustons» (en francès). Bulletin de la société de Borda, 4t trim. 1893, p. 277-279.
• Le culte de Saint Michel dans les anciens diocèses landais (en francès). Aira: typ. J. Labrouche, 1898. 
• L'Ancien couvent des Ursulines de Dax (en francès). impr. J. Labrouche, 1900. 
• «Où est né Lahire» (en francès). Bulletin de la société de Borda, 1902, p. 69-81.
• Poésie populaire landaise : choix de prières, formulettes, attrapes, énigmes, parodies, onomatopées, dictons, proverbes & chansons ; Deuxième édition entièrement revue & considérablement augmentée (en francès). Aira: typ. J. Labrouche, 1902. 
• «Les clarisses de Dax, histoire et statistique» (en francès). Bulletin de la société de Borda, 3r i 4t trim. 1903, p. 181-204 i 229-241.
• «Glossaire de la sorcellerie landaise» (en francès). Revue de Gascogne, 3 i 4, 1903-1904, p. 257-262, 362-373 i 444-468 (1903, t. 3) ; i p. 64-78, 123-130, 185-188 (1904, t. 4).
• Sorcières & loups-garous dans les Landes (en francès). reimprès el 2001, Princi Néguer, ISBN 2-84618-028-8; 2013, 2015 i 2020, Éditions des régionalismes, 1904. 
• «La cour dels Sers, Notes et documents» (en francès). Bulletin de la société de Borda, 3r trim. 1908, p. 203-229.
• «La coutume de Tartas» (en francès). Bulletin de la société de Borda, 1911, p. 201-233 (3r trim.) ; i 253-268 (4t trim.).
• [1913] « Le Huque des Faux Nobles - Satire burlesque, par Armand (sic pour Arnaud) de BUSQUET, Chanoine de Saint-Girons ; mise au jour par l’Abbé V. Foix », Imp.-Édit. A. Nauze, Tolosa, 1913 [en línia]
• [1913] « Robert Mahieu, marchand cartier de Dax », Bulletin de la société de Borda, 3r trim. 1913, p. 175-182.^{[n 1]}
• «Lalanne, essai généalogique sur les familles nobles ou titrées de ce nom» (en francès). Bulletin de la société de Borda, 1916-1917, p. 81-90 (1916) ; 183-200 (1916) ; 85-100 (1917).
• «Notes sur la société populaire de Dax (1793)» (en francès). Bulletin de la société de Borda, 2n trim. 1921, p. 77-83.
• «Coup d'œil sur la presse landaise au XIXe sièxle» (en francès). Bulletin de la société de Borda, 1r trim. 1930, p. 18-32.
• «Question : sur deux raretés bibliographiques» (en francès). Revue de Gascogne, 2-1908, p. 55.
• Dictionnaire des seigneuries, maisons nobles et maisons titrées des Landes, Archives départementales des Landes, cote II F 906.^{[n 2]}
• Bulletin de la Société de Borda.

• Cabannes, Gabriel. Galerie des landais (en francès). 7. Mont-de-Marsan: Chabas, 1945, p. 254-255.