Vinfaro
| Per a altres significats, vegeu «Castell de Vinfaro». |
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Despoblat i ens local històric de Catalunya | |||
| Construcció | Medieval | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alfés (Segrià) | |||
| ||||
| Format per | Castell de Vinfaro Masia de Vinfaro | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Castell de Vinfaro | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 808-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006222 | |||
| Id. IPAC | 902 | |||
|
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Masia de Vinfaro | ||||
| Id. IPAC | 14171 | |||
Vinfaro és un despoblat al municipi d'Alfés (Segrià). Hi ha les restes de l'antic castell de Vinfaro, declarat bé cultural d'interès nacional, i una masia. De l'antic Castell de Vinfaro queden restes escasses en un turó prop el riu Set.[1] La fortalesa està documentada el 1197. De l'antic castell de Vinfaro depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona.[1] El 1282 l'antic poblat de Vinfaro comptava amb 16 focs.[2]
La masia és al nord del terme, a la dreta del riu Set. És un habitatge unifamiliar aïllat amb gran nombre d'afegits d'obra agrícola. L'edifici segueix el característic model simètric de gran mansió: entrada i gran sala central, on donen totes les habitacions.[2] En una de les parets de la masia hi hagué un escut procedent del vell casal -propietat del Marqués de Benavent. Havia estat sota la propietat dels Romeu de Lleida i dels Montagut de València. Fou adquirit el 1516 per la família Remolins i el 1628 pels Riquer, marquesos de Benavent. Al començament del segle xviii ja era despoblat.[1]
Referències
- 1 2 3 «Castell de Vinfaro». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 març 2013].
- 1 2 «Masia de Vinfaro». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 març 2013].

