Vinitari
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 333 (Gregorià)  |
| Mort | 404 (Gregorià) (70/71 anys) |
| Rei dels ostrogots | |
| ← Hermenric | |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Altres | |
| Títol | Rei |
| Família | Amals |
| Fills | Vadamerca, Vandalari (presumiblement) |
| Pare | Valaravà |
Vinitari (333 (Gregorià) - 404 (Gregorià)) va ser, segons la Getica de Jordanes, un governant gretung ca. 376, membre de la dinastia dels Amals. Era fill del noble Valaravà, el fill de Vuldulf i respectivament nebot i net dels reis Hermenric i Aquiulf. Era pare de Vandalàri.[1] Segons Peter Heather, probablement no hauria pertangut la dinastia, havent estat inclòs en ella com forma de reconciliar les dinasties godes en conflicte en aquella època.[2]
Arne Søby Christensen, a la seva obra, afirma que els autors moderns l'identifiquen amb el Vitimir de la narrativa de Ammià Marcel·lí, al·legant que els noms podrien ser units per a formar Vitimir Vinitari, que voldria dir "Vitimir lluitador de wends".[3]
Segons Jordanes, ell va governar els gretungs a la mort dHermenric, durant el període de subjugació dels gots pels huns de Balamber. Descontent amb el domini hun, Vinitari va atacar i va derrotar els antes del rei Boz, el que va incitar els huns a atacar l'any següent. Tot i aconseguir vèncer-los en dues batalles,[4] va ser mort per una fletxa de Balamber en un tercer combat. Per acabar amb el conflicte, Balamber es va casar amb la seva neta Vadamerca.[5] Fou succeït pel seu cosí Hunimund.
Referències
Bibliografia
- Christensen, Arne Søby. Cassiodorus, Jordanes and the History of the Goths: Studies in a Migration Myth. Copenhague: Museum Tusculanum Press, 2002. ISBN 8772897104.
- Clarke, M. G.. Sidelights on Teutonic History During the Migration Period. Cambridge: Cambridge University Press, 2013. ISBN 1107696321.
- Martindale, J. R.. The Prosopography of the Later Roman Empire, Vol. I AD 260-395. Cambridge i Nova York: Cambridge University Press, 1971.