Viola Smith

Plantilla:Infotaula personaViola Smith
Biografia
Naixement29 novembre 1912 Modifica el valor a Wikidata
Mount Calvary (Wisconsin) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 octubre 2020 Modifica el valor a Wikidata (107 anys)
Costa Mesa (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortno
Activitat
Ocupaciómúsica de jazz Modifica el valor a Wikidata
GènereJazz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentBateria Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0810274 Musicbrainz: 402a0cdc-2f8b-42a9-84a6-71bed0b92b59 Discogs: 1366612 Modifica el valor a Wikidata

Viola Smith, de soltera Schmitz (Mount Calvary, 29 de novembre de 1912 - Costa Mesa, Califòrnia, 21 d'octubre de 2020), va ser una bateria estatunidenca especialment coneguda pel seu treball en orquestres, bandes de jazz i conjunts de música popular des de la dècada de 1920 fins al 1975. Va ser una de les primeres dones bateries professionals de la història. Va actuar diverses vegades en programes de televisió així com en dues pel·lícules i en el musical de Broadway Cabaret.[1][2][3]

Biografia

Smith va néixer en una família amb set germanes i dos germans. Tant ells com elles van aprendre primer a tocar el piano, però el pare tenia reservada per a les nenes la idea d'una orquestra «exclusivament femenina». Viola va triar tocar la bateria perquè els altres instruments que li agradaven ja els tocaven els seus germans grans (ella era la sisena filla). Els seus pares tenien una sala de concerts i una taverna a la població veïna de Fond du Lac.[4][5]

Carrera

En les dècades de 1920 i 1930, Smith va tocar en l'Schmitz Sisters Family Orchestra (més tard, Smith Sisters Orchestra) que el seu pare havia fundat a Wisconsin.[6] Irene (Schmitz) Abler tocava el trombó, Erma Schmitz el vibràfon, Edwina Schmitz la trompeta, Viola Schmitz la bateria, Lila Schmitz el saxòfon, Mildred (Schmitz) Bartash el violí baix, Loretta (Schmitz) Loehr el piano i Sally (Schmitz) Ellenback el saxòfon baix. Van fer una gira pel circuit Radi-Keith-Orpheum (RKO) de vodevil i sales de cinema els caps de setmana i les vacances d'estiu, mentre algunes de les germanes encara eren a l'escola.[7] La seva oportunitat va arribar segons el seu nebot, Dennis Bartash, en tocar amb les seves germanes en el programa de ràdio Major Bowes Amateur Hour en la dècada de 1930.[5] El 1938, Viola i Mildred van fundar The Coquettes, una orquestra exclusivament femenina, que va existir fins a 1942. Mildred Bartash tocava el clarinet i el saxofon.[7][5][8]

Smith va escriure un article el 1942 per a la revista Down Beat titulat «Give girl musicians a break! (Doneu un respir a les noies músiques!)» en el qual argumentava que les dones músiques podien tocar tan bé com els homes. Ella explicava: «En aquests temps d'emergència nacional, molts dels instrumentistes estrella de les grans bandes estan sent reclutats. En lloc de reemplaçar-los amb el que pot ser un talent mediocre, per què no deixar que algunes de les grans músiques del país prenguin el seu lloc?»[9][10]

El 1942, després que Mildred Bartash es casés, i Smith es va mudar a Nova York, un dels seus professors, Billy Gladstone, li va donar tambors fets a mà, va rebre una beca d'estiu per a Juilliard i es va unir a l'orquestra Hour of Charm de Phil Spitalny, una orquestra femenina amb èxit comercial. Més tard, tocaria amb l'Orquestra Simfònica de l'NBC. El seu estil característic de 13 tambors, en particular, dos tom-toms de 16 polzades a l'altura de l'espatlla, mai va ser copiat, i no obstant això, Smith va poder observar que Louis Bellson usava 2 bombos després d'haver vist Smith amb els tom-toms. Durant aquest temps, Viola Smith va gravar música per a les pel·lícules When Johnny Comes Marching Home i Here Come the Co-Eds com a membre de l'Orquestra Simfònica Nacional, i fins i tot va actuar amb Ella Fitzgerald i Chick Webb. Va guanyar notorietat com la «Gene Krupa femenina» i la «bateria més ràpida». Smith va actuar en la presa de possessió del president Harry Truman el 1949. Va romandre en l'orquestra Hour of Charm fins al 1954.[7][10][6]

Després que Hour of Charm es dissolgués, Smith va dirigir la seva pròpia banda, Viola and her Seventeen Drums. De 1966 a 1970, va tocar amb la Kit Kat Band, que va ser part de la producció original de Broadway de Cabaret en els anys 60. La Revista Allegro va publicar al 2013 l'article de Viola Smith «"A Century of Swing 'Never lose your groove!' [Un segle de swing 'Mai perdis el ritme!']».[11]

Darrers anys

En el moment del 107è aniversari d'Smith, al novembre de 2019, es va informar que ocasionalment encara tocava la bateria amb bandes de Costa Mesa, Califòrnia, com una de les músiques convencionals més antigues.[12][13][14]

Smith va morir el 21 d'octubre de 2020 a la seva casa de Costa Mesa, Califòrnia, als 107 anys, després d'haver estat sofrint la malaltia d'Alzheimer.[4]

Obra

Conjunts i formacions musicals en què va tocar

  • Schmitz Sisters Family Orchestra (més tard, Smith Sisters Orchestra)
  • The Coquettes
  • Hour of Charm
  • Orquestra Simfònica de l'NBC
  • Orquestra Simfònica Nacional
  • Viola and her Seventeen Drums
  • Kit Kat Band
  • [...]

Pel·lícules

  • When Johnny Comes Marching Home (1942)
  • Here Come the Co-Eds (1945)

Aparicions en televisió

Musicals de Broadway

Referències

  1. ↑ Clay, Joanna «Still jazzing it up at 99». , 26-11-2011 [Consulta: 1r desembre 2012].
  2. ↑ «Viola Smith, 107 anys portant el ritme». Catorze, 03-11-2020. [Consulta: 1r setembre 2025].
  3. ↑ «Viola Smith: "la baterista más rápida del mundo"» (en castellà). Revista Batacas, 30-04-2021. [Consulta: 1r setembre 2025].
  4. 1 2 Bernstein, Adam «Viola Smith, swing era's 'fastest girl drummer in the world,' dies at 107». The Washington Post, 23-10-2020.
  5. 1 2 3 Dobruck, Jeremiah «Still keeping time at 100». Daily Pilot, 29-11-2012 [Consulta: 1r desembre 2012].
  6. 1 2 Smith «When Women Called the Tunes». The New York Times, 10-08-2010.
  7. 1 2 3 «Viola Smith profile». National Association of Music Merchants, 23-10-2012. [Consulta: 1r desembre 2012].
  8. ↑ Haas, Jane Glenn «Centenarians getting more common». , 19-11-2012.
  9. ↑ Yellin, Emily. Our Mothers' War: American Women at Home and at the Front During World War II. Simon and Schuster, 2010-05-11. ISBN 9781439103586.
  10. 1 2 «Viola Smith, la gran leyenda de la batería» (en castellà). Fahrenheit Magazine, 28-11-2022. [Consulta: 1r setembre 2025].
  11. ↑ «A Century of Swing» (en anglès). Allegro, Volum 113, núm. 10, 01-11-2013. [Consulta: 31 març 2016].
  12. ↑ Crowther. «Viola Smith, still laying it down at 107». Jazz Journal. [Consulta: 16 maig 2020].
  13. ↑ Marion. «World's oldest professional musician? Viola Smith still drumming at 104». Rocknuts.net, 30-11-2016. Arxivat de l'original el 4 de noviembre de 2019. [Consulta: 19 desembre 2016].
  14. ↑ «Viola Smith Celebrates 104st Birthday …The Oldest Renown Musician Alive Today». The Future Heart. [Consulta: 19 desembre 2016].

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.