Violant de Flandes

Plantilla:Infotaula personaViolant de Flandes
Biografia
Naixement1175 Modifica el valor a Wikidata
Mort1219 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
Emperadriu
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Flandes Modifica el valor a Wikidata
CònjugePere II de Courtenay (1193 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsElisabet de Courtenay, Margarida, marquesa de Namur, Felip II, marquès de Namur, Violant de Courtenay, Robert de Courtenay, Inés de Courtenay, Maria de Courtenay, Enric II de Namur, Elionor de Courtenay, Balduí II de Courtenay Modifica el valor a Wikidata
ParesBalduí V d'Hainaut Modifica el valor a Wikidata  i Margarida I de Flandes Modifica el valor a Wikidata
GermansIsabel d'Hainault
Felip I el Noble
Balduí I de Constantinoble
Enric I de Flandes Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Violant de Namur, d'Hainaut o de Flandes (1175-1219) fou comtessa-marquesa de Namur (1212-1216) i regent de l'Imperi Llatí en absència del seu marit Pere II de Courtenay de 1217 a 1219.[1]

Orígens

Violant era filla de Balduí V, comte d'Hainaut (Balduí I comte de Namur) i de la comtessa Margarida I de Flandes.[2] Dos dels seus germans, Balduí I (que fou comte de Flandes com Balduí IX) i Enric I, foren emperadors de Constantinoble (1204-1205 i 1295-1216). Violant va heretar Namur del seu germà Felip I el Noble el 1212. A la mort del seu germà Enric I, i després d'un breu interregne (1216-1217), el seu marit Pere de Courtenay fou elegit emperador el 1217.

Emperadriu de Constantinoble

Violant i el seu marit Pere de Courtenay van anar a Constantinoble el 1216 deixant el govern de Namur en mans del seu fill gran Felip II; Pere va enviar Violant a Constantinoble mentre ell es quedava al darrere combatent el Despotat de l'Epir; en aquesta lluita fou fet presoner. La parella se'n va anar de França el 1217 i fa ver una escala a Roma, on el papa Honori III els va coronaremperador i emperadriu respectivament el 9 d'abril de 1217, a l'església de San Lorenzo fuori le mura.[3] Després de la coronació, Pere va instal·lar Guillem de Montferrat com a rei de Tessalònica. D'ençà es va dirigir cap a Diràqui i va assetjar la ciutat amb 5.500 homes en un intent de recuperar-la de mans de Teodor Àngel. El setge, però, va haver de ser abandonat sense èxit, i les tropes van continuar cap a Constantinoble. Mentrestant, violant va salpar sana i estalvia a Constantinoble. Com que el fill gran, Felip de Namur, va refusar abandonar França, va assumir el poder com a emperadriu llatina de Constantinoble del 1217 al 1219.[3] Es va aliar als búlgars contra els estats grecs successors de Bizanci i va poder fer la pau amb Teodor I Làscaris de Nicea, que es va casar amb la seva filla.

Violant va morir el 1219. Per renúncia de Felip II, el seu germà Robert de Courtenay va ser elegit emperador llatí. Robert seguia a Namur i no va arribar a Constantinoble fins al 1221 pel que de fet durant dos anys més no hi va haver emperador present.

Matrimoni i fills

Del seu matrimoni amb Pere de Courtenay va tenir deu fills:[4]

  • Felip (+ 1226), marquès de Namur, va rebutjar l'elecció com a emperador llatí (1219)
  • Robert (+ 1228), emperador llatí
  • Enric (+ 1229), marquès de Namur
  • Balduí II (+ 1273), emperador llatí i marquès de Namur
  • Margarida Sibil·la, marquesa de Namur, casada amb Raül d'Issoudun i després amb Enric, comte de Vianden
  • Elisabet de Courtenay, casada amb Gualter, comte de Bar i després amb Eudes senyor de Montagu
  • Iolanda o Violant de Courtenay, casada amb Andreu II d'Hongria
  • Elionor, casada amb Felip de Montfort, senyor de Tir
  • Maria de Courtenay, casada amb Teodor I Làscaris emperador de Nicea
  • Agnès de Courtenay, casada amb Jofré II de Villehardouin, príncep d'Acaia

Ascendència

Referències

  1. ↑ Auty, Robert. Lexikon des Mittelalters (en alemany). Stadt (Byzantinisches Reich) bis Werl.. Zuric -Munic: Artemis & Winkler, 1977.
  2. ↑ «H 1405-16 (1/1), 1405-16 bis (1/1) Yolande de Hainaut, comtesse d'Auxerre et de Tonnerre 1216-1216» (en vr). Catalogue des sceaux des archives de l'Yonne : sceaux conservés dans les fonds des établissements cisterciens, grandmontains, prémontrés et hospitaliers. Arxiius departamentals del Yone. [Consulta: 16 agost 2026].
  3. 1 2 von Rintelen, Wolfgang. «Courtenay». A: Mathias Bernath & Felix von Schroeder. Biographisches Lexikon zur Geschichte Südosteuropas. Munic: R. Oldenbourg Verlag, 1974, p. 331-331 [Consulta: 16 agost 2026].
  4. ↑ Schreiber, Karl-Heinz. «Jolanthe von Flandern Lateinische Kaiserin + 1219». Die Genealogie der Franken und Frankreichs. [Consulta: 16 agost 2026].


Precedit per:
Pere II de Courtenay
Emperadriu llatina
1217-1219
Succeït per:
Robert I de Courtenay
Precedit per:
Felip I el Noble
Marquesa de Namur
1212-1216
Succeït per:
Felip II de Courtenay