Violarita
 Violarita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | FeNi₂S₄ |
| Epònim | violat |
| Localitat tipus | Mina Vermilion, Denison Township, Districte de Sudbury Ontario, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.DA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.DA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.01 |
| Dana | 2.10.1.8 |
| Heys | 3.11.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 9,46Å; |
| Grup espacial | grup espacial 227 |
| Color | Gris-violeta, vermell, gris brillant o gris acer |
| Tenacitat | Trencadís |
| Duresa (Mohs) | 4,5 a 5,5 (Mohs) |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4'79 |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Impureses comunes | Co, Cu |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1924 |
| Símbol | Vio |
| Referències | [1] |
La violarita és un mineral de la classe dels minerals sulfurs, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de la linneïta”. Va ser descoberta l'any 1924 a una mina prop de Gran Sudbury, a Ontario (Canadà), sent nomenada així pel color violeta que pot presentar.[2]
Característiques químiques
És un sulfur anhidre de ferro i níquel.[3] Com a molts minerals del grup de la linneïta al qual pertany, presenta l'estructura química de l'espinel·la.[4]
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: cobalt i coure.
Formació i jaciments
Es forma amb origen hidrotermal juntament amb altres sulfurs metàl·lics.[5]
Sol trobar-se associat a altres minerals com: pirrotina, mil·lerita, calcopirita o pentlandita.
Usos
Referències
- ↑ «Violarite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Lindgren, W. y Davy, W.M., 1924. "Nickel ores from the Key West mine, Nevada". Economic Geology 19, 309-319.
- ↑ Misra, K.C. y M.E. Fleet, 1974. "Chemical composition and stability of violarite". Economic Geology: 69: 391-403.
- ↑ Vaughan, D.J. y Craig, J.R., 1985. "The crystal chemistry of iron-nickel thiospinels». American Mineralogist: 70: 1036-1043.
- ↑ Tenailleau, C., Pring, A., Tschmann, B., Brugger, J., Grguric, B. y Putnis, A., 2006.
- Violarita, mindat.org.
- Violarita, webmineral.com.
- Manual de violarita, Mineral Data Publishing.