Vireolanius
![]() Viri botxí verd | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Vireonidae |
| Gènere | Vireolanius Bonaparte, 1850 Vireolanius |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Vireo i Lanius |
Vireolanius és un gènere d'ocells de la família dels vireònids (Vireonidae).[1][2] Agrupa espècies que es distribueixen des dels boscos de roure del centre de Mèxic, a través d'Amèrica Central i del Sud, fins al sud del Perú, nord de Bolívia i sud de l'Amazònia brasilera.[3] Se'l coneix amb el nom comú de vireó botxí.[4]
Descripció
Les espècies d'aquest gènere són ocells petits, grassonets i cap groses, mesurant al voltant de 14 cm de longitud; de cua relativament curta i bec robust i en forma de ganxo a l'extrem, similars als vireó botxí del gènere Cyclarhis; difereixen en la coloració més brillant predominantment verda. Habiten en el dosser de selves humides de terres baixes i de peu de muntanya. És més fàcil sentir-los que veure'ls.[5][6]
Taxonomia
El gènere Vireolanius va ser introduït el 1789 per l'ornitòleg francès Charles Lucien Bonaparte per donar cabuda a una sola espècie, Vireolanius melitophrys, que, per tant, és l'espècie tipus per ser monotípica.[7]
El present gènere ja va ser col·locat en el passat, a la seva pròpia família Vireolaniidae, o, alternativament en una subfamília Vireolaniinae, però aquesta inclusió va ser contestada per les primeres dades genètiques; estudis recents més amplis, com l'últim d'Slager et al., (2014)[8] són incapaços de resoldre conclusivament la topologia de les branques més antigues.[9]
En el passat, les espècies V. leucotis, V. eximius i V. pulchellus van ser col·locades per alguns autors en un gènere separat Smaragdolanius, però les classificacions recents ho integren en el present.[9]
Ridgely & Greenfield (2001)[10] van suggerir que V. leucotis pot incloure més d'una espècie, cosa que va ser confirmada per les dades genètiques de Slager et al. (2014),[8] que van trobar que V. leucotis tal com està definit actualment és parafilètic respecte V. pulchellus i V. eximius.[9]
Les classificacions Birdlife International (BLI) i Manual dels ocells del món (HBW) tracten la subespècie transandina V. leucotis mikettae com a espècie separada, sobre la base del color groc o rosat de les potes i diferències de vocalització.[11][12]
El nom genèric Vireolanius és una combinació dels gèneres Vireo i Lanius.[13]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per quatre espècies:[14]
Referències
- ↑ «Vireolanius Bonaparte, 1850» (en anglès). GBIF. [Consulta: 5 març 2026].
- ↑ «Vireolanius (Vireolanius sp.)». Avibase. [Consulta: 5 març 2026].
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 5 març 2026].
- ↑ «Vireolanius». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 5 març 2026].(català)
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX : [Philadelphia] : [Washington, DC]: University of Texas Press ; In association with the Academy of Natural Sciences of Philadelphia ; World Land Trust-US, 2009, p. 555–556, làmina 85(3–4). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ Garcia, Kayla. Green Shrike-Vireo (Vireolanius pulchellus) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.grsvir1.01.
- ↑ Bonaparte, Charles Lucien. Conspectus generum avium (en llatí). vol.1, 1850, p. 330.
- 1 2 Slager, David L.; Battey, C.J.; Bryson, Robert W.; Voelker, Gary; Klicka, John «A multilocus phylogeny of a major New World avian radiation: The Vireonidae» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 80, 11-2014, p. 95–104. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.07.021.
- 1 2 3 «A classification of the bird species of South America | Part 9. Oscine Passeriformes, A (Vireonidae to Sturnidae) (Notes 1a, 4 i 5a)». South American Classification Committee. American Ornithologists' Union. [Consulta: 6 març 2026].
- ↑ Ridgely, Robert S.; Greenfield, Paul J. The birds of Ecuador. Status, distribution and taxonomy. vol.1. Londres: Christopher Helm, 2001. ISBN 978-0-7136-6116-3.
- ↑ «Pale-legged Shrike-vireo Vireolanius Mikettae Species Factsheet» (en anglès). BirdLife Datazone. [Consulta: 6 març 2026].
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 6 març 2026].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 402. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 6 març 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Vireos, shrike-babblers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 5 març 2026].
