Virginia Boccabadati
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 abril 1828 Mòdena (Itàlia) |
| Mort | 6 agost 1922 Torí (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Alumnes | Celestina Boninsegna i Elisa Petri |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
Virginia Gazzuoli, coneguda a la història com a Virginia Boccabadati, pel cognom de la seva mare (Mòdena, 1828 – Torí, 1922), va ser una soprano italiana.
Biografia
Filla de Luigia Boccabadati, una famosa cantant i professora de cant de Mòdena, va estudiar i fer d'aprenent amb la seva mare de petita, fent el seu brillant debut a Palerm el 1847 com a personatge principal de l'òpera Linda di Chamounix de Donizetti.[1] Es va casar amb el comte Carignani molt jove i, juntament amb el seu marit, va participar en els Cinc dies de Milà el 1848, període en què es diu que va conduir el seu carruatge per reforçar una barricada.[2]
Els esdeveniments polítics de l'època la van mantenir allunyada dels escenaris durant gairebé tres anys, fins al 1850, quan va tornar a cantar al Teatro della Pergola de Florència,[1] a I masnadieri de Verdi. Després va actuar sovint amb el seu cunyat,[3] el baríton Felice Varesi, el primer intèrpret de Rigoletto. La seva carrera inclou les seves actuacions a Rigoletto i especialment a La traviata, per la qual el mateix Verdi fins i tot l'havia proposat a la direcció del Teatro La Fenice com una de les possibles candidates ideals per al paper de Violetta a l'estrena de l'òpera.[4] Més tard, però, en una confessió, la cantant va admetre que preferia les de Bellini i Donizetti a les obres del compositor de Busseto.[5] Havent-se establert sobretot en el repertori líric lleuger, Boccabadati va poder interpretar fins i tot papers més exigents gràcies al temperament dramàtic amb què estava dotada.[1]
Després que un accident li debilités la veu, va intensificar la seva carrera docent i, després de la mort del seu marit, va acceptar un lloc de professora de cant que li va oferir Carlo Pedrotti al Liceo Musicale de Pesaro. Allà, el 1893, va publicar, a la impremta local Federici, les seves Osservazioni pratiche per lo studio del canto, "un petit llibret senzill però valuós, que conté alguns records del mètode de cant de la seva mare i de les amistats de Donizetti amb la seva família". Entre les seves alumnes hi havia Celestina Boninsegna i Maria Farneti, una soprano de Mascagni que era molt coneguda a principis del segle XX.[1]
A la seva vellesa, es va retirar a l'Internat Reial per a Vídues i Dones Solteres d'Estat Civil de Torí, on va morir gairebé centenàriament.[5]
Referències
- 1 2 3 4 Voce: Boccabadati, Luigia (Luisa), in Dizionario Biografico degli Italiani - Volume 10, 1968, accessibile on-line in Treccani.it
- ↑ Arnaldo Bonaventura, Boccabadati, in Enciclopedia Italiana, 1930 (accessibile on-line in Treccani.it).
- ↑ Il Varesi aveva sposato la sorella Cecilia (1823-1906), anch'ella, per un certo periodo, cantante (voce: Boccabadati, Luigia (Luisa), in Dizionario Biografico degli Italiani - Volume 10, 1968, accessibile on-line in Treccani.it).
- ↑ Lettera a Carlo Marzari, affrancata il 30 gennaio 1853, riprodotta in Marcello Conati, La bottega della musica: Verdi e la Fenice, Milano, Il Saggiatore, 1983, p. 312-313.
- 1 2 Andrea Della Corte e Guido M. Gatti, Dizionario di musica, Torino, Paravia, 1956, p. 66.
