Vittoria Tesi

Plantilla:Infotaula personaVittoria Tesi
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 febrer 1701 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 maig 1775 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuContralt Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: e950bd6e-adfa-458c-bc39-e26a760b4ad8 Modifica el valor a Wikidata

Vittoria Tesi Tramontini coneguda com «La Fiorentina» o «La Moretta» (Florència, Toscana, 13 de febrer de 1701 - Viena, 9 de maig de 1775) fou una de les grans cantants d'òpera italiana (i posteriorment professora de cant) del segle xviii. La seva corda vocal era la de contralt. Mulata d'origen humil, es considera «la primera cantant negra important de la història de la música occidental».[1][2][3][4]

Biografia

Era filla d'Alessandro i Maria Antonia Rapacciuoli. El seu pare, sobrenomenat «il moretto» per la seva ascendència africana, era un lacai al servei del famós cantant castrat florentí Francesco de Castris (vers 1650-1724). Aquest va acceptar ser el padrí de la nena, juntament amb una altra figura famosa del teatre d'òpera de l'època, la soprano Vittoria Tarquini, anomenada «la Bombace» (o «la Bambagia»), a qui Tesi evidentment devia el nom.[2][3][5] Tingué per mestres Francesco Redi a Florència, i Francesco Campeggi i Antonio Bernacchi a Bolonya,[6] on la seva família es va traslladar el 1715. La seva carrera operística va començar amb actuacions a Parma i Bolonya el 1716.[3] El 1718 era «virtuosa de cambra» del Príncep de Parma a Venècia. L'any següent va ser a Dresden, on va cantar per a Antonio Lotti al costat de Senesino i Margherita Durastanti. El 1721 va marxar de nou a Itàlia, on hauria romàs durant els següents vint-i-sis anys, amb actuacions a l'estranger limitades a una temporada a Madrid el 1739-1740. El 1725, a Nàpols, juntament amb Farinelli, va estrenar la serenata Marc'Antonio e Cleopatra, de Hasse. A Itàlia va actuar a Venècia, Milà, Torí i en moltes altres ciutats grans i petites al Centre Nord, així com a Nàpols, molt sovint, del 1724 al 1732, al costat de Farinelli. La seva carrera va arribar al seu punt més alt entre les dècades de 1730 i 1740: el 1737 va participar en la inauguració del Teatro San Carlo de Nàpols, interpretant el paper en travesti del protagonista d'Achille in Sciro, de Domenico Sarro; el 1744 va interpretar el paper principal a Ipermestra, de Christoph Willibald Gluck, a Venècia; el 1748 es va mudar permanentment a Viena i va participar en la inauguració del Burgtheater assumint la part principal a Semiramide riconosciuta, novament de Gluck, amb un llibret de Pietro Metastasio. Aquest treball va persuadir Metastasio dels mèrits de «La Fiorentina», dels quals es va dir que anteriorment no hauria estat entusiasta. «La Tesi —escrivia el poeta— recita d'una manera que m'ha sorprès, així com a tota la humanitat de Viena, d'ambdós sexes».[2][7][1][3]

Després de reeixides representacions a Achille in Sciro i Didone abbandonata, de Niccolò Jommelli (1749), tots dos sobre llibrets de Metastasio, i una temporada molt ocupada el 1750, Tesi va començar a retirar-se de l'escena. El 1751 es va convertir en directora de vestuari del Burgtheater. Ensenyà cant durant molts anys sota la protecció del príncep Josep de Saxònia-Hildburghausen, al palau vienès en el qual es va instal·lar permanentment i on participava regularment en concerts privats sota la direcció del mestre de capella del príncep, Joseph Bonno. Entre els seus alumnes es trobaven Caterina Gabrielli, Anna-Lucia de Amicis i Elisabeth Teyber.[2][3]

Tesi va morir de pneumònia el 1775. Era extremadament rica i, d'acord amb el seu darrer testament, va ser enterrada a la cripta de l'església de Santa Maria dels Àngels, més coneguda com l'església dels Caputxins (Kapuzinerkirche), de Viena, al Neuer Markt, després d'haver proveït un fons de dotació per a la missa de 1.000 florins per al convent annex.[2][3]

Tant Johann Joachim Quantz[8] com Charles Burney[9] van lloar la seva capacitat d'actuar, però també la profunda veu de contralt i el domini de l'art de cantar, encara que sense presumir de virtuosisme. Segons Esteban de Arteaga (1747-1799)[10] i Giovanni Battista Mancini,[6] Tesi va ser, de molt, la millor cantant-actriu del segle xviii.[2]

Referències

  1. 1 2 «Vittoria Tesi-Tramontini | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 gener 2026].
  2. 1 2 3 4 5 6 «TESI, Vittoria, detta la Fiorentina o la Moretta - Enciclopedia» (en italià). Treccani. [Consulta: 3 gener 2026].
  3. 1 2 3 4 5 6 Lorenz, Michael. «Michael Lorenz: The Will of Vittoria Tesi Tramontini», 31-03-2016. [Consulta: 3 gener 2026].
  4. ↑ «Serenata Hasse al Sannazaro in concerto la» (en italià), 30-01-2019. [Consulta: 3 gener 2026].
  5. ↑ Timpanaro Morelli, Maria Augusta. Per Tommaso Crudeli: nel 255. anniversario della morte, 1745-2000. Firenze: Leo S. Olschki, 2000. ISBN 978-88-222-4866-4.
  6. 1 2 Giambatista Mancini, Pensieri e riflessioni pratiche sopra il canto figurato, Viena, Ghelen, 1774, p. 19 i 20 (accessible en línia en IMSLP, Google Books o Internet Archive
  7. ↑ Metastasio, Pietro. Opere ; vita, di Pietro Metastasio (en italià). Fratelli, 1783.
  8. ↑ Marpurg, Friedrich Wilhelm. «Historisch-Kritische Beyträge zur Aufnahme der Musik Bd.1, Berlin 1754/55, Schützens Witwe», 1755. [Consulta: 3 gener 2026].
  9. ↑ Charles Burney, The Present State of Music in Germany, the Netherlands and United Provinces ... (segona edició, corregida), Londres, Becket, Robson, Robinson, 1775, I, p. 324
  10. ↑ Stefano Arteaga,Le rivoluzioni del teatro musicale italiano dalla sua origine fino al presente, Bolonya, Trenti, 1785, II, p. 43