Vittorio Rieti

Plantilla:Infotaula personaVittorio Rieti
Biografia
Naixement28 gener 1898 Modifica el valor a Wikidata
Alexandria (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 febrer 1994 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri protestant de Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócoreògraf, compositor, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorQueens College, CUNY Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

IMDB: nm0726396 IBDB (repartiment): 12293 Musicbrainz: 4482147e-144f-4b6d-8dac-801e120ff9c7 Lieder.net (compositor): 5504 Discogs: 2871805 IMSLP: Category:Rieti,_Vittorio
Find a Grave: 161161272Modifica el valor a Wikidata

Vittorio Rieti (Alexandria, Egipte, 28 de gener, 1898 - Nova York (Estats Units), 19 de febrer, 1994), va ser un compositor italià que es va naturalitzà en ciutadà nord-americà l'any 1944.

La seva música és tonal i neoclàssica, caracteritzada per un estil melòdic i elegant.

Biografia

Vittorio Rieti va néixer de pares jueus. Es va traslladar a Milà per assistir a la Universitat d'Economia i Comerç, després va anar a Roma (on va viure fins al 1940) per estudiar amb Ottorino Respighi i Alfredo Casella.[1]

El 1925 va anar a viure temporalment a París per compondre la música del ballet Barabau per a George Balanchine, encarregat per la companyia Ballets Russos de Serguei Diàguilev, que es va representar l'11 de desembre de 1925 a Londres.[2] Va conèixer la seva dona a la seva Alexandria natal.

Per fugir de la persecució antijueva del règim feixista,[3] va emigrar als Estats Units l'any 1940, obtenint la ciutadania nord-americana l'1 de juny de 1944. Va impartir classes al "Institut Peabody of Music" de Baltimore (1948–49), al "Chicago Musical College" (1950–54), al "Queens College of New York" 1964). Va morir a Nova York el 19 de febrer de 1994.[1]

Obres principals

Ballet
  • Barabau (1925)
  • Le bal (1929)
  • La Sonnambula (1946)
Orquestra
  • Symphony No. 3 (1932)
  • Symphony No. 4 (1942)
  • Suite "La Fontaine" (1968)
Concert
  • Concert per a piano núm. 3 (1955)
  • Concert per a clavecí i violí (1952–1955, 1972)
  • Concert per a violoncel núm. 2 (1953)
  • Triple Concerto per a violí, viola, piano i orquestra (1971)
De cambra
  • Quartet de corda núm. 1, en fa major (1926)
  • Capriccio per a violí i piano (1941)
  • Partita per a clavecí, flauta, oboè, 2 violins, viola i violoncel (1945)
  • Quartet de corda núm. 3 (1951)
  • Quintet de vent fusta (1957)
  • Quartet de corda núm. 4 (1960)
  • Concertí per a 5 instruments per a flauta, viola, violoncel, arpa i clavecí (1963)
  • Pastorale e fughetta per a flauta, viola i piano (o clavicèmbal) (1966)
  • Sonata à 5 per a flauta, oboè, clarinet, fagot i piano (1966)
  • Incisions per a quintet de metalls (1967)
  • Silografia per a flauta, oboè, clarinet, trompa i fagot (1967)
  • Sestetto pro Gemini per a flauta, oboè, piano, violí, viola i violoncel (1975)
Per piano
  • Second Avenue Waltzes per a dos pianos (1942)
  • Suite champêtre per a dos pianos (1948)
  • Medieval Variations (1962)
  • Chorale, variazioni e finale per a dos pianos (1969)
Bandes sonores
  • O la borsa o la vita, direcció de Carlo Ludovico Bragaglia (1933)
  • Ritorno alla terra, direcció de Mario Franchini (1934)
  • Amore, direcció de Carlo Ludovico Bragaglia (1935)
  • La route heureuse, direcció de Georges Lacombe (1936)
  • L'orologio a cucù, direcció de Camillo Mastrocinque (1938)

Referències

  1. 1 2 (anglès) "Rieti, Vittorio" alDiccionari biogràfic de Baker dels músics clàssics del segle xx, ed. Laura Kuhn. Schirmer Books, 1997.
  2. ↑ Samuel Rechtoris (1991) - llibret de l'àlbum Vittorio Rieti , New World NWCR 601
  3. ↑ Maria Rosaria Buonaiuto said, Mario Castelnuovo-Tedesco and Vittorio Rieti: story of two Italians in New York, a la Biblioteca Musicale Andrea Della Corte, 12 d'abril de 2018. URL consultada el 22 de febrer de 2021.