Vol 548 de Sabena
| ||||
| ||||
| Tipus | accident aeri  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 15 febrer 1961 | |||
| Lloc | Berg (Bèlgica) Aeroport de Brussel·les (Bèlgica) Brussel·les (Bèlgica) , Kampenhout (Bèlgica) | |||
| Estat | Bèlgica | |||
| Aeronau | Boeing 707 | |||
| Punt de sortida | Aeroport Internacional John F. Kennedy (Nova York) | |||
| Punt d'arribada | Aeroport de Brussel·les (Bèlgica) | |||
| Gestor/operador | Sabena | |||
| Vol | SN548 | |||
| Morts | 72 | |||
| Ferits | 0 | |||
| Nombre de supervivents | 0 | |||
El vol 548 de Sabena, es va estavellar el 15 de febrer de 1961. Era.un Boeing 707 que operava des de l'Aeroport Internacional John F. Kennedy a Nova York fins a l'Aeroport de Brussel·les a Bèlgica que es va estavellar prop de Berg, a la província de Brabant.[1][2]
Aquest accident en què va estar involucrada la companyia aèria belga Sabena va provocar la mort de les 72 persones a bord, així com d'una persona a terra. Continua sent l'accident aeri més mortal de la història de Bèlgica i un dels seus principals desastres.
Seria el primer accident mortal en què va estar involucrat un Boeing 707 en un servei regular de passatgers. Entre els morts hi havia tota la delegació de patinatge artístic sobre gel dels Estats Units, que es dirigia al Campionat del Món de 1961 a Praga, Txecoslovàquia.[2]
Accident
L'accident va tenir lloc a les 10:00 hores de Brussel·les. Fins a la seva aproximació a l'aeroport de Brussel·les no s'havia reportat cap anomalia a bord de l'avió. Segons testimonis presencials, el Boeing 707 estava esperant que un avió més petit deixés la pista abans de poder aterrar. Aleshores va començar a ascendir i, de sobte, es va estavellar contra un camp prop de la població de Berg, part del municipi de Kampenhout a la província de Brabant.[3][2]
Les restes del 707 van esclatar en flames i tots els que hi havia a bord van morir a l'instant. Hi havia 61 passatgers i 11 membres de la tripulació. Un pagès que treballava al camp també va morir per un tros d'alumini de l'avió, i un altre pagès va tenir la cama amputada a causa de les restes.
El rei Balduí i la seva esposa, la reina Fabiola, van visitar el lloc de l'accident 15 de febrer de 1961, i es van reunir amb les famílies dels pagesos que van ser víctimes de l'accident. El president dels Estats Units, John Fitzgerald Kennedy, va emetre un comunicat de condol des de la Casa Blanca. El desastre el va afectar personalment, ja que un dels patinadors que van morir en l'accident, Dudley Richards, era amic íntim tant del seu germà com d'Edward Moore Kennedy. ,havent passat diversos estius junts a Hyannis, Massachusetts.
Investigació
La investigació duta a terme per les autoritats belgues i americanes no va poder determinar la causa exacta de l'accident. Tanmateix, l'explicació més probable és una fallada mecànica dels controls de vol. Un mal funcionament dels alerons o dels estabilitzadors de la cua va provocar una postura de morro cap amunt de la qual els pilots no es van poder recuperar.[4][2]
Víctimes
Dels 61 passatgers, hi havia 18 atletes nord-americans de l'equip de patinatge artístic, així com 16 persones que els acompanyaven (familiars, entrenadors o caps de delegació):[5][6]
Patinadors individuals :
Patinadors en parelles
Patinadors de dansa sobre gel:
Entrenadors i oficials :
|
Jutges i àrbitres :
Famíliars dels membres de l'equip :
Altres passatgers :
|
Tripulació :
Persona de terra :
|
Consequêncies
Campionats del món de 1961
L'accident va causar una gran commoció al món de l'esport, i el Comitè Executiu de la ISU va decidir cancel·lar el Campionat del Món previst per a Praga, Txecoslovàquia. Anteriorment s'havien cancel·lat entre 1915 i 1921 a causa de la Primera Guerra Mundial i després entre 1940 i 1946 a causa de la Segona Guerra Mundial. Però aquesta va ser la primera vegada que el Campionat del Món es va cancel·lar a causa d'un esdeveniment que no fos la guerra. La segona vegada seria el 2020, a causa de la pandèmia de la Covid-19. Un any més tard, la capital txecoslovaca acolliria, tanmateix, el Campionat del Món de 1962.
Patinatge artístic americà
El gran nombre de víctimes, entrenadors i atletes va ser un cop devastador per al patinatge artístic americà, que havia gaudit d'una posició dominant a la dècada de 1950. Tot i que Scott Allen va guanyar una medalla de bronze als Jocs Olímpics d'hivern de 1964 a Innsbruck, els Estats Units no tornarien al capdamunt del rànquing mundial fins a Peggy Fleming (tres vegades campiona del món de 1966 a 1968 i campiona olímpica el 1968) i Timothy Wood (bicampió del món el 1969 i el 1970). L'accident també va contribuir indirectament a l'afluència d'entrenadors estrangers als Estats Units, com ara l'italià Carlo Fassi i el britànic John Nicks.[4]
El 23 de febrer de 1961, Frank Ritter Shumway, president de l'Associació de Patinatge Artístic dels Estats Units (USFSA), que feia menys de dos mesos que ocupava el càrrec en el moment de l'accident, va decidir crear el Fons USFSA en memòria de les víctimes del vol 548 de Sabena. Moltes d'aquestes víctimes eren joves patinadors prometedors de l'equip nacional dels Estats Units, que s'havia reunit per primera vegada després de la retirada de diversos campions americans després dels Jocs Olímpics d'hivern de 1960 a Squaw Valley. El Fons, que encara existeix avui dia, s'utilitza per donar suport a l'entrenament de joves promeses del patinatge.
Referències
- ↑ «Sabena flight 548 (1961) | Crash, Cause, & Victims» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-10.
- 1 2 3 4 Ranter, Harro. «Loss of control Accident Boeing 707-329 OO-SJB, Wednesday 15 February 1961». Aviation Safety Network. [Consulta: 26 febrer 2026].
- ↑ Chini, Maïthé. «Today in History: Sabena Flight 548 crashes just outside Brussels Airport» (en anglès). The Brussels Times, 15-02-2024. [Consulta: 26 febrer 2026].
- 1 2 Leal, Tolo. «El vuelo Sabena 548, la tragedia en el hielo» (en espanyol europeu). Libertad Digital, 16-08-2019. [Consulta: 27 febrer 2026].
- ↑ «Disasters: Family Affair» (en anglès). TIME, 24-02-1961. Arxivat de l'original el 2025-03-26.
- ↑ Swift, E.M. «"THE DAY THE MUSIC STOPPED"». Vault. Arxivat de l'original el 2016-08-16.