Volsinis
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic i ciutat antiga  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| País | Itàlia | |||
| Regió | Laci | |||
| Província | província de Viterbo | |||
| Municipi | Bolsena | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Idioma oficial | etrusc | |||
| Geografia | ||||
| Banyat per | llac de Bolsena | |||
| Dades històriques | ||||
| Dissolució | 264 aC | |||
| Següent | Bolsena | |||
| Organització política | ||||
| Membre de | ||||
| Lloc web | beniculturali.it… | |||
Volsinis o Volsínios (o bé Vulsinis / Vulsínios; en llatí: Vulsinii o Volsinii; en etrusc, Velzna o Velusna; en grec antic: Οὐολσίνιον) va ser una antiga ciutat d'Etrúria situada a la vora del llac del mateix nom, a la via Clòdia. La ciutat etrusca va ser destruïda al segle iii aC, i la seva situació exacta és desconeguda. Després de la destrucció, els romans refundaren la ciutat, que es correspon amb l'actual Bolsena. En època etrusca va ser una de les ciutats més poderoses de la Lliga Etrusca, formada per dotze ciutats. Molt a prop hi havia el Fanum Voltumnae, el temple on es reunien anualment les tribus etrusques, a la vora del llac.[1]
No es parla de Volsinis abans de la caiguda de Veios, quan els volsiniesos van témer que serien les víctimes següents de l'expansionisme romà. Es van aliar als salpinis i, en ocasió d'una pesta i fam que va assolar Roma cap a l'any 391 aC, van atacar la ciutat, però van ser rebutjats amb moltes pèrdues. Els romans els van fer vuit mil presoners, i no van tenir més remei que pactar una treva de vint anys, restituir el botí que havien fet pel camí i proporcionar la paga de l'exèrcit romà durant dotze mesos.[2]
Ja no es torna a parlar de la ciutat fins al 310 aC, quan, aliada a les altres ciutats etrusques menys Arrècium, va assetjar Sútrium, ciutat aliada de Roma, guerra que va acabar l'any 309 aC, amb la completa derrota etrusca a la Batalla del Llac Vadimonis. El 307 aC, el cònsol romà Publi Deci Mus va capturar diverses fortaleses que pertanyien a Volsinis. L'any 295 aC, Luci Postumi Megel va assolar el seu territori i els va derrotar sota els murs de la ciutat, matant 2.800 guerrers. Volsinis va negociar llavors, juntament amb Arrècium i Perusia, una pau de quaranta anys i el pagament d'una indemnització. Però, al cap de catorze anys, van tornar a fer la guerra als romans (281 aC) fins que el 280 aC va ser definitivament sotmesa. Segons Plini el Vell, citant Metrodor d'Escepsis, l'objectiu romà d'atacar la ciutat era aconseguir les dues mil estàtues que hi havia, cosa que segurament no és certa però que indica la gran riquesa que devia tenir Volsinis. Valeri Màxim diu que eren tan rics que s'havien «efeminat» i, per això, no van poder lluitar amb succés amb els romans i, finalment, els esclaus van usurpar el poder, fins que els romans els van alliberar d'aquesta tirania. De fet, els romans van ocupar la ciutat l'any 264 aC, la van arrasar completament i van fer fora els habitants, que es van establir no gaire lluny, en una segona ciutat de Volsinis, la Bolsena romana, que va existir com a ciutat provincial durant la República i l'Imperi i es va despoblar al segle iv.[1]
Al Volsinis romà hi va néixer Sejà, el cap de la guàrdia pretoriana, marit d'Apicata i favorit de l'emperador Tiberi, i Juvenal diu que la sort de Sejà depenia del favor de la deessa Nòrtia, una divinitat etrusca molt adorada a Volsinis, i al seu temple s'hi clavava cada any el clavus annalis. Plini el Vell diu que a la ciutat va passar un fet sobrenatural: un llamp es va aparèixer al cel i el rei Porsenna el va agafar per destruir el monstre anomenat Volta que assolava el territori. A Volsinis hi va néixer, també, el poeta Aviè al segle iv que, en la seva Ora Maritima, va descriure la costa d'Hispània, de les illes Cassitèrides fins a Massàlia. Aviè és el primer autor conegut que descriu la costa catalana, encara que el periple en sigui una còpia d'altres periples anteriors.
Les restes de la ciutat romana es poden veure a l'actual vila de Bolsena, però les de la ciutat etrusca no se n'han trobades. Les restes principals són les d'un temple conegut per Temple de Nòrtia, encara que era un temple romà i no etrusc; l'amfiteatre, els banys, tauletes sepulcrals, sarcòfags i alguns relleus.[1] Pel que fa a la ciutat etrusca, uns la situen al sud del llac, a Montefiascone, i d'altres a Orvieto, però probablement estava situada molt a prop del lloc on després hi va haver una ciutat romana.