Wadi al-Sabua
| Tipus | jaciment arqueològic de l'antic Egipte àrea protegida Temple egipci | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | monuments nubians des d'Abu Simbel fins a Files | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | governació d'Assuan (Egipte) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 139,3 ha | |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 1979 (3a Sessió) | |||
| Identificador | 88-003 | |||
Wadi al-Sabou (àrab: وادي السبوع, Wādī as-Subūʿ o وادي الأسود, Wādī al-Usūd) o Vall dels Lleons fou un lloc del sud d'Egipte, 140 km al sud-oest d'Assuan, on hi havia construït dos temples del temps de les dinasties XVIII i XIX.[1]
Un d'aquestos temples es va traslladar per evitar ser cobert per les aigües del Llac Nasser. Es tracta del temple d'Amon (Amon-Re) construït per Ramsès II que va ser mogut a uns kilòmetres al nord-est a un lloc més elevat. L'altre temple, el d'Amenhotep III,[2] va desaparèixer sota les aigües, si bé cinc esteles d'aquest temple són al Museu d'Assuan.
El temple d'Amenhotep III estava dedicat a Horus, i més tard a Amon. Ramsès II el va restaurar de les malmeses que havia patit anteriorment.[3]
El temple de Ramsès II fou construït per presoners libis vers l'any 44 del seu regnat i fou dedicat a Amon. Per aspecte de les esfinxs, que conformen una avinguda d'accés, el lloc fou conegut com a Vall dels lleons. Una estàtua de Ramsès II i una esfinx d'ell mateix son a cada costat de l'entrada. Al centre dos esfinxs de cap humà. Pilars i decoracions apareixen a part del recinte amb escenes de deus i el faraó. La cambra de les ofrenes està abans del santuari principal que està flanquejat per dues capelles.
El temple fou adaptat pels cristians com església segles més tard i la figura del faraó fent l'ofrena a Horus fou canviada i es veu el faraó fent ofrena a sant Pere.[4][5]
Referències
- ↑ Shaw, Ian. Exploring Ancient Egypt (en anglès). Oxford University Press, USA, 2003-07-31, p. 196. ISBN 978-0-19-511678-6.
- ↑ Wegner, Josef; Wegner, Jennifer Houser. The Sphinx That Traveled to Philadelphia: The Story of the Colossal Sphinx in the Penn Museum (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2015-09-28, p. 170. ISBN 978-1-934536-77-3.
- ↑ Lobban, Richard A. Historical Dictionary of Ancient and Medieval Nubia (en anglès). Bloomsbury Publishing PLC, 2003-12-09, p. 402. ISBN 978-0-8108-6578-5.
- ↑ Arnold, Dieter. Temples of Ancient Egypt (en anglès). Cornell University Press, 1997, p. 117. ISBN 978-0-8014-3399-3.
- ↑ Ochała, Grzegorz «Multilingualism in Christian Nubia: qualitative and quantitative approaches». Dotawo: A Journal of Nubian Studies, 2014. DOI: 10.5070/D61110007.
