Wang Hongwen
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | desembre 1935  Changchun (RP Xina) | ||
| Mort | 3 agost 1992 (56 anys) Pequín (RP Xina) | ||
| Causa de mort | càncer de fetge | ||
 Membre del Comitè Permanent del Politburó del Partit Comunista de la Xina | |||
| 30 agost 1973 – 21 juliol 1977 | |||
 Membre de l'Assemblea Popular Nacional | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Partit | Partit Comunista de la Xina (1951–1977) | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Guerra de Corea | ||
| Altres | |||
| Condemnat per | contrarrevolució (1981) → (presó perpètua) | ||
| Cronologia | |||
| 1967 | Shanghai People's Commune (en) 
| ||
Wang Hongwen (xinès: 王洪文) (Changchun, desembre 1935 - Pequín, 3 d'agost de 1992) va ser un polític xinès, el membre més jove del Banda dels Quatre. Va destacar durant la Revolució Cultural (1966–1976), especialment en l’organització de la Comuna de Shanghai, i va arribar a ser un dels dirigents principals del Partit Comunista de la Xina (PCX).
Durant el seu punt màxim de poder, va ocupar el càrrec de segon vicepresident del Partit i era tercer en la jerarquia del Partit Comunista. Després de la mort de Mao Zedong el 1976, Wang va ser deposat en un cop de partit, arrestat i acusat d’"activitat contrarevolucionària", sent condemnat a cadena perpètua el 1981.[1]
Biografia
Wang va néixer a Kaiyuan, actualment integrat al districte de Luyuan, a Changchun, a la província de Jilin.[2] El 1950 es va unir a l’exèrcit i va participar a la Guerra de Corea com a missatger i músic.[3] Es va afiliar al Partit Comunista Xinès el 1953. Després de la guerra va treballar a la fàbrica tèxtil nacional número 17 de Xangai com a operari i, més tard, a la secció de seguretat de la fàbrica.
Carrera política
El 12 de juny de 1966, Wang va oposar-se a les autoritats de la fàbrica mitjançant un pòster de caracters grans on els criticava per revisionisme, fet que el va portar a obtenir el suport inicial de l’equip de la Revolució Cultural enviat a la fàbrica.[3] Poc després va fundar un grup rebel, el qual va conduir a la creació del Shanghai Workers Revolutionary Rebel General Headquarters el novembre de 1966.
Va conèixer Zhang Chunqiao i va organitzar la Comuna de Shanghai al gener de 1967, assolint un gran protagonisme nacional.[4]
Ascens al poder
El 1973, amb 38 anys, va ser elegit vicepresident del Partit i membre del Comitè Permanent del Politburó, situant-se només darrere de Mao Zedong i Zhou Enlai.[2] Inicialment considerat successor de Mao, va ser progressivament marginat a partir de 1974 a causa de la seva vinculació amb la Banda dels Quatre i de les crítiques a la seva capacitat política.
Caiguda i mort
El 6 d’octubre de 1976, Wang va ser arrestat juntament amb els altres membres de la Banda dels Quatre en un cop de partit a Zhongnanhai.[5] Va ser condemnat a cadena perpètua el 1981 i va morir de càncer de fetge a Pequín el 3 d’agost de 1992.
Referències
- ↑ Kristof, Nicholas «Wang Hongwen Dies in Beijing; A Member of the 'Gang of Four'». , 05-08-1992.
- 1 2 Jian, Guo. The A to Z of the Chinese Cultural Revolution. Scarecrow Press, 2009, p. 308–309.
- 1 2 Perry, Elizabeth. Proletarian Power Shanghai In The Cultural Revolution. Routledge, 1997, p. 45.
- ↑ Jian, Guo. The A to Z of the Chinese Cultural Revolution. Scarecrow Press, 2009, p. 46–47.
- ↑ Watts, Jonathan «Last member of China's Gang of Four dies at 74». The Guardian, 07-01-2006.