Wang Mang

Plantilla:Infotaula personaWang Mang
Biografia
Naixementc. 45 aC Modifica el valor a Wikidata
Daming County (Xina) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort6 octubre 23 dC Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Chang'an Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, decapitació Modifica el valor a Wikidata
Emperador de la Xina
10 gener 9 dC – 6 octubre 23 dC (mort en el càrrec)
← Ruzi Ying (en) Tradueix – Liu Xuan → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióConfucianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Xin Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEmpress Wang
Empress Shi Modifica el valor a Wikidata
FillsWang Kuang
 ()
Wang Jie
 ()
Wang Ye
 ()
Wang Xing
 ()
Empress Wang
 () Empress Wang
Wang Lin
 () Empress Wang
Wang Yu
 () Empress Wang
Wang An
 () Empress Wang
Wang Huo
 () Empress Wang Modifica el valor a Wikidata
ParesWang Man Modifica el valor a Wikidata  i Wang Qu Modifica el valor a Wikidata
En aquest nom xinès, el cognom és 王 (Wang).

Wang Mang (xinès tradicional: 王莽, xinès simplificat: 王莽, pinyin: Wáng Măng) (45 aEC – 6 d'octubre del 23), nom de cortesia Jujun (巨君), va ser un oficial de la Dinastia Han que es va apoderar del tron de la família Liu i va fundar la Dinastia Xin (o Hsin, significant "nova") (新朝), manant des del 9 al 23 EC.

Després de la mort d'Ai, Wang Mang, el nebot de Wang Zhengjun va ser nomenat regent de l'emperador Ping (R. 1 aC - 6 dC), i quan Ping va morir l'any 6 dC, l'emperadriu vídua va nomenar Wang Mang com a emperador en funcions del nen Liu Ying (m. 25 dC). Wang va prometre renunciar al seu control a Liu Ying un cop aquest arribés a la majoria d'edat.[1] Tot i aquesta promesa, i amb la protesta i revoltes de la noblesa, Wang Mang va afirmar que el diví Mandat del cel manava el final de la dinastia Han i la començament de la seva pròpia: la dinastia Xin.[2][3][4]

Revoltes durant la dinastia Xin

Wang Mang va iniciar una sèrie d'importants reformes que finalment van fracassar. Aquestes reformes inclouen prohibir l'esclavitud, la nacionalització de la terra per distribuir en parts iguals entre les llars, i la introducció de noves monedes, un canvi que devaluà el valor de la moneda.[5][6] Malgrat aquestes reformes van provocar una considerable oposició, el poble era generalment obedient, i el seu regnat com a emperador semblava estar sobre una base ferma, anmateix, l'any 11 dC, el riu Groc es va desbordar, inundant gran part de les terres properes i la fam resultant va portar a profecies que Wang havia perdut el Mandat del Cel i que la dinastia Han seria restaurada.

L'acumulació gradual de sediments al riu Groc havia elevat el seu nivell d'aigua i aclaparat les obres de control d'inundacions, i el riu es va dividir en dues noves sucursals: una desembocadura al nord i l'altre al sud de la península de Shandong, encara que els enginyers aconseguiren embassar la branca sud de la presa l'any 70.[7][8][9] La inundació va desallotjar milers de camperols que es va unir als bandits errants i els grups rebels com els celles Roges per sobreviure.[7][8]

La dinastia Han va ser restaurada després del seu enderrocament i el seu govern marca la separació entre la dinastia Han Occidental (abans de Xin) i la dinastia Han Oriental (després de Xin). Alguns historiadors han considerat tradicionalment a Wang com un usurpador, mentre que altres l'han retratat com un reformador social visionari i desinteressat. Encara que va ser un savi erudit confucià que va intentar posar en pràctica la societat harmoniosa que va veure en clàssics, els seus esforços van acabar en el caos.[10]

Wang va nàixer una família distingida, però el seu pare va faltar quan ell era jove i només va exercir en posts menors fins que va ser fet marquès en el 16 aEC.

Referències

  1. ↑ Bielenstein, 1986, p. 227–230.
  2. ↑ Hinsch, 2002, p. 23–24.
  3. ↑ Bielenstein, 1986, p. 230–231.
  4. ↑ Ebrey, 1999, p. 66.
  5. ↑ Bielenstein, 1986, p. 232-234.
  6. ↑ Hansen (2000), 134; Morton and Lewis (2005), 58; Lewis (2007), 23.
  7. 1 2 de Crespigny, 2007, p. 196.
  8. 1 2 Bielenstein, 1986, p. 241-244.
  9. ↑ Hansen (2000), 135
  10. ↑ Pirazzoli-T'Serstevens, Michèle; Bujard, Marianne; Chaussende, Damien. Les dynasties Qin et Han: 221 av. J.-C.-220 apr. J.-C. París: les Belles lettres, 2017. ISBN 978-2-251-44638-7.

Bibliografia

  • Bielenstein, Hans. «Wang Mang, the Restoration of the Han Dynasty, and Later Han». A: Denis Twitchett i Michael Loewe. The Cambridge History of China: Volume I: the Ch'in and Han Empires, 221 B.C. – A.D. 220 (en anglès). Cambridge University Press, 1986, p. 223–290. ISBN 978-0-521-24327-8. 
  • de Crespigny, Rafe. A Biographical Dictionary of Later Han to the Three Kingdoms (23–220 AD). Leiden: Koninklijke Brill, 2007. ISBN 90-04-15605-4. 
  • Ebrey, Patricia. The Cambridge Illustrated History of China. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-66991-X. 
  • Rudi Thomsen, Ambition and confucianism : a biography of Wang Mang, Aarhus University Press, 1988. ISBN 87-7288-155-0.
  • Yap, Joseph P. "Wars With The Xiongnu, A Translation From Zizhi tongjian" Capítols 13-17, AuthorHouse (2009) ISBN 978-1-4490-0604-4
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.