Weberita
 Weberita | |
|---|---|
 Weberita (gris verdós) sobre criolita | |
| Fórmula química | Na₂Mg[AlF₆]F |
| Epònim | Theobald Weber  |
| Localitat tipus | dipòsit de criolita d'Ivittuut, Arsuk Fjord, Sermersooq, Groenlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CB.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CB.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/B.05 |
| Dana | 11.6.13.1 |
| Heys | 8.6.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,31Å; b = 7,06Å; c = 9,99Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | grup espacial 44 |
| Color | blanc grisós |
| Exfoliació | pobre en {101}, indistinta en {010} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,96 g/cm³ (mesurada); 2,97 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,346 nβ = 1,348 nγ = 1,350 |
| Birefringència | δ = 0,004 |
| Angle 2V | mesurat: 83°, calculat: 88° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1938 |
| Símbol | Web |
| Referències | [1] |
La weberita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de Theobald Weber (1823-1886), fundador de la indústria danesa de la criolita l'any 1857.
Característiques
La weberita és un halur de fórmula química Na₂Mg[AlF₆]F. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Foema cristalls octaedrals, o pseudocubs. També es troba en forma de grans irregulars o massiva, així com en forma d'inclusions en criolita o fent intercreixements amb fluorita.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la weberita pertany a «03.CB - Halurs complexos, nesoaluminofluorurs» juntament amb els següents minerals: criolitionita, criolita, elpasolita, simmonsita, colquiriïta, karasugita, usovita, pachnolita, thomsenolita, carlhintzeïta i yaroslavita.
Formació i jaciments
Es troba en dipòsit de criolita i en pegmatites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: criolita, quiolita, jarlita, stenonita, thomsenolita, prosopita, pachnolita, ralstonita, fluorita, topazi, mica potàssica, pirita o galena.[2] Va ser descoberta l'any 1938 al dipòsit de criolita d'Ivittuut, al fiord Arsuk (Sermersooq, Groenlàndia).