Wendy Brown

Plantilla:Infotaula personaWendy Brown
Imatge
(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 novembre 1955 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
FormacióUniversitat de Princeton - política (–1983)
Universitat de Princeton - política (–1980)
Universitat de Califòrnia a Santa Cruz - economia, política (–1977) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiències polítiques i teoria política Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolitòloga, antropòloga, activista pels drets de les dones, professora d'universitat, filòsofa Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEuropean Graduate School, professora visitant (2016–2016)
Universitat de Califòrnia a Berkeley, catedràtica (1999–)
Universitat de Califòrnia a Santa Cruz, catedràtica (1989–1999)
Williams College, professora agregada (1983–1989)
Universitat de Princeton, assistenta docent, personal docent (1980–1982)
London School of Economics, professora visitant
Institut d'Estudis Avançats de Princeton Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParellaJudith Butler Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm9719001 Goodreads (autor): 179637 Modifica el valor a Wikidata

Wendy Brown (28 de novembre de 1955) és una filòsofa i politòloga estatunidenca.[1][2][3] És professora ciències polítiques i de teoria crítica a la Universitat de Califòrnia a Berkeley.[4][5]

Biografia

Wendy Brown es va llicenciar en economia i ciències polítiques per la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz i va fer el doctorat en filosofia política a la Universitat de Princeton. Abans de ser professora a la Universitat de Califòrnia a Berkeley el 1999, Brown va ensenyar al Williams College i a la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz.[6]

Ha estat professora visitant en nombrosos centres de recerca i universitats, entre ells l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, a l'Institut für die Wissenschaften vom Menschen de Viena, a la Universitat de Frankfurt, a la Universitat de Califòrnia a Irvine, a la Universitat Cornell (2013), a la Universitat de Colúmbia (2014), a la London School of Economics (2015)[7] i al Birkbeck College (2012-2015).[8][9][10]

Ha impartit conferències a la Universitat McGill (2015),[11] a la Universitat de Brown (2015)[12] i a la Haus der Kulturen der Welt de Berlín amb Thomas Piketty, Naomi Klein i el periodista Paul Mason.[13][14][15][16]

El pensament de Brown, sobre el declivi de la sobirania i l'esgotament de la democràcia ha tingut ressò popular i periodístic, amb referències sobre el seu treball a The New York Times, The Washington Post i The Guardian.[17][18][19][20] Brown també ha aparegut en diversos films documentals com The Value of the Humanities (2014) i What is Democracy? (Astra Taylor, 2018).[21]

Pensament

Brown analitza les formes modernes i contemporànies de poder polític i alerta de les amenaces a la democràcia que comporten.[22][23][24][25] Ha establert nous paradigmes en filosofia del dret i en teoria feminista,[26][27] treballant a partir de:

Vida pública

Wendy Brown a Berlín el 2017

Com a destacada intel·lectual pública als EUA, Brown ha escrit i debatut sobre temes com la llibertat d'expressió,[34] l'educació pública, protestes i mobilitzacions,[35] qüestions LGBTQ, la violència sexual,[36] Donald Trump,[37] conservadorisme i neoliberalisme i altres assumptes d'interès nacional i internacional.[38]

Durant dècades, ha estat activa en els esforços per resistir a les mesures privatitzadores del sistema universitari californià.[39] En qualitat de copresidenta de l'Associació de Facultats de Berkeley, va crear consciència, va ajudar a organitzar marxes i va parlar públicament sobre la privatització de l'educació pública.[40][41][42][43]

Vida personal

Viu a Berkeley, amb la seva esposa Judith Butler i un fill.[44]

Referències

  1. ↑ «Wendy Brown, Edgework, Princeton University Press». Press.princeton.edu. [Consulta: 6 juny 2017].
  2. ↑ «Capítulo 2. Wendy Brown» (en castellà). Arxivat de l'original el 2021-01-18. [Consulta: 17 setembre 2020].
  3. ↑ Salellas, Alfons C. «Wendy Brown contra la blasfèmia neoliberal». Núvol, 16-09-2019. [Consulta: 17 setembre 2020].
  4. ↑ «Wendy Brown - People in the Department». Polisci.berkeley.edu. [Consulta: 17 juny 2012].
  5. ↑ «Faculty - Townsend Humanities Lab». Townsendlab.berkeley.edu. Arxivat de l'original el 10 de maig de 2013. [Consulta: 17 juny 2012].
  6. ↑ «UCB Rhetoric - Affiliated Faculty». Rhetoric.berkeley.edu. Arxivat de l'original el 8 de maig de 2013. [Consulta: 17 juny 2012].
  7. ↑ «Previous Visitors to the Gender Institute at the LSE». Lse.ac.uk. [Consulta: 6 juny 2017].
  8. ↑ «London Critical Theory Summer School — The Birkbeck Institute for the Humanities, Birkbeck, University of London». Bbk.ac.uk. Arxivat de l'original el 2017-09-01. [Consulta: 19 juliol 2017].
  9. ↑ «Phi Beta Kappa Visiting Lectures». Pbk.org. Arxivat de l'original el 20 de setembre de 2015. [Consulta: 4 febrer 2016].
  10. ↑ «Wendy Brown». Arxivat de l'original el 25 de desembre de 2016. [Consulta: 17 juny 2012].
  11. ↑ «2015 Beaverbrook Annual Lecture| Wendy Brown | "Neoliberalism Contra Democracy: Ten Theses"». Art History & Communication Studies. [Consulta: 30 juliol 2018].
  12. ↑ Feminist Change and the University: Keynote Address by Wendy Brown (Video 3 of 3).
  13. ↑ «Democracy Lectures». Haus der Kulturen der Welt. [Consulta: 29 juny 2017].
  14. ↑ «13th ESA Conference | Athens | 29.08 - 01.09.2017» (en anglès americà).
  15. ↑ «Wellek Lecture Series | UCI Critical Theory» (en anglès).
  16. ↑ «Gauss Seminar in Criticism: Wendy Brown» (en anglès). Humanities Council.
  17. ↑ «The Walls in Our Heads» (en anglès). .
  18. ↑ «Opinion | The Real Wall Isn't at the Border» (en anglès). .
  19. ↑ «Democracy is dying – and it's startling how few people are worried» (en anglès). .
  20. ↑ Sargent, Greg. «Opinion | The walls around Trump are crumbling. Evangelicals may be his last resort.». Washington Post. [Consulta: 12 gener 2019].
  21. ↑ ValueMedia. «The Value of the Humanities». www.thevalueofthehumanities.com. Arxivat de l'original el 2019-11-07. [Consulta: 14 agost 2017].
  22. ↑ Cruz, Katie «Feminism, Law, and Neoliberalism: An Interview and Discussion with Wendy Brown». Feminist Legal Studies, 24, 2016, p. 69–89. DOI: 10.1007/s10691-016-9314-z.
  23. ↑ «Author Meets Readers: Wendy Brown's Undoing the Demos». Sociologicalimagination.org. Arxivat de l'original el 1 de setembre de 2017. [Consulta: 6 juny 2017].
  24. ↑ «The Impossibility of Women's Studies». acc.english.ucsb.edu. Arxivat de l'original el 2015-09-11. [Consulta: 6 juny 2017].
  25. ↑ «States of Injury book description». Press.princeton.edu. [Consulta: 6 juny 2017].
  26. ↑ Wendy Brown, Christina Colegate, John Dalton, Timothy Rayner, Cate Thill «Learning to Love Again: An Interview with Wendy Brown» (en anglès). , enero 2006, p. 25-42. Arxivat de l'original el 29 de març de 2017 [Consulta: 8 març 2019].
  27. ↑ «Politics Out of History». Princeton University Press. [Consulta: 20 novembre 2017].
  28. ↑ Brown, Wendy. «"Is Marx (Capital) Secular?" Qui Parle (2014) 23(1): 109-124.». [Consulta: 24 juny 2017].
  29. ↑ «FRN: Is Marx (Capital) Secular? Vortrag von Wendy Brown vom Re-thinking Marx Kongress». Freie-radios.net. [Consulta: 26 juliol 2017].
  30. ↑ «Regulating Aversion». Princeton University Press. [Consulta: 23 juliol 2017].
  31. ↑ Gressgård, Randi «Feminist Theorizes the Political: The Political Theory of Wendy Brown». Nora - Nordic Journal of Feminist and Gender Research, 16, 4, 2008, p. 257–263. DOI: 10.1080/08038740802441063.
  32. ↑ Cruz, Katie «Feminism, Law, and Neoliberalism: An Interview and Discussion with Wendy Brown». Feminist Legal Studies, 24, 2016, p. 69–89. DOI: 10.1007/s10691-016-9314-z.
  33. ↑ «Author Meets Readers: Wendy Brown's Undoing the Demos». Sociologicalimagination.org. Arxivat de l'original el 1 de setembre de 2017. [Consulta: 6 juny 2017].
  34. ↑ «Free Speech is not for Feeling Safe, by Wendy Brown». Ucbfa.org. Arxivat de l'original el 2020-05-04. [Consulta: 6 juny 2017].
  35. ↑ «Event on the Operation of the Machine». Ucbfa.org. Arxivat de l'original el 2020-06-11. [Consulta: 6 juny 2017].
  36. ↑ «Feminist Statement on Sexual Harassment at UC Berkeley». Ucbfa.org. Arxivat de l'original el 2019-03-28. [Consulta: 6 juny 2017].
  37. ↑ Brown, Wendy. «The End of the World as We Know It». Criticaltheory.berkeley.edu. Arxivat de l'original el 2017-07-29. [Consulta: 17 setembre 2020].
  38. ↑ «Near Futures Online Issue No. 1 (marzo de 2016) "Europe at a Crossroads" (Wendy Brown, editora consultora)». Nearfuturesonline.org. Arxivat de l'original el 2022-08-18. [Consulta: 6 juny 2017].
  39. ↑ «The Economist». [Consulta: 5 juny 2017].
  40. ↑ «In Defense of UC and Public Education». Ucbfa.org. Arxivat de l'original el 2017-09-02. [Consulta: 17 juny 2012].
  41. ↑ «The Daily Californian - Academic Council approves recommendation to utilize more lecturers». Dailycal.org. [Consulta: 17 juny 2012].
  42. ↑ «Wendy Brown on Online Education». Ucbfa.org, 20-10-2010. Arxivat de l'original el 2020-02-19. [Consulta: 24 setembre 2016].
  43. ↑ Para el artículo de Brown sobre este tema, publicado en un número especial "Qui Parle", vea «Wendy Brown article on Education in Qui Parle: Critical Humanities and Social Sciences». Dukeupress.edu, 20-10-2010. Arxivat de l'original el 2 de setembre de 2017. [Consulta: 24 setembre 2016].
  44. ↑ «It's Judith Butler's World - The Cut». Nymag.com. [Consulta: 24 setembre 2016].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.