When a Stranger Calls
| Fitxa | ||
|---|---|---|
| Direcció | Fred Walton  | |
| Protagonistes | ||
| Guió | Fred Walton | |
| Música | Dana Kaproff | |
| Fotografia | Donald Peterman | |
| Productora | Columbia Pictures | |
| Distribuïdor | Columbia Pictures i Netflix | |
| Dades i xifres | ||
| País d'origen | Estats Units | |
| Estrena | 1979 | |
| Durada | 97 min | |
| Idioma original | anglès | |
| Subtitulat en català |  Sí | |
| Color | en color | |
| Descripció | ||
| Gènere | cinema de terror, cinema de ficció criminal, thriller i drama | |
| Tema | assassí en sèrie | |
| Lloc de la narració | Los Angeles | |
      | ||
| ||
When a Stranger Calls és una pel·lícula estatunidenca de thriller psicològic estrenada el 1979, escrita i dirigida per Fred Walton, que va coescriure el guió amb Steve Feke. És protagonitzada per Charles Durning, Carol Kane, Colleen Dewhurst i Tony Beckley, en el seu darrer paper cinematogràfic. La història està inspirada en la llegenda urbana de «la mainadera i l'home de dalt les escales» i deriva del curtmetratge The Sitter (1977), també realitzat per Walton i Feke.[1][2] Es va subtitular en català.[3]
La pel·lícula segueix la Jill Johnson, una adolescent que treballa com a mainadera i rep repetides trucades amenaçadores mentre cuida uns infants. Anys després que el responsable sigui detingut i internat en un centre psiquiàtric, aquest escapa i reprèn la persecució de la Jill, mentre un detectiu obsessionat amb capturar-lo intenta impedir que torni a atacar.
El projecte va néixer després que els productors Barry Krost i Douglas Chapin adquirissin els drets de The Sitter i encarreguessin a Walton i Feke ampliar-ne la història fins a convertir-la en un llargmetratge.[4] El rodatge es va dur a terme principalment a Los Angeles entre l'octubre i el novembre de 1978 i va suposar el debut de Donald Peterman com a director de fotografia en un llargmetratge.[4]
Estrenada als Estats Units el 28 de setembre de 1979 per Columbia Pictures, la pel·lícula va obtenir un notable èxit comercial, amb una recaptació d'entre 21,4 i 25 milions de dòlars davant d'un pressupost d'1,5 milions, malgrat rebre crítiques inicials desiguals.[4] Amb el pas del temps, especialment la seva seqüència inicial, ha estat considerada una de les obertures més memorables del cinema de terror i va influir directament en l'inici de Scream (1996). El 1993 se'n va estrenar la seqüela When a Stranger Calls Back i el 2006 se'n va realitzar una nova versió.
Referències
- ↑ Hutchings, Peter. Historical Dictionary of Horror Cinema. Lanham, Maryland: Rowman & Littlefield, 2017, p. 337. ISBN 978-1-538-10244-2.
- ↑ Olivier, Marc. Household Horror: Cinematic Fear and the Secret Life of Everyday Objects. Bloomington, Indiana: Indiana University Press, 2020, p. 65. ISBN 978-0-253-04659-8.
- ↑ «When a Stranger Calls». Goita què fan, ara!. [Consulta: 29 juny 2026].
- 1 2 3 «AFI Catalog: When a Stranger Calls». American Film Institute. [Consulta: 31 gener 2023].