Wilhelm Kühne

Plantilla:Infotaula personaWilhelm Kühne
Pare de la química orgànica
Imatge
(1886) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 març 1837 Modifica el valor a Wikidata
Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1900 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBergfriedhof Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAlemany
FormacióUniversitat de Göttingen
Director de tesiRudolf Wagner i Friedrich Wöhler Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perEncunyà la paraula "enzim"
Descobrí la tripsina
Activitat
Lloc de treball Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFisiologia, Química fisiològica
OrganitzacióUniversitat de Berlín
Universitat d'Amsterdam
Universitat de Heidelberg
Membre de
Interessat enFisiologia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRudolf Wagner i Friedrich Wöhler Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralRussell Henry Chittenden, Ernest Starling i Russell Henry Chittenden Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsElse Gottlieb Modifica el valor a Wikidata
PareJulius Ferdinand Kühne Modifica el valor a Wikidata
Premis

Wilhelm Friedrich Kühne, conegut com a Willy Kühne,[1] (28 de març de 1837 - 10 de juny de 1900) va ser un fisiòleg alemany nascut a Hamburg, va ser el primer a encunyar el terme enzim[2] el 1877[3] que va distingir dels ferments.[4]

Biografia

Va estudiar primer a Lüneburg després assistí a la Universitat de Göttingen, on el seu professor de química va ser Friedrich Wöhler i de fisiologia Rudolph Wagner. Va treballar amb diversos fisiòlegs famosos com Emil du Bois-Reymond a la Universitat de Berlín, Claude Bernard a la de París[5] i Carl Ludwig i Ernst Wilhelm von Brücke a Viena.

Vers la fi de l'any 1863 va estar a càrrec del departament de patologia a Berlin sota Rudolf Virchow; el 1868 va ser nomenat professor de fisiologia a la Universitat d'Amsterdam: i el 1871 succeí Hermann von Helmholtz a Heidelberg, on morí el 1900.

Va fer les primeres recerques en la fisiologia del múscul i el nervi i en la química de la digestió amb Virchow. El 1876, descobrí l'enzim de la digestió tripsina. També va estudiar la visió i els canvis químics en la retina sota la influència de la llum.

Va morir el 10 de juny del 1900 a Heidelberg.[6] «Kühne va tenir unes solemnes exèquies amb assistència del món universitari, deixebles i professors, que el consideraven un home senzill, afable, de bon caràcter, un poc tímid i gens orgullós, tot al contrari d'altres científics de via estreta, envejosos i presumits.»[5]

Alguns alumnes seus

Referències

  1. ↑ Neurath, Hans; Zwilling, Robert. «Willy Kühne und die Anfänge der Enzymologie». A: Semper apertus : Sechshundert Jahre Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg, 1386-1986 : Festschrift in sechs Bänden Band 2 Das neunzehnte Jahrhundert : 1803-1918 (en alemany), 1985, p. 361-370. ISBN 3-540-15425-6.
  2. ↑ Kühne, 1877, p. 190.
  3. ↑ «Wilhelm Kühne». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  4. ↑ Riera i Fonts, Carles. Manual de traducció de textos científics de l'anglès al català (en anglès, català). Barcelona: Claret, 2018, p. 161. ISBN 9788491361473.
  5. 1 2 Ferrà i Martorell, Miquel «Mor Willy Kuhne, pare dels enzims (1900)». dBalears, 12 juny 2001. Arxivat de l'original el 2 de maig 2021 [Consulta: 2 maig 2021].
  6. ↑ Voit, C «Willy Kühne». Sitzungsberichte der mathematisch-physikalischen Classe der k. b. Akademie der Wissenschaften zu München., XXXII (1902), 1903, p. 249-262.

Bibliografia