William Bergsma
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r abril 1921  Oakland (Califòrnia) |
| Mort | 18 març 1994 (72 anys) Seattle (Washington) |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| Formació | Universitat Stanford Escola de Música Eastman Universitat de Rochester |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pedagog musical |
| Ocupador | Universitat de Washington Juilliard School |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera i simfonia |
| Alumnes | Philip Glass |
| Premis | |
| |
   | |
William Laurence Bergsma (Oakland, Califòrnia, 1 d'abril, 1921 - Seatlle, Washington, 18 de març, 1994), va ser un compositor i professor estatunidenc. Va estar molt de temps associat a la Juilliard School, on va ensenyar composició, fins que es va traslladar a la Universitat de Washington com a director de la seva escola de música fins al 1971.
Biografia
Bergsma, després d'estudiar piano (amb la seva mare, una antiga cantant d'òpera) i després viola, va passar a estudiar composició. Bergsma va assistir a la Universitat de Stanford durant dos anys (1938-40) abans de traslladar-se a l'Eastman School of Music, on va obtenir la llicenciatura i el màster; els seus professors més importants van ser Howard Hanson i Bernard Rogers.
El 1946 va acceptar un lloc a la Juilliard School, on va romandre fins al 1963, ocupant finalment càrrecs com ara el de catedràtic de composició i, de 1961 a 1963, degà associat. El 1963 es va traslladar a la Universitat de Washington, on va dirigir l'escola de música fins al 1971, i va continuar sent professor a partir d'aleshores després de deixar el càrrec administratiu. El 1966, Bergsma va fundar el Grup Contemporani a la Universitat de Washington, una organització de compositors i músics que representen noves obres musicals i eduquen els estudiants i el públic sobre la música contemporània; el grup continua actiu fins avui.
Bergsma va rebre dues beques Guggenheim, una beca del "National Endowment for the Arts" i un premi de l'Acadèmia Americana d'Arts i Lletres. Entre els estudiants de Bergsma hi ha els compositors Jack Behrens, Philip Glass, Karl Korte, Robert Parris i Steve Reich.
La música de Bergsma és coneguda per les seves qualitats líriques i contrapuntístiques. A diferència de molts dels seus contemporanis, Bergsma va rebutjar el serialisme en favor d'un estil més conservador, tot i que clarament arrelat al segle XX. Va evitar l'avantguarda —la seva necrològica al Seattle Post-Intelligencer el descriu com algú que "mai va abandonar la tonalitat" i que va veure "desenes dels seus antics col·legues avantguardistes tornant al redil"—, tot i que va adoptar tècniques aleatòries més tard en la seva carrera.
Va compondre dues òperes, The Wife of Martin Guerre (1956) i The Murder of Comrade Sharik (1973), que són marcadament diferents en estil. La primera és una història ombrívola de la desaparició i el retorn d'un camperol francès del segle XVI, en què se sospita que és un impostor; la música està marcada per la dissonància que emfatitza la tensió de la història, sobretot a l'escena final del judici. La segona és més alegre i còmica; Bergsma va escriure el seu propi llibret a partir de la història Cor de gos de Mikhaïl Bulgàkov, que tracta d'un gos que es transforma en un ciutadà del Moscou dels anys 20 com a resultat dels experiments d'un metge. L'escriptura orquestral parcialment aleatòria pretén ser la veu de Stalin i utilitza cites de Carmen, La traviata i Don Giovanni per a un efecte còmic. També va ser un compositor hàbil d'obres més petites, incloent-hi moltes per a conjunt de cambra i piano sol, així com escrits orquestrals.
Bergsma va morir a Seattle d'un atac de cor, als 72 anys.
Obres seleccionades
- Gold and the Señor Commandante (1940-41), ballet (also 9-movement suite)
- The Fortunate Islands (1947), string orchestra
- Tangents (1951), piano
- A Carol on Twelfth Night (1954), orchestra
- The Wife of Martin Guerre (1956), opera
- A Desk for Billie (1956) (score for educational film)
- March with Trumpets (1956), band
- Concerto for wind quintet (1958)
- Chameleon Variations (1960) orchestra
- Fantastic Variations on a Theme from Tristan and Isolde (1961), viola and piano
- In Celebration, (1963), orchestra
- Violin Concerto, (1965), violin and orchestra
- The Sun, the Soaring Eagle, the Turquoise Prince, the God (1968) Choir
- The Murder of Comrade Sharik (1973), opera
- Symphony no. 2, "Voyages" (1976), mezzo-soprano, chorus, and orchestra
- Sweet Was the Song the Virgin Sung; Tristan Revisited: Variations and a Fantasy for viola and orchestra (1977, revised 1978); "Viola Concerto"
- The Voice of the Coelacanth (1981), horn, violin, and piano
- Variations (1984), piano
Bibliografia
- James P. Cassaro i Kurt Stone: "William Bergsma". Grove Music Online, ed. L. Macy. Consultat el 24 de maig de 2005. (accés per subscripció).
- James P. Cassaro: "William Bergsma". Grove Music Online (OperaBase), ed. L. Macy. Consultat el 24 de maig de 2005. (accés per subscripció).
- Worldlinkpages.com: William Bergsma, consultat el 24 de maig de 2005
- William Bergsma: Compositor de la UW de renom internacional, consultat el 24 de maig de 2005.
- "Obituari: William Bergsma". (21 de març de 1994). Associated Press.