William Burnside
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 juliol 1852  Londres (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) | ||
| Mort | 21 agost 1927 (75 anys) West Wickham (Gran Londres) (Regne Unit) | ||
| Sepultura | Església de St.John's (West Wickham) 51° 21′ 57″ N, 0° 00′ 22″ O / 51.3658°N,0.0061681°O | ||
| President Societat Matemàtica de Londres | |||
| 1906 – 1908 ← Andrew Forsyth – William Davidson Niven → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Cambridge (1875–1875) Pembroke College (1873–1875) St John's College, Cambridge (1871–1873) Christ's Hospital (–1871) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Teoria de grups i matemàtiques | ||
| Ocupació | matemàtic | ||
| Ocupador | Royal Naval College (1885–1919) Pembroke College (1875–1886) | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Alexandrina Urquhar | ||
| Pares | Emma Knight i William Burnside | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
William Burnside (Londres, 2 de juliol de 1852 - West Wickham (Gran Londres), 21 d'agost de 1927) va ser un matemàtic anglès que va desenvolupar teories sobre els grups finits.
Vida i obra
Burnside, fill d'un llibreter d'origen escocès, es va quedar orfe als sis anys. Va ser esscolaritzat al Christ's Hospital,[1] una escola que només admetia nens de famílies que no podien pagar per l'ensenyament. El 1871, va aconseguir una beca per anar a estudiar a la universitat de Cambridge, ingressant al St. John's College, tot i que després de dos anys es va canviar al Pembroke College. El 1875 es va graduar com segon wrangler.[2][3] També va ser força conegut com un expert remer pel seu pes lleuger i la seva capacitat de resistència.[4]
Aquest mateix any va ser nomenat fellow del Pembroke College, càrrec que va mantenir fins al 1886, donant classes també al Emmanuel College i al King's College.[5] El 1885, a instàncies de William Davidson Niven, va ser nomenat professor del Royal Naval College de Greenwich, càrrec que va mantenir fins a la seva jubilació el 1919, donant classes de balística, cinemàtica, dinàmica i hidrodinàmica.[6]
Tot i que la seva docència, tan a Cambridge com a Greenwich, va estar dedicada a la matemàtica aplicada, a partir de 1893 va publicar forces articles sobre teoria de grups, faceta per la que és més conegut.[7] Els seus article publicats fins al 1892 versaven sobre hidrodinàmica o funcions el·líptiques, però aquest any va publicar un article sobre funcions automorfes; això el va portar a l'estudi dels grups discontinus i, després, al dels grups finits.[8] El 1897 va publicar la primera edició del seu llibre més important: Theory of Groups of Finite Order,[9] del que en va publicar una segona edició, molt revisada i ampliada, el 1911.[10] Gairebé la meitat dels seus articles publicats (uns 150) estan dedicats a la teoria dels grups finits.
En morir, va deixar pràcticament acabat un llibre sobre teoria de la probabilitat, que va ser publicat de forma pòstuma el 1928.[10]
Burnside va ser membre de la Royal Society des de 1893 i membre del consell de la London Mathematical Society des de 1899 fins al 1917, societat que també va presidir entre 1906 i 1908.[11]
Referències
- ↑ Newmann, 2019, p. 173.
- ↑ Els wranglers eren els estudiants que obtenien les millors qualificacions en els exàmens de matemàtiques. El first wrangler aquell any va ser George Chrystal.
- ↑ Curtis, 1999, p. 87.
- ↑ Mortorff, 2016, p. 5.
- ↑ Forsyth, 1928, p. xi.
- ↑ Forsyth, 1928, p. xii.
- ↑ Feit, 2004, p. 3.
- ↑ Curtis, 1999, p. 88.
- ↑ Wagner i Mosenthal, 1978, p. 309.
- 1 2 Wagner i Mosenthal, 1978, p. 311.
- ↑ Forsyth, 1928, p. xiii.
Bibliografia
- Curtis, Charles W. «Burnside: Representation and Structure of Finite Groups». A: Pioneers of Representation Theory: Frobenius, Burnside, Schur, and Brauer (en anglès). American Mathematical Association, 1999, p. 87-124. ISBN 0-8218-9002-6.
- Feit, Walter. «Commentary on Burnside's Life and Work». A: Neumann, Peter N.; Mann, A.J.S.; Tompson, Julia C. (eds.). The Collected Papers of William Burnside (en anglès). Oxford University Press, 2004, p. 1-14. ISBN 0-19-850586-8.
- Forsyth, A.R. «William Burnside» (en anglès). Proceedings of The Royal Society A, Vol. 117, Num. 778, 1928, p. xi-xxv. DOI: 10.1098/rspa.1928.0016. ISSN: 1364-5021.
- Mortorff, Maleah «William Burnside: Theory of Groups of Finite Order and the Burnside Problem» (en anglès). Liberty University, Senior Honor Theses, Num. 566, 2016.
- Newmann, Peter M. «A Professor at Greenwich: William Burnside and his Contributions to Mathematics». A: Raymond Flood, Tony Mann, Mary Croarken (eds.). Mathematics at the Meridian (en anglès). CRC Press, 2019, p. 172-. ISBN 978-1-3512-5388-8.
- Wagner, Ascher; Mosenthal, Verity «A bibliography of William Burnside (1852–1927)» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 5, Num. 3, 1978, p. 307-312. DOI: 10.1016/0315-0860(78)90116-7. ISSN: 0315-0860.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «William Burnside» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Aznar, Enrique R. «William Burnside» (en castellà). Universidad de Granada, 2007. [Consulta: 20 març 2026].
- Hawkins, Thomas. «Burnside William» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 abril 2018].
- Forsyth, A.R.; Gray, J.J. «Burnside William» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2005. [Consulta: 20 març 2026].