William Dyce

Plantilla:Infotaula personaWilliam Dyce
Imatge
William Dyce (1864 o abans) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 setembre 1806 Modifica el valor a Wikidata
Aberdeen (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 febrer 1864 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Streatham (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatRegne Unit
Formació professionalMarischal College, Royal Academy of Arts
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorKing's College de Londres Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ArtPintura
MovimentPrerafaelitisme Modifica el valor a Wikidata
Influències en
Charles Napier Hemy[1]
Obra
Obres destacables
La badia de Pegwell, a Kent, King Lear and the Fool in the Storm
Família
CònjugeJane Bickerton Brand Modifica el valor a Wikidata
ParesWilliam Dyce Modifica el valor a Wikidata  i Margaret Chalmers Modifica el valor a Wikidata
GermansIsabella Dyce
Charles Andrew Dyce Modifica el valor a Wikidata
Premis

William Dyce (1806-1864)[2] fou un pintor, dissenyador i especialista en pedagogia de l'art escocès.[3]

Biografia

Fill d'un metge d'una certa reputació,[4] William Dyce va néixer a Aberdeen (Escòcia) i va estudiar a la Reial Acadèmia Escocesa (Royal Scottish Academy) a Edimburg[4] en contra de la voluntat de son pare.[5] Durant la dècada del 1820, viatjà en dues ocasions (1825 i 1827-1828)[6] a Itàlia[2] i se sentí profundament impressionat per la pintura italiana dels segles xiv i xv, especialment per l'obra de Rafael i pel problema de la pintura al fresc amb relació a la seua disposició arquitectònica. També hi tingué relació amb els natzarens alemanys,[6] el cristianisme primitivista dels quals intentà d'adaptar a Escòcia.[3]

Va demostrar ésser un home de gran talent, ja que, a més de ser un music excepcional,[3] el 1828 va obtindre el premi Blackwell a Aberdeen per un assaig sobre el magnetisme animal.[4] El 1829 es va establir a Edimburg[4] i durant un temps només tingueren ressò els seus retrats, més aviat convencionals.[3] El 1837 es va traslladar a Londres per a treballar a la recentment fundada Escola de Disseny del Govern (Government School of Design, més tard anomenada Royal College of Art),[2] el consell de la qual (on hi havia Charles Lock Eastlake, Francis Leggatt Chantrey i Calcott) li encarregà l'examen de les escoles estatals de França, Prússia i Baviera.[3] Quan retornà a Anglaterra, en fou nomenat director (1840)[3] i això li permeté de dedicar-se a obres més ambicioses (com ara, dissenys per a la decoració del Parlament, de diverses esglésies i de les residències reials dels palaus de Buckingham i Osborne, a l'illa de Wight, ja que era un dels favorits del príncep Albert).[2][3]

Durant els anys 1843-1844 va publicar una edició del Llibre de l'Oració Comuna amb una tesi sobre la música gregoriana i la seua adaptació a l'anglès.[4]

Les seues idees sobre disseny foren molt respectades i, tot i que no va exercir gaire influència sobre els operaris, el que va ensenyar als professors fou tingut en compte. Fou un pintor versàtil, ja que, a més de retrats i teles de tema històric, pintà obres tan variades com la sentimental La primera prova de Ticià sobre color (Aberdeen, Aberdeen Art Gallery, 1856-1857) i La badia de Pegwell, a Kent (Londres, Tate, 1859-1860), un dels paisatges victorians més destacats. La brillantor dels colors i el detall naturalista construeixen un pont entre els natzarens i els prerafaelites, però el disseny acostuma a ésser més vigorós i la noblesa, més convincent que la que hi ha en les obres de totes dues escoles.[3]

Curiositats

L'aeroport d'Aberdeen duu el seu nom: Dyce Airport.[7]

Galeria

Referències

  1. ↑ RKD Netherlands Institute for Art History (anglès)
  2. 1 2 3 4 Art UK (anglès)
  3. 1 2 3 4 5 6 7 8 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 249.
  4. 1 2 3 4 5 The Art Renewal Center (anglès)
  5. ↑ ArtMagick Arxivat 2016-12-02 a Wayback Machine. (anglès)
  6. 1 2 Encyclopædia Britannica (anglès)
  7. ↑ Arxivat 2016-12-03 a Wayback Machine. Birmingham Museum & Art Gallery (anglès)

Bibliografia

  • Pointon, Marcia. "William Dyce as a Painter of Biblical Subjects." The Art Bulletin, vol. 58, núm. 2, 1976, pàg. 260–268.
  • Marcus Halliwell, 1990. Highland Landscapes – Paintings of Scotland in the 19. Century. Garamond Publishers Ltd, Londres. ISBN 1855830019.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.