William Emerson
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 14 maig 1701  Hurworth-on-Tees (Regne d'Anglaterra) | ||
| Mort | 20 maig 1782 (81 anys) Hurworth-on-Tees (Regne de la Gran Bretanya) | ||
| Sepultura | Església de Tots els Sants 54° 29′ 08″ N, 1° 31′ 32″ O / 54.4855139°N,1.5254211°O | ||
| Altres noms | Merones Nichol Dixon Philofluentimechanalgegeomastrolongo | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic | ||
| Alumnes | Jeremiah Dixon | ||
 | |||
William Emerson (Hurworth-on-Tees, 14 de maig de 1701 - Hurworth-on-Tees, 20 de maig de 1782) fou un matemàtic anglès del segle xviii conegut pels seus nombrosos llibres de text.
Vida
Emerson era fill del propietari d'una escola de Hurworth (a prop de Darligton, comtat de Durham, al nord d'Anglaterra) i durant la seva infància va ser educat pel seu pare abans d'anar a Newcastle upon Tyne i a York per completar la seva formació i on es va especialitzar en les matemàtiques.[1]
El 1730 va retornar a Hurworth per fer-se càrrec de l'escola del seu pare, però el 1733 la va haver de tancar per manca d'alumnes, ja que no tenia el caràcter apropiat per a la docència. El seu caràcter excèntric,[2] va fer que els alumnes abandonessin progressivament l'escola.[3] A partir de llavors, va viure de les rendes que li produïa el petit patrimoni que li havia deixat el seu pare,[4] dedicant-se totalment a l'estudi. També donava classes particulars de matemàtiques[5] i construïa instruments científics.[6]
Va morir en el seu poble natal el 1782.[7]
Obra
Emerson va ser molt conegut en la seva època per la gran quantitat de llibres de text de matemàtiques que va publicar i que es van reeditar en nombroses ocasions. Sense contenir cap nou descobriment, explicaven les matemàtiques de forma ordenada i sistemàtica, amb rigor i de forma molt clara pels aprenents.[8] Tan és així que algun autor de l'època va afirmar que la majoria dels autodidactes del seu temps haurien d'estar agraïts a ell i a Thomas Simpson.[9]
A partir de 1763 es va associar amb l'editor londinenc John Nourse[10] i, a partir de llavors, el seu ritme de publicacions es va incrementar de forma notable.[11]
Les seves obres més difoses van ser:[12][13]
- 1743, The Doctrine of Fluxions
- 1749, The Projection of the Sphere
- 1749, The Elements of Trigonometry
- 1754, The Principles of Mechanics
- 1755, A Treatise of Navigation
- 1765, A Treatise of Algebra
- 1767, The Arithmetic of Infinites
- 1769, Mechanics, or the Doctrine of Motion
- 1768, The Elements of Optics
- 1769, A System of Astronomy
- 1769, The Laws of Centripetal and Centrifugal Forces
- 1770, The Mathematical Principles of Geography
- 1770, Cyclomathesis (en 10 volums)
- 1776, A Miscellaneous Treatise, containing several Mathematical Subjects[14]
A més dels seus llibres també va participar en la resolució de problemes publicats a diferents revistes, però ho va fer sota diferents pseudònims: Merones (un anagrama del seu propi cognom), Philofluentimechanicalgegeomastrolongo i d'altres.[15]
Referències
- ↑ Bowe, 1793, p. iii.
- ↑ Simon, 2023, p. 544-545.
- ↑ LLoyd, 2010, p. x.
- ↑ Cunningham, 1853, p. 114.
- ↑ Hans, 2007, p. 185.
- ↑ Hans, 2007, p. 190.
- ↑ Bowe, 1793, p. xx.
- ↑ Musson i Robinson, 1969, p. 116.
- ↑ Musson i Robinson, 1969, p. 117.
- ↑ Bowe, 1793, p. vii.
- ↑ Gow, 2006, p. 40 i ss.
- ↑ Cuningham, 1853, p. 114.
- ↑ Bowe, 1793, p. vi.
- ↑ Gow, 2006, p. 41 i ss.
- ↑ Bowe, 1793, p. viii.
Bibliografia
- Bowe, William. «Some Acoount of the Life of Mr. William Emerson». A: William Emerson. Tracts (en anglès). F. Wingrave, 1793, p. i-xxii.
- Cunningham, George Godfrey. «William Emerson». A: A history of England in the lives of Englishmen, Volum 6 (en anglès). A. Fullarton and Co, 1853, p. 114.
- Gow, Rod «Letters of William Emerson and Francis Holliday to the publisher, John Nourse» (en anglès). Journal of the British Society for the History of Mathematics, Vol. 21, Num. 1, 2006, p. 40-50. DOI: 10.1080/17498430600566626. ISSN: 1749-8430.
- Hans, Nicholas. New Trends in Education in the Eighteenth Century (en anglès). Routledge, 2007. ISBN 0-415-17611-5.
- LLoyd, Chris «Cloddish beer drinker who played the numbers game» (en anglès). The Northern Echo, 25-gen, 2010.
- Musson, Albert Edward; Robinson, Eric. Science and Technology in the Industrial Revolution (en anglès). Gordon and Breach, 1969. ISBN 2-88124-382-7.
- Simon, Katharina. «Family conflicts as community conflicts? Narrating conflicts in early modern diaries». A: Francisco García González, Sandro Guzzi-Heeb (eds.). Historia de la familia, historia social (en anglès). Ediciones Trea, 2023, p. 537-554. ISBN 978-84-19823-09-0.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «William Emerson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Vian, Alsager; Guicciardini, Niccoló. «Emerson, William» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004.