William Henry Young
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 octubre 1863 Londres (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
| Mort | 7 juliol 1942 Lausana (Suïssa) |
| President Unió Matemàtica Internacional | |
| 1929 – 1932 ← Salvatore Pincherle | |
| President Societat Matemàtica de Londres | |
| 1922 – 1924 ← Herbert William Richmond – Arthur Lee Dixon → | |
| Dades personals | |
| Formació | Peterhouse (1881–1884) City of London School (–1881) |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, professor universitari |
| Ocupador | Universitat d'Aberystwyth (1919–1923) Universitat de Calcuta (1913–1919) Universitat de Liverpool (1906–1913) Peterhouse (1886–1892) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Grace Chisholm Young |
| Fills | Rosalind Tanner, Laurence Chisholm Young |
| Pares | Henry Young i Hephzibah Jeal |
| Premis | |
William Henry Young (Londres, 20 d'octubre de 1863 - Lausana, 7 de juliol de 1942) va ser un matemàtic anglès.
Vida i obra
Young va néixer a Londres en una família involucrada en la banca. El seu mestre a la City of London School, edwin Abbott Abbott, va reconèixer el seu talent matemàtic i el va encoratjar a continuar estudiant. No obstant, els seus estudis entre 1881 i 1884 al Peterhouse de la Universitat de Cambridge van ser molt decebedors, segons Hardy, perquè el sistema educatiu a Cambridge era deplorable.[1] No obstant, el 1886 va ser escollit fellow del Peterhouse i, tot i que no va tenir mai cap posició docent permanent, es va dedicar durant tretze anys a la formació privada d'estudiants.[2]
El 1896 es va casar amb una de les seves estudiants, Grace Chisholm Young,[3] amb qui va tenir sis fills, dos de ells notables matemàtics també: Laurence Chisholm Young i Rosalind Tanner. El seu fill gran, Frank, va morir el 1917 com aviador a la Gran Guerra.[4]
El 1897, el matrimoni va decidir abandonar Anglaterra i es van instal·lar a Göttingen per treballar amb Felix Klein. Excepte l'any 1898, que van estar a Torí treballant amb Corrado Segre, van romandre a Göttingen fins el 1908.[5] A partir d'aquesta data van viure a Suïssa, primer a Ginebra i després a Lausana. Però la seva residència a l'estranger no va impedir que seguís en contacte amb els cercles matemàtics britànics: El 1901 va retornar a Cambridge, entre 1902 i 1905 va ser examinador en cap de l'Oficina Central de Gal·les, el 1907 va ser escollit fellow de la Royal Society i, finalment, el 1913 va ser nomenat catedràtic de matemàtiques de la universitat de Calcuta,[6] càrrec que només va durar tres anys, ja que la Primera Guerra Mundial, va tallar el finançament de la universitat. També donava classes els estius a la universitat de Liverpool[7] i el 1919 va ser nomenat professor de matemàtiques del University College of Walles (actualment Universitat d'Aberystwyth) on va poder desplegar els seus dots d'organitzador d'un departament universitari de matemàtiques.[8] Va deixar aquest càrrec el 1923 per desavinences amb la direcció per la seva residència a l'estranger.[7]
La caiguda de França el maig de 1940 en mans nazis, el va enxampar sol a Lausana ja que la seva dona i els seus fills eren arreu del món. Va restar solitari i aïllat fins a la seva mort el juliol de 1942. La universitat de Ginebra va oficiar les honres fúnebres.[9]
El volum de la seva obra, en solitari o conjuntament amb la seva esposa, és impressionant; no solament en l'aspecte matemàtic, sinó també en un ampli camp d'interessos.[10] En el camp de les matemàtiques van ser tres llibres i més de dos-cents articles, publicats en la seva majoria entre 1900 i 1918, sobre teoria de Fourier, sèries ortogonals, càlcul diferencial i teoria de la integració.[11] La desigualtat de Young rep el nom en honor seu.[12]
Fou elegit membre de la Royal Society el 2 de maig de 1907. Fou president de la London Mathematical Society entre 1922 i 1924. L'any 1917 fou guardonat amb la Medalla De Morgan de la London Mathematical Society, i l'any 1928 rebé la Medalla Sylvester de la Royal Society.[13]
Fou president de la Unió Matemàtica Internacional[14] entre 1929 i 1932 que, malgrat tots els seus esforços per mantenir-la, va acordar la seva dissolució el 1932, i no es tornaria a reorganitzar fins passada la Segona Guerra Mundial.[15]
Llibres publicats
- Young, William Henry. The fundamental theorems of the differential calculus. Cambridge University Press, 1910.
- Young, William Henry; Chisholm Young, Grace. The first book of geometry. J. M. Dent, 1905.
- Young, William Henry; Chisholm Young, Grace. The Theory of Sets of Points. University Press, 1906.
Distincions
- Membre de la Royal Society el 1907
- Guardonat amb la medalla de Morgan el 1917
- President de la Societat Matemàtica de Londres entre 1922 i 1924
- Guardonat amb la medalla Sylvester el 1928
- President de la Unió Matemàtica Internacional entre 1929 i 1932
- Membre honorari del Peterhouse ek 1939
Referències
- ↑ Curbera, 2021, p. 13.
- ↑ Hardy, 1943, p. 308.
- ↑ Grattan-Guinness, 1972, p. 105-185.
- ↑ Hardy, 1943, p. 309.
- ↑ Curbera, 2021, p. 15.
- ↑ Choudhury, 1992, p. 72.
- 1 2 Hardy, 1943, p. 310.
- ↑ Choudhury, 1992, p. 72-74.
- ↑ Hardy, 1943, p. 311.
- ↑ Grattan-Guinness, 1972, p. 105 i ss.
- ↑ Hardy, 1943, p. 311-312.
- ↑ Choudhury, 1992, p. 71.
- ↑ Curbera, 2021, p. 16.
- ↑ Lehto, 1998, p. 53 i ss.
- ↑ Curbera, 2021, p. 17 i ss.
Vegeu també
Bibliografia
- Choudhury, M.R. «W. H. Young at Aberystwyth» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 19, Num. 1, 1992, p. 71-75. DOI: 10.1016/0315-0860(92)90056-H. ISSN: 0315-0860.
- Curbera, Guillermo P. «William Henry Young, an Unconventional President of the International Mathematical Union». A: Laurent Mazliak, Rossana Tazzioli (eds.). Mathematical Communities in the Reconstruction After the Great War 1918–1928 (en anglès). Birkhäuser, 2021, p. 1-30. ISBN 978-3-030-61682-3.
- Grattan-Guinness, Ivo «A mathematical union: William Henry and Grace Chisholm Young» (en anglès). Annals of Science, Vol. 29, Num. 2, 1972, p. 105-185. DOI: 10.1080/00033797200200431. ISSN: 1464-505X.
- Hardy, Godfrey Harold «William Henry Young, 1863-1942» (en anglès). Biographical Memoirs of fellows of the Royal Society, Vol. 4, Num. 12, 1943, p. 307-323. DOI: 10.1098/rsbm.1943.0005. ISSN: 0080-4606.
- Lehto, Olli. Mathematics Without Borders: A History of the International Mathematical Union (en anglès). Springer, 1998. ISBN 0-387-98358-9.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «William Henry Young» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Burkill, J.C. «Young, William Henry» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 1 gener 2019].
- Burkill, J.C.; Grattan-Guinness, I. «Young, William Henry» (en anglès). Oxford Dictionary of national Biography, 2004. [Consulta: 17 juliol 2026].
- University of Liverpool: Papers of Professor William Henry Young and Grace Chisholm Young Arxivat 2005-12-15 a Wayback Machine.
