William Hunter

Plantilla:Infotaula personaWilliam Hunter
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 maig 1718 Modifica el valor a Wikidata
East Kilbride (Regne de la Gran Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 març 1783 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de Saint James, Piccadilly Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Glasgow - teologia
St George, Universitat de Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnatomia i obstetrícia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióanatomista, fisiòleg, col·leccionista d'art, cirurgià, ginecòleg, metge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesCharles Bell, Charles White i John Hunter Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJohn Hunter Modifica el valor a Wikidata
Premis
Project Gutenberg (autor): 32294 Modifica el valor a Wikidata

William Hunter (East Kilbride, Escòcia; 23 maig de 1718 - Londres, Anglaterra; 30 de març de 1783) va ser un anatomista, il·lustrador i metge escocès.[1]

Biografia

Va néixer a East Kilbride, germà gran del cirurgià John Hunter. Després d'estudiar teologia a la Universitat de Glasgow, va començar a estudiar medicina en 1737 i va estudiar sota la tutela de William Cullen. Va rebre formació en anatomia al Hospital de St. George en Londres i es va especialitzar en obstetrícia.

En 1764, és nomenat metge de la reina Carlota de Mecklenburg-Strelitz. Va ser triat professor oficial de la Royal Society en 1767 i professor d'anatomia de la Reial Acadèmia en 1768.

Va ser un gran col·leccionista. El seu llegat constitueix el nucli de la Hunterian Museum and Art Gallery de la Universitat de Glasgow.[2]

Controvèrsia

El 2010, l'autodenominat historiador[3] Don Shelton va fer algunes afirmacions sobre els mètodes amb els quals Hunter, el seu germà John i el seu professor i competidorWilliam Smellie podrien haver obtingut cossos per al seu treball anatòmic.

En un article d'opinió no revisat per altres iguals al Diari de la Royal Society of Medicine, va suggerir que els dos metges van cometre múltiples assassinats de dones embarassades per tal d'accedir a cadàvers per poder experimentar en dissecció anatòmica i fisiològica.[4]

Va suggerir que hi havia una concordança inadequada entre l'oferta i la demanda de cadàvers embarassats i que els dos metges haurien d'haver encarregat alguns assassinats per tal de dur a terme el seu treball.[5][6]

Embalsamament

William Hunter va desenvolupar i popularitzar la tècnica moderna d'embalsamament arterial a finals del segle xviii.[7]

Als Estats Units, l'època de la Guerra Civil va provocar un interès per embalsamar i es va fer molt comú a tota la nació.[8]

El modern mètode d'embalsamament consisteix en la injecció de diverses solucions químiques a la xarxa arterial del cos per desinfectar principalment i retardar el procés de descomposició. William Harvey, el metge anglès del segle xvii, que va ser el primer a detallar el sistema de la circulació sanguínia, va fer els seus descobriments injectant solucions de colors als cadàvers.

William Hunter va ser el primer en desenvolupar i popularitzar la tècnica moderna d'embalsamament arterial com a nou mètode dins l'art d'embalsamar com a part de la pràctica mortuòria. Va escriure un informe molt llegit sobre els mètodes adequats per a l'embalsam arterial i de cavitats per tal de preservar els cossos per a l'enterrament. El seu germà, John Hunter, va aplicar aquests mètodes i va anunciar els seus serveis d'embalsamament al gran públic des de mitjan segle xviii.[7]

Un dels seus clients més notoris fou el dentista Martin Van Butchell. Quan la seva esposa Maria va morir el 14 de gener de 1775, va decidir tenir-la embalsamada i convertir-la en una atracció per atreure més clients. Hunter va injectar el cos amb conservants i additius de color que feien brillar amb un cert resplendor les galtes del cadàver, va substituir els seus ulls per ulls de vidre i la va vestir amb un vestit de cordó fi. El cos fou llavors incrustat en una capa de guix de París dins d'un taüt amb una tapa de vidre.[9]

Obres més importants

  • Medical Commentaries . Londres, 1762 (2 v.)
  • Anatomy of the human gravid uterus . Londres, 1775

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «DR WILLIAM HUNTER» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-07-31. [Consulta: 17 agost 2019].
  2. ↑ «William Hunter» (en anglès). [Consulta: 17 agost 2019].
  3. ↑ Helen King «History without Historians? Medical History and the Internet». Social History of Medicine, 24, 2, 2011, p. 212.
  4. ↑ Don C. Shelton «The Emperor's new clothes». J R Soc Med, 103, 2, 1 febrer 2010, p. 46–50. DOI: 10.1258/jrsm.2009.090295. PMC: 2813782. PMID: 20118333.
  5. ↑ Campbell, Dennis. «Founders of British obstetrics 'were callous murderers'», 6 febrer 2010.
  6. ↑ Encyclopedia Britannica Editors. «William Smellie», 7 desembre 2012.
  7. 1 2 Royal Society of Arts (Great Britain). Journal of the Royal Society of Arts.... Royal Society of Arts, 1878, p. 914–.
  8. ↑ Chiappelli, Jermiah «The Problem of Embalming». Journal of Environmental Health, 71, 5, 12-2008, p. 24.
  9. ↑ Tim Marshall. Manchester University Press. [https: //books.google.cat/books? Id = LT28AAAAIAAJ Murdering to Dissect: Grave-robbing, Frankenstein, and the Anatomy Literature], 1995, p. 79.
  10. ↑ A HISTOLOGICAL EXAMINATION OF TEN MUMMIES FROM THE KELLIS 1 CEMETERY IN THE DAKHLEH OASIS, EGYPT

Bibliografia

Anatomia uteri humani gravidi tabulis illustrata
Pàgina impresa a l'obra Anatomy of the Human Gravid Uterus

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.