William Lawrence Bragg
William Lawrence Bragg (Adelaida, 31 de març de 1890 - Ipswich, 1 de juliol de 1971) Sir William Lawrence Bragg CH, OBE MC FRS, fou un físic britànic que va compartir el Premi Nobel de Física de 1915 amb el seu pare, William Henry Bragg, "pels seus serveis en l'anàlisi de l'estructura cristal·lina mitjançant raigs X",[1] un pas important en el desenvolupament de la cristal·lografia de raigs X.[2]
Fins el 2025, Bragg és el premi Nobel més jove de la història en física, o en qualsevol categoria científica, havent rebut el premi als 25 anys[3] Bragg era el director del Laboratori Cavendish de Cambridge quan James D. Watson i Francis Crick van informar del descobriment de l'estructura de l'ADN el febrer de 1953.
Biografia
Nascut el 31 de març de 1890 a la ciutat d'Adelaida, capital d'Austràlia Meridional, en aquells moments formant part de l'imperi Britànic fou fill del físic i químic anglès William Henry Bragg.[4] Tot i que la seva nacionalitat de naixement fou la britànica, ja que Austràlia formava part en aquells moments de l'Imperi Britànic, és acceptada la seva nacionalitat australiana.
Als quinze anys va començar a estudiar a la Universitat d'Adelaide matemàtiques, química i física, graduant-se l'any 1908. Aquest mateix any el seu pare va acceptar un treball a la Universitat de Leeds, traslladant-se la família a Anglaterra. A la tardor de 1909 va entrar al Trinity College de la Universitat de Cambridge graduant-se en matemàtiques.[5][6] Els seus posteriors estudis sobre la física el portà novament a graduar-se l'any 1911.
Professor de la Universitat Victoria de Manchester entre 1919 i 1937, fou nomenat director del Laboratori Nacional de Física l'any 1937, abandonat el càrrec l'any següent.[7] Aquell mateix fou nomenat professor de física experimental de la Universitat de Cambridge. El 1941 va ser nomenat Cavaller per part de la rei Jordi VI del Regne Unit.
Bragg morí l'1 de juliol de 1971 a la ciutat d'Ipswich a Anglaterra.
Recerca científica
Va col·laborar en les investigacions que estava duent a terme el seu pare al voltant dels fenòmens de refracció i difracció de raigs X sobre estructures cristal·lines, i per aquestes investigacions li fou atorgat el Premi Nobel de Física l'any 1915 juntament amb el seu pare.[1] William Lawrence Bragg amb 25 anys és la persona més jove que mai ha rebut un Premi Nobel de física.[1]
Després de la Segona Guerra Mundial retornà al laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge per continuar els seus treballs. A partir de 1948 s'interessà per l'estructura de les proteïnes. Sense relació directa amb el descobriment de l'estructura de l'ADN l'any 1953 per part de Francis Crick i James D. Watson, aquest últim reconegué que pogueren arribar a tal fita gràcies als avenços de Lawrence Bagg en la utilització dels raigs X.[8]
Referències
- 1 2 3 «The Nobel Prize in Physics 1915». Nobel Foundation. [Consulta: 26 abril 2018].
- ↑ Stoddart, Charlotte Knowable Magazine, 01-03-2022. DOI: 10.1146/knowable-022822-1 [Consulta: 25 març 2022].
- ↑ «Facts on the Nobel Prize in Physics». Nobel Foundation. [Consulta: 16 gener 2016].
- ↑ «The Oxford Dictionary of National Biography». A: Oxford Dictionary of National Biography. online. Oxford University Press, 23 September 2004. DOI 10.1093/ref:odnb/30845. requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit
- ↑ «Cambridge Physicists - William Lawrence Bragg». Cambridge Physics. Cavendish Laboratory. [Consulta: 26 abril 2018].
- ↑ See Fred Hoyle's remarks regarding Hutchinson in 1965 Galaxies, Nuclei and Quasars p. 38 London: Heinemann; and R. J. N. Phillips 1987, "Some Words from a Former Student", in Tribute to Paul Dirac, Bristol: Adam Hilger, p. 31.
- ↑ Newsletter 1936–1937. Withington Girls' School, 1937.
- ↑ «Maurice Wilkins – Facts». Nobel Prize. Nobel Foundation. [Consulta: 26 abril 2018].