William Stirling Hamilton
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) William Hamilton  8 març 1788 Glasgow (Escòcia) | ||
| Mort | 6 maig 1856 (68 anys) Edimburg (Escòcia) | ||
| Sepultura | Cementiri de St John's Episcopal 55° 57′ 01″ N, 3° 12′ 20″ O / 55.950281°N,3.205617°O | ||
| Formació | Balliol College (1807–1811) Universitat d'Edimburg - medicina (1806–1807) Universitat de Glasgow (1800–1806) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | filòsof de la ment, editor, lògic, metafísic, escriptor, professor universitari, filòsof | ||
| Ocupador | Universitat d'Edimburg (1821–1853) | ||
| Membre de | |||
| Influències | Thomas Reid, Immanuel Kant, Victor Cousin | ||
| Influències en | |||
| Altres | |||
| Títol | Baronet (1816–) | ||
| Cònjuge | Janet Marshall (1829–1856), mort | ||
| Fills | Elizabeth Hamilton, William Stirling-Hamilton of Preston, Hubert Hamilton, Thomas Hamilton | ||
| Pares | William Hamilton i Elizabeth Stirling | ||
| Germans | Thomas Hamilton | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
 | |||
William Stirling Hamilton (Glasgow, 8 de març de 1788 - Edimburg, 6 de maig de 1856) va ser un filòsof escocès.
El seu pare, professor d'anatomia a la universitat de Glasgow, va morir quan ell només tenia dos anys, però la seva mare no sembla que tingués problemes per educar-lo a ell i al seu germà petit, Thomas, que també va ser un escriptor reconegut.[1]
Després d'estudiar a les universitats de Glasgow i d'Edimburg, el 1811 es va graduar com advocat a la Universitat d'Oxford, però en no obtenir cap plaça docent a Oxford va retornar a Escòcia, on es va assentar a Edimburg amb la seva mare i va exercir uns anys com advocat.[2] El 1816 va obtenir el títol de baró de Preston.[3] Va competir en 1820 per la càtedra de filosofia moral a la Universitat d'Edimburg, però no va tenir èxit. No obstant això, va ser nomenat professor d'història cívil a la mateixa universitat l'any següent.[4]
El 1829 va publicar el conegut assaig Cousin's Writings and Philosophy of Unconditioned, una crítica del Cours de philosophie de Victor Cousin, que li va proporcionar cert renom i va ser seguit per una altra sèrie d'assaixos notables.[5] En 1836 va ser elegit catedràtic de lògica i metafísica a Edimburg.[6] El 1844 va patir un atac que el va deixar parcialment immòbil, tot i així va continuar treballant,[7] fins quwe va morir el 1856.[8]
Els seus treballs inclouen, més enllà de la filosofia, qüestions d'anatomia i de fisiologia. Es va fer conegut per la seva doctrina lògica de la quantificació dels predicats, afegint les partícules tots, alguns, cap a les quatre categories bàsiques dels predicats (A, E, I, O; les combinacions de universal/existencial i afirmatiu/negatiu).[9] Tracta d'unir a l'escola escocesa del sentit comú, amb diversos corrents filosòfics d'Europa, especialment amb el kantisme.[10]
Referències
- ↑ Jessop, 2008, p. 94-95.
- ↑ Veitch, 1882, p. 6.
- ↑ Veitch, 1882, p. 7.
- ↑ Jessop, 2008, p. 97.
- ↑ Veitch, 1882, p. 9-10.
- ↑ Jessop, 2008, p. 98.
- ↑ Veitch, 1882, p. 11-12.
- ↑ Veitch, 1882, p. 19-20.
- ↑ Makinson, 2023, p. 1-2.
- ↑ Lemanski, 2025, p. 104.
Bibliografia
- Jessop, Ralph. «The Logic of Sir William Hamilton: Tunnelling throught sand to place the keystone in the aristotelic arch». A: Dov M. Gabbay, John Woods (eds.). Handbook of the History of Logic: British Logic in the Nineteenth Century (en anglès). Elsevier, 2008, p. 93-162. ISBN 978-0-444-51610-7.
- Lemanski, Jens «Transcendental philosophy and logic diagrams» (en anglès). Philosophical Investigations, Vol. 48, Num. 1, 2025, p. 91-117. DOI: 10.1111/phin.12418. ISSN: 0190-0536.
- Makinson, David «Hamilton’s cumular conception of quantifying particles: an exercise in third-order logic» (en anglès). Journal of Logic and Computation, exad072, 2023, p. 1-30. DOI: 10.1093/logcom/exad072. ISSN: 0955-792X.
- Veitch, John. Hamilton (en anglès). Wm. Blackwood and Sons, 1882.
Enllaços externs
- Brody, Baruch A. «Hamilton, William» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 15 maig 2016].
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «William Stirling Hamilton» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Ryan, A. «Hamilton, Sir William Stirling, baronet» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography. [Consulta: 1 maig 2025].