Winifred Edgerton Merrill
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Winifred Haring Edgerton  24 setembre 1862 Ripon (Wisconsin) | ||
| Mort | 6 setembre 1951 (88 anys) Fairfield (Connecticut) | ||
| Sepultura | Cementiri Green Wood, Lot 8858, Section 100 40° 39′ 14″ N, 73° 59′ 17″ O / 40.653899°N,73.988072°O | ||
| Formació | Universitat de Colúmbia - doctorat (1884–1886) Wellesley College - llicenciatura (1879–1883) | ||
| Tesi acadèmica | Multiple Integrals: Their Geometrical Interpretation in Cartesian Geometry, in ... (1886 ) | ||
| Director de tesi | John Howard Van Amringe | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtica, professora | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Frederick Merrill | ||
| Pares | Emmet Edgerton i Clara Cooper | ||
| Parents | Robert Russell Bennett, gendre | ||
Signatura  | |||
 | |||
Winifred Edgerton Merrill (Ripon, 24 de setembre de 1862 - Fairfield, 6 de setembre de 1951) (de soltera Winifred Haring Edgerton) va ser una matemàtica estatunidenca, la primera dona en obtenir un doctorat en matemàtiques als Estats Units.
Vida i obra
El seu pare era un granger a Ripon (Wisconsin), però entorn de 1865 la família es va traslladar a Nova York, on el seu pare feia d'agent immobiliari. Després de ser educada per tutors privats[1] va cursar els estudis secundaris al Wellesley College (Massachusetts). En acabar-los el 1883, va tornar a Nova York per estudiar matemàtiques i astronomia a la Universitat de Colúmbia.[2] Hi va ser acceptada perquè havia fet alguns treballs excepcionals, perquè en aquella època, la universitat només era per a homes. Gràcies a la seva perseverança i a alguna intervenció del president de Columbia va aconseguir el 1886 que el claustre li concedís el doctorat que li havia negat en un primer intent per una tesi sobre les interpretacions analítiques i geomètriques de les integrals múltiples.[3] Va ser la primera dona estatunidenca en aconseguir el doctorat en matemàtiques[4] (Christine Ladd-Franklin s'havia examinat quatre anys abans que ella, però no se li va concedir el títol fins al 1926 per la mateixa raó de ser dona).[5]
Després de doctorar-se, va continuar donant classes a una escola secundària de Nova York. El 1887 es va casar amb el geòleg i enginyer de mines, Frederick J.H. Merrill, també doctorat a Columbia;[6] van tenir quatre fills. A partir de 1888 va formar part del comitè universitari que va estudiar la participació de les dones a la universitat i que va desembocar l'any següent en la fundació del Barnard College, com facultat femenina vinculada a la Universitat de Colúmbia.[7]
A partir del 1890, la família va anar a viure a Albany (Nova York), on el seu marit feia de geòleg estatal i també dirigia el Museu de l'Estat de Nova York. Però el 1904, coincidint amb una època de dificultats financeres,[8] el matrimoni es va separar i, mentre ell va anar a treballar a l'oest del país, ella va tornar a Nova York on va dirigir una escola de noies.[9]
El 1906, va fundar la seva pròpia escola: la Oaksmere School for Girls a New Rochelle (a 15 km al nord de Nova York). El 1914 la va traslladar una mica més al nord, a la vil·la de Mamaroneck. L'èxit de la institució va fer que el 1921 se'n creés una sucursal a París, però el 1928 va haver de tancar a causa de les dificultats financeres.[10] De 1928 fins a 1948 va fer de bibliotecària del Barbizon Hotel de Nova York, una institució creada per a donar refugi a les dones immigrants que arribaven a Nova York en gran quantitat buscant millorar la seva vida.[11]
A més de la seva tasca educativa, el 1918 va publicar un llibre amb el seu futur gendre, el compositor guanyador d'Oscar i d'Emmy Robert Russell Bennett, titulat Musical Autograms en el qual estudiaven, pels traços de les seves signatures, les qualitats musicals de gent famosa en el seu temps.[10]
El 1933, coincidint amb el 50è aniversari de la seva graduació a Wellesley, les seves companyes i alguns clubs i fraternitats de la Universitat de Colúmbia li van regalar un retrat, que va quedar penjat a la biblioteca de Columbia, amb la inscripció She opened the door (Ella va obrir la porta).[12]
Referències
- ↑ Zitarelli, 2019, p. 398.
- ↑ Green i LaDuke, 2009, p. 246.
- ↑ Rozner, 2008, p. 2-4.
- ↑ Kelly i Rozner, 2012, p. 506.
- ↑ Lamb, 2020, p. web.
- ↑ Zitarelli, 2019, p. 399.
- ↑ Green i LaDuke, 2009, p. 247.
- ↑ Kelly i Rozner, 2012, p. 509.
- ↑ Rozner, 2008, p. 5.
- 1 2 Kelly i Rozner, 2012, p. 510.
- ↑ Kelly i Rozner, 2012, p. 510-511.
- ↑ Kelly i Tozner, 2012, p. 504.
Bibliografia
- Green, Judy; LaDuke, Jeanne. «Merrill, Winifred (Edgerton)». A: Pioneering Women in American Mathematics: The Pre-1940 PhD's (en anglès). American Mathematical Society, 2009, p. 246-247. ISBN 978-0-8218-4376-5.
- Kelly, Susan E.; Rozner, Sarah A. «Winifred Edgerton Merrill: "She Opened the Door"» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 59, Num. 4, 2012, p. 504-512. DOI: 10.1090/noti818. ISSN: 0002-9920.
- Rozner, Sarah «Winifred Edgerton Merrill: Her Contributions to Mathematics and Women's Opportunities» (en anglès). UW-La Crosse Journal of Undergraduate Research, Vol. IX, 2008, p. 1-7. ISSN: 0075-4102.
- Zitarelli, David E. «All male bastions». A: History of Mathematics in the United States and Canada: Volume 1 (en anglès). American Mathematical Society, 2019, p. 398-430. ISBN 978-1-4704-4829-5.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Winifred Edgerton Merrill» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Riddle, Larry. «Winifred Edgerton Merrill» (en anglès). Agnes Scott College, 2016. [Consulta: 12 octubre 2018].
- Rozner, Sarah; Kelly, Susan. «Winifred Edgerton Merrill, first woman awarded mathematics Phd» (en anglès). Racing Nellie Bly, 2016. [Consulta: 12 octubre 2018].
- Lamb, Evelyn. «That Time It Took a Student 44 Years to Get Her Degree because She Was a Woman» (en anglès). Scientific American, 2020. [Consulta: 25 gener 2026].