Wipeout 3

Wipeout 3
Modifica el valor a Wikidata
Publicació
8 setembre 1999 Modifica el valor a Wikidata
Gènerevideojoc de curses Modifica el valor a Wikidata
Descriu l'univers de ficcióWipeout universe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
PlataformaPlayStation Modifica el valor a Wikidata
Modesmultijugador i un jugador Modifica el valor a Wikidata
FormatCD-ROM Modifica el valor a Wikidata
Equip
Desenvolupador(s)SCE Studio Liverpool Modifica el valor a Wikidata
DissenyadorThe Designers Republic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Qualificacions
ESRB
Més informació
Lloc webwip3out.com Modifica el valor a Wikidata
MobyGameswipeout-3 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0262902 Discogs (obra): 142837 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie: Wipeout Modifica el valor a Wikidata
Imatges externes
Portada

Wipeout 3[nota 1] és un videojoc de curses del 1999 desenvolupat per Psygnosis i publicat per Sony Computer Entertainment per a PlayStation. És el quart joc i el tercer lliurament principal de la sèrie Wipeout, després de Wipeout 64 (1998), i el tercer publicat per a PlayStation després de Wipeout 2097 (1996). És el primer joc de la sèrie que no es va publicar ni per a una consola de Sega o Nintendo ni per a ordinadors personals. Els jugadors piloten naus antigravitatòries i utilitzen armes per eliminar de la cursa els altres competidors.

Psygnosis va contractar l'estudi de disseny The Designers Republic perquè definís una paleta cromàtica senzilla i dissenyés els menús i els circuits, amb l'objectiu d'aconseguir allò que un membre de Psygnosis va definir com «un futur creïble».[1] El joc és un dels pocs títols de PlayStation que funcionen en format panoràmic 16:9 i en mode d'alta resolució, cosa que permet oferir una imatge més nítida. La banda sonora de Wipeout 3 està formada per peces d'electrònica seleccionades pel DJ Sasha i inclou contribucions d'Orbital i The Chemical Brothers. El joc es va reeditar a Europa com a Wipeout 3: Special Edition l'agost del 2000, amb circuits nous i contingut addicional.

Wipeout 3 va tenir una rebuda positiva: la crítica en va elogiar els gràfics, la música i el disseny minimalista. Les principals objeccions van ser l'elevada dificultat i l'escassetat de contingut, circuits i novetats en el sistema de joc. Va ser l'últim joc de la sèrie publicat per a la PlayStation original; el següent lliurament, Wipeout Fusion, va aparèixer exclusivament per a PlayStation 2 el 2002.

Sistema de joc

Wipeout 3 és un videojoc de curses que manté els mateixos elements bàsics dels seus predecessors.[2] Està ambientat en un futur en què els jugadors piloten naus antigravitatòries pertanyents a vuit corporacions diferents i competeixen en vuit circuits.[3][4] Cada nau disposa d'un escut energètic que absorbeix els danys rebuts durant la cursa; si s'esgota del tot, la nau pot quedar eliminada. Els escuts es regeneren en un carril de boxes separat del circuit principal, però com menys temps s'hi estigui, menys energia es recupera.[5]

A més dels escuts, totes les naus incorporen aerofres per afrontar revolts tancats i una funció d'acceleració anomenada «Hyperthrust». Activar-la permet augmentar la velocitat, però consumeix energia de l'escut i fa que la nau sigui més vulnerable.[6] Al llarg dels circuits hi ha graelles d'armes que proporcionen aleatòriament millores i altres objectes. Wipeout 3 incorpora armes noves a més de cinc de recuperades dels jocs anteriors.[2][7] El jugador pot utilitzar coets, míssils i mines per neutralitzar els adversaris, o bé protegir-se dels atacs amb objectes defensius.[6]

Wipeout 3 inclou sis modalitats de joc.[8] En la modalitat de cursa individual, els tres primers classificats obtenen medalles. Cada participant ha d'arribar als punts de control dins d'un temps determinat; si no ho aconsegueix, queda eliminat de la cursa. L'obtenció consecutiva de medalles d'or permet desbloquejar circuits i naus noves.[5] Altres modalitats són la contrarellotge i els desafiaments,[6] així com «Eliminator», una modalitat semblant a una partida a mort en què s'obtenen punts destruint adversaris i completant voltes, i «Tournament», en què els jugadors sumen punts segons la posició assolida al llarg de diverses curses.[8][9] El joc també permet competir entre dos jugadors mitjançant pantalla dividida.[2]

Desenvolupament

Psygnosis va començar a desenvolupar el següent lliurament de la sèrie Wipeout el 1999, tres anys després de la publicació de Wipeout 2097. En aquell interval, Sony havia adquirit l'empresa i Psygnosis havia publicat Wipeout 64, un títol exclusiu per a Nintendo 64 que havia demostrat que la franquícia continuava sent popular. Sony va assignar a l'equip un pressupost modest i un calendari molt ajustat —només nou mesos— perquè el joc estigués enllestit abans de l'arribada de PlayStation 2. A causa d'aquestes limitacions, el dissenyador principal Wayne Imlach va recordar que l'equip va ser prudent a l'hora d'introduir noves característiques o de modificar substancialment la fórmula i que es va concentrar, en canvi, a perfeccionar allò que ja s'havia establert a Wipeout 2097.[10] Psygnosis va conservar molts dels desenvolupadors del joc original per preservar la sensació de conducció característica dels lliuraments anteriors. Al mateix temps, volia que Wipeout 3 fos més accessible als jugadors novells: els primers circuits es van fer més assequibles, mentre que la dificultat augmentava progressivament en els posteriors per continuar oferint un repte als jugadors experimentats.[11][8] Dels vint circuits concebuts inicialment, les proves en van deixar vuit; els desenvolupadors volien oferir una selecció variada, adequada a diferents naus i nivells de dificultat.[10] Wipeout 3 va ser també el primer joc de la sèrie que aprofitava els comandaments de PlayStation amb palanca analògica, fet que permetia controlar les naus amb més suavitat.[6]

Un dels avantatges de desenvolupar el joc per a una plataforma ja madura com la PlayStation era que l'equip coneixia bé la manera d'explotar-ne els límits. Psygnosis va prioritzar l'ús del mode panoràmic d'alta resolució de la consola, una possibilitat que molts altres equips de desenvolupament havien considerat inviable. Les optimitzacions del motor de renderització van permetre augmentar la resolució de 256 × 240 a 512 × 256 píxels, i els enginyers van reescriure el renderitzador de la consola per reduir els problemes de retall i les juntures visibles que afectaven molts jocs de PlayStation. El joc es va desenvolupar inicialment per al format de vídeo PAL i una freqüència de 25 fotogrames per segon, i posteriorment es va convertir a NTSC a 30 fotogrames per segon; com a conseqüència, el rellotge intern i, en general, el ritme del joc funcionaven més de pressa a les consoles NTSC.[10] Un altre repte tècnic va ser incorporar el multijugador local amb pantalla dividida, que augmentava la càrrega de càlcul malgrat mantenir la mateixa resolució de sortida. Per alleugerir la càrrega del sistema, Psygnosis va fer que les naus més allunyades es representessin amb un nivell de detall molt inferior.[10]

Psygnosis va recórrer a l'estudi de disseny gràfic The Designers Republic perquè participés en el disseny visual del joc. Conegut per les seves cobertes d'àlbums de l'escena techno underground, l'estudi va donar una identitat visual pròpia a Wipeout 3 i en va dissenyar les icones, els cartells dels circuits, les paletes cromàtiques i les tipografies.[1] El disseny dels circuits futuristes responia a la voluntat que el món del joc continués resultant creïble. L'artista principal, Nicky Westcott, va explicar que «[Psygnosis] intentava que semblés un futur creïble, en lloc de tenyir el cel d'un taronja tòxic, posar-hi deu llunes volant i fer que el món s'hagués tornat boig».[1] Els artistes també van diferenciar Wipeout 3 dels seus predecessors mitjançant una nova paleta cromàtica que, segons Imlach, donava al joc un estil més refinat i madur.[10]

La música té un paper destacat en la sèrie Wipeout.[8] Seguint la tradició iniciada amb el primer joc, Wipeout 3 incorpora peces llicenciades de diversos artistes d'electrònica, entre els quals The Chemical Brothers, Orbital i Propellerheads. El director de desenvolupament de Psygnosis, Enda Carey, va començar a confeccionar la banda sonora durant les primeres fases del desenvolupament, en lloc de deixar-la per al final com un element secundari.[12] A diferència del que havia fet amb les bandes sonores anteriors, Psygnosis va confiar la direcció musical a una sola persona, el DJ gal·lès Sasha. Sasha va explicar que treballar en videojocs li permetia fer arribar la seva música a un públic de milions de persones, mentre que a Anglaterra només podia vendre desenes de milers de còpies, i que alguns familiars i amics donaven més importància a la seva participació en videojocs que als seus èxits musicals. Va aportar diverses peces compostes específicament per al joc i va seleccionar altres artistes amb l'objectiu de donar coherència al conjunt.[12][13]

Per promocionar Wipeout 3 i la seva música, Psygnosis va patrocinar una gira de Sasha vinculada a Global Underground. Als locals i les festes de la gira es van instal·lar punts de joc amb Wipeout 3, acompanyats d'una campanya promocional específica.[14] El disc es va publicar en format CD de mode mixt, de manera que la banda sonora de Wipeout 3 també es podia reproduir en un lector de discos compactes convencional.[15][10]

Psygnosis va anunciar el joc al Tokyo Game Show de 1999 juntament amb Wipeout 64 per a Nintendo 64.[16] Els desenvolupadors el van presentar al públic durant l'Electronic Entertainment Expo del maig de 1999,[17] on IGN el va distingir com el millor videojoc de curses de la fira.[18]

Publicació

Wipeout 3 es va publicar a Europa el 10 de setembre de 1999 i a Amèrica del Nord el 24 de setembre del mateix any.[19][20] Sony Computer Entertainment el va publicar a Europa, mentre que Psygnosis es va encarregar de l'edició nord-americana.

Una edició especial, Wipeout 3: Special Edition, es va publicar exclusivament a Europa el 14 de juliol de 2000.[21] Wipeout 3: Special Edition incorporava diversos ajustos menors al sistema de joc, com ara canvis en la física de les naus, la càrrega automàtica de les partides desades i correccions d'errors de la intel·ligència artificial. A més, incloïa vuit circuits de jocs anteriors de Wipeout —tres de Wipeout i cinc de Wipeout 2097—, a més de dos prototips de circuit ocults que fins aleshores només estaven disponibles a la versió japonesa de Wipeout 3.[22][3] L'edició especial permetia, a més, partides per a quatre jugadors mitjançant dos televisors i dues consoles PlayStation.[23]

Wipeout 3 va ser l'últim joc de la sèrie desenvolupat per a la PlayStation original. El següent lliurament, Wipeout Fusion, es va publicar el 2002 exclusivament per a PlayStation 2. El joc introduïa circuits, naus i armes noves i una intel·ligència artificial millorada.[24]

Rebuda

Puntuacions
PublicacióPuntuació
Metacritic89/100[25]
Gamecenter9/10[26]
Edge7/10[27]
Electronic Gaming Monthly7,375/10[28][nota 2]
Game Informer7,75/10[29]
GameFan98% (T. R.)[30]
82%[31]
GameRevolutionB+[32]
GameSpot8,3/10[33]
IGN9,1/10[2]
NextGen3/5[34]
Official U.S. PlayStation Magazine4/5[35]

Wipeout 3 va tenir una rebuda crítica generalment positiva. El joc va obtenir una mitjana de 87/100 a GameRankings i una puntuació de 89/100 a Metacritic.[25][36] GamePro va afirmar que era «sens dubte, el millor joc de curses futuristes que ha aparegut mai a PlayStation. La taxa de fotogrames altíssima, els gràfics fluids i una banda sonora brutal el converteixen en imprescindible per a qualsevol aficionat a la diversió ràpida i frenètica».[37] Diversos crítics van assenyalar que Wipeout 3 difícilment faria canviar de parer els qui ja tenien una opinió clara sobre els jocs anteriors.[31] Les ressenyes més favorables el van considerar sovint el millor joc de la sèrie,[4][15][38] i van destacar que perfeccionava els elements que havien fet memorables els dos primers lliuraments.[39]

Els crítics que li van atorgar puntuacions més baixes es van mostrar decebuts per les poques novetats que aportava respecte dels lliuraments anteriors.[4][40] Stuart Miles, de The Times, considerava que Wipeout 3 era un bon joc, però n'esperava molt més: «És com si els programadors s'haguessin preocupat més per l'aspecte general i les sensacions que no pas per continuar desenvolupant el sistema de joc».[7] Alistair Wallace, de Game Developer, va recordar retrospectivament que «vaig gaudir de [Wipeout 3] perquè era més del mateix i això m'encantava, però crec que la sèrie ja havia esgotat la capacitat d'innovar. Fer loopings tampoc no és gran cosa».[41] Joe Fielder, de GameSpot, va concloure que era un excel·lent joc de curses, però que no aconseguia superar Wipeout 2097 com el millor videojoc de curses futuristes de tots els temps.[33]

El ritme de joc trepidant i els gràfics van ser assenyalats com dos dels principals punts forts.[2][35][4] Jack Schofield, de The Guardian, es va mostrar sorprès pel nivell de detall i va afirmar que els «gràfics són millors del que esperaries que [la PlayStation] fos capaç d'oferir».[42] Tant Scary Larry, de GamePro, com Baldric, de GameRevolution, van elogiar les novetats, especialment les armes addicionals i la possibilitat de competir amb amics mitjançant pantalla dividida.[43][32] La corba de dificultat també va ser objecte de comentaris per la seva duresa.[35] David Canter, de The San Diego Union-Tribune, va afirmar que la modalitat de torneig passava de ser «bufar i fer ampolles» a «duríssima».[6][43][44] Tot i que es va considerar que el control analògic facilitava el maneig de les naus,[4][33][30] els crítics de GamePro i The Sydney Morning Herald van afirmar que dominar-lo correctament exigia molta paciència i pràctica.[43][39] Jeff Lundrigan, de NextGen, va afirmar: «No és terrible, però, en una sèrie coneguda per un nivell de qualitat capaç de deixar-te amb la boca oberta, això és una ensopegada important».[34]

El disseny visual també va rebre molts elogis. The New York Times va descriure el joc com «una dosi contundent de disseny gràfic i cultura de club, una sofisticada delícia visual per al jugador atent a les tendències».[45] Mark MacDonald, d'Official U.S. PlayStation Magazine, va elogiar els gràfics en conjunt, tot i considerar que les armes i altres efectes especials eren massa subtils.[35] GameRevolution va considerar que l'estil de The Designers Republic contribuïa a fer creïbles els escenaris de les curses,[32] mentre que David Goldfarb, de la revista International Design, va afirmar que l'estètica de «techno combinat amb art pop japonès» s'havia executat millor en les entregues anteriors.[46] The Los Angeles Times va considerar que altres jocs semblants, que «desbordaven actitud», acabaven no sent divertits, mentre que Wipeout 3 aconseguia evitar aquest problema.[47] La banda sonora i els efectes sonors també van ser elogiats.[2][35][15][39]

IGN el va considerar el joc més accessible de la sèrie i el 2007 el va situar en la 92a posició de la seva llista dels millors videojocs de tots els temps.[48] El 2021, Retro Gamer va incloure la Special Edition entre els millors videojocs de curses de PlayStation.[22] Malgrat les crítiques generalment positives, Wipeout 3 no va ser un èxit comercial.[40] El programador David Jefferies atribuïa el mal rendiment comercial, en part, a l'orientació marcadament europea de la franquícia i al fet que el joc es va publicar quan l'atenció ja començava a desplaçar-se cap a la següent generació de consoles.[10] Malgrat les vendes decebedores, la franquícia va continuar amb Wipeout Fusion a PlayStation 2.[10]

Notes

  1. ↑ El títol del joc s'estilitza com a ẉip3o̤ut a Europa i el Japó, i com a ẉipEo̤ut 3 a Amèrica del Nord.
  2. ↑ Dos crítics d'Electronic Gaming Monthly van donar al joc un 8/10 cadascun, un altre un 6/10 i el quart un 7,5/10.

Referències

  1. 1 2 3 Herz, J. C. «The Game as Elegant Fashion Statement». , 16-09-1999, p. G4.
  2. 1 2 3 4 5 6 Sanchez, Rick. «Wipeout 3 Review». IGN. Ziff Davis, 24-09-1999. Arxivat de l'original el 7 October 2012.
  3. 1 2 ; Cottee, James «Reign stormer; We've got the latest releases in our sight». , 29-06-2000, p. 14.
  4. 1 2 3 4 5 Paul, Martin «Plugged In». , 18-09-1999, p. 14.
  5. 1 2 Psygnosis. «Gameplay». Wipeout 3. Sony Computer Entertainment Europe, 2001. Arxivat de l'original el 13 February 2012. [Consulta: 22 juny 2008].
  6. 1 2 3 4 5 Canter, David «Wipeout 3 by Psygnosis». , 26-10-1999, p. 19.
  7. 1 2 Miles, Stuart «Not quite a Wipeout, but...». , 01-09-1999, p. 8.
  8. 1 2 3 4 Muldoon, Moira. «Wipeout 3 Designer Diary». GameSpot p. 1–2, 22-04-1999. Arxivat de l'original el 21 February 2002.
  9. ↑ Psygnosis. «Modes». Wip3out.com. Sony Computer Entertainment Europe, 2001. Arxivat de l'original el 13 February 2012. [Consulta: 22 juny 2008].
  10. 1 2 3 4 5 6 7 8 «Behind The Scenes: Wip3out». A: GamesRadar Presents Classic Gaming Vol. 3. Bournemouth: Future plc, 2017, p. 97–101. ISBN 978-1-78389-385-0.
  11. ↑ Perry, Douglass. «Wipeout 3 (Preview)». IGN, 18-08-1999. Arxivat de l'original el 10 July 2012.
  12. 1 2 Psygnosis «The Return of the Game That Kickstarted an Era; Psygnosis Announces Complete Band Lineup for Wipeout 3». , 12-07-1999, p. 1.
  13. ↑ Werde, William «A New Playing Field; Video Game Soundtracks Boost Recording Artists». , 01-10-1999, p. G1.
  14. ↑ IGN staff. «Psygnosis and DJ Sasha Begin the Summer Groove». IGN, 01-07-1999. Arxivat de l'original el 10 July 2012.
  15. 1 2 3 Mitchell, John «Tripping out on a wicked race experience». [New Plymouth, New Zealand], 20-09-1999, p. 4.
  16. ↑ Rowe, Garrett «Sony haunts Sega's dreams GameZone: Garrett Rowe reports on the forthcoming battle of the superconsoles». , 05-04-1999, p. 17.
  17. ↑ Curtiss, Aaron «The Cutting Edge / Focus on Technology; Gamers' Corner; As New Titles Go Mainstream, Veteran Players Miss the Fun». , 17-05-1999.
  18. ↑ PRNewswire (24 May 1999). "IGN.com Announces 'Best of E3' Awards Capcom, Microsoft, Midway and Rare Take Top Honors". Nota de premsa.
  19. ↑ ; Schofield, Jack «Wip3out» (en anglès). The Guardian, 01-09-1999.
  20. ↑ «09/24/99- Wipeout 3 Ships To Stores». PSXNation, 26-01-2001. Arxivat de l'original el January 26, 2001. [Consulta: 23 novembre 2023].
  21. ↑ «Game Summary: Wip3out Special Edition». GameSpot. Arxivat de l'original el 26 October 2012. [Consulta: 29 juliol 2008].
  22. 1 2 «Wipeout 3 Special Edition». Retro Gamer. Future plc, 23-12-2021. [Consulta: 28 febrer 2023].
  23. ↑ «Wipeout 3 Special Edition». Official UK PlayStation Magazine (61). August 2000.
  24. ↑ «BAM! to Publish WipEout Fusion and Dropship for the PS2». GameZone, 21-03-2002. Arxivat de l'original el 8 March 2016.
  25. 1 2 «Wipeout 3 for PlayStation Reviews». Metacritic. Arxivat de l'original el 2 January 2012.
  26. ↑ Menasian, Gregor. «WipeOut 3 [sic]». Gamecenter, 29-10-1999. Arxivat de l'original el 15 August 2000. [Consulta: 25 setembre 2022].
  27. ↑ Edge staff (Autumn 1999). «Wipeout 3». Edge (77) (Future Publishing): 99. Arxivat de l'original el 25 May 2021.
  28. ↑ Smith, Shawn; Hsu, Dan "Shoe"; Chou, Che; Davison, John (November 1999). «WipeOut 3 [sic]». Electronic Gaming Monthly (124) (Ziff Davis): 254. Arxivat de l'original el 21 April 2018.
  29. ↑ «Wipeout 3». Game Informer (79) (FuncoLand). November 1999.
  30. 1 2 Rodriguez, Tyrone "Cerberus" (November 1999). «Wipeout 3». GameFan 7 (11) (Shinno Media): 38.
  31. 1 2 Ngo, George "Eggo"; Weitzner, Jason "Fury"; Mylonas, Eric "ECM" (November 1999). «Wipeout 3». GameFan 7 (11) (Shinno Media): 17.
  32. 1 2 3 Baldric. «Wipeout 3 - PSX Review». GameRevolution. CraveOnline, 01-10-1999. Arxivat de l'original el 3 February 2004. [Consulta: 25 setembre 2022].
  33. 1 2 3 Fielder, Joe. «Wipeout 3 Review». GameSpot. Red Ventures, 27-09-1999. Arxivat de l'original el 2 March 2014.
  34. 1 2 Lundrigan, Jeff (November 1999). «Wipeout 3». NextGen (59) (Imagine Media): 121.
  35. 1 2 3 4 5 MacDonald, Mark (November 1999). «Wipeout 3». Official U.S. PlayStation Magazine 3 (2) (Ziff Davis): 126.
  36. ↑ «Wipeout 3 - PS». GameRankings. [Consulta: 20 abril 2008].
  37. ↑ The Rookie (November 1999). «Wipeout 3». GamePro (134) (IDG): 88. Arxivat de l'original el 27 October 2021.
  38. ↑ «An Insane Style Of Futuristic Racing». , 04-10-1999, p. 16.
  39. 1 2 3 «Wipeout 3». Fairfax Media, 11-09-1999.
  40. 1 2 Salgado, Carlos. «Hall of Fame: Wipeout». GameSpy, 01-03-2001. Arxivat de l'original el 11 July 2011. [Consulta: 30 juliol 2008].
  41. ↑ Wallace, Alistair. «Desert Island Games: Creative Assembly's Dan Toose (Medieval II: Total War)». Game Developer. Informa, 14-05-2007. Arxivat de l'original el 24 June 2008. [Consulta: 25 setembre 2022].
  42. ↑ Scholfield, Jack «Games review: Ripe wipe». , 02-09-1999, p. 6.
  43. 1 2 3 Scary Larry (26 October 1999). «Wipeout 3 Review for PlayStation on GamePro.com». GamePro (IDG). Arxivat de l'original el 6 November 2004.
  44. ↑ Cheung, Kevin. «WipEout 3 Review». Gaming Age, 27-09-1999. Arxivat de l'original el 7 May 2008. [Consulta: 20 juny 2008].
  45. ↑ Herz, J.C. «Game Theory; Games to Suit Every Platform and Every Taste». , 18-11-1999, p. C4.
  46. ↑ Goldfarb, David (November 1999). «Wipeout 3». International Design 46 (7): 112.
  47. ↑ Curtiss, Aaron «The Cutting Edge / Dreamcast, Games for a Desert Island Top Year's Adventures». , 23-12-1999.
  48. ↑ «IGN's Top 100 Games: #92». IGN. IGN Entertainment, 2007. Arxivat de l'original el 14 April 2012. [Consulta: 1r juliol 2008].

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.