Wulfenita
![]() Cristalls de wulfenita provinents de la mina Erupción, Sierra de Los Lamentos, Municipi d'Ahumada, Chihuahua, Mèxic | |
| Fórmula química | Pb(MoO₄) |
| Epònim | Franz Xaver von Wulfen |
| Localitat tipus | Bad Bleiberg, Districte de Bleiberg, Caríntia, Àustria |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats > molibdats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.GA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.GA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/F.01 – Anhang |
| Dana | 48.1.3.1 |
| Heys | 27.3.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prims tabulars a piramidals |
| Estructura cristal·lina | a = 5.433 Å, c = 12.110 Å; Z = 4 |
| Grup puntual | tetragonal dipiramidal (4/m) I 41/a |
| Grup espacial | grup espacial I4₁/a |
| Color | groc mel, taronja, vermellós |
| Macles | macles comunes en {001} |
| Exfoliació | imperfecta en {011}, indistinta en {001} i {013} |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | adamantina, grassa |
| Color de la ratlla | blanca groguenca |
| Diafanitat | transparent a opaca |
| Gravetat específica | 6,5 a 7 |
| Densitat | 6,7 a 6,9 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-), pot ser anormalment biaxial |
| Índex de refracció | nω = 2.405 nε = 2.283 |
| Birefringència | δ = 0,122 |
| Pleocroisme | feble, taronja i groc |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1845 |
| Símbol | Wul |
| Referències | [1] |
La wulfenita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'scheelita.[2] Originàriament, aquest mineral va ser anomenat plumbum spatosum flavo-rubrum, ex Annaberg, Austria l'any 1772 per Ignaz von Born. Va ser reanomenada l'any 1845 per Wilhelm Karl von Haidinger en honor del mineralogista austríac Franz Xaver von Wulfen (1728-1805).
Característiques
La wulfenita és un molibdat de plom amb fórmula Pb(MoO₄). Cristal·litza en el sistema tetragonal en forma de cristalls fins tabulars d'un brillant color vermell-taronja o taronja-groc. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2,5 i 3. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'stolzita, Pb(WO₄).[3] Pertany al grup scheelita de minerals juntament amb la powel·lita, la raspita i l'stolzita.[2]
Formació i jaciments
És un mineral secundari i escàs que es troba en jaciments de plom en les zones d'oxidació hidrotermal. Apareix associada a altres minerals com ara: vanadinita, smithsonita, piromorfita, mimetita, limonita, hemimorfita, fluorita, cerussita, descloizita, plattnerita o anglesita.
A Catalunya s'ha descrit, per exemple, a la pedrera de la Carretera de les Aigües (Collserola), a la pedrera Berta (Sant Cugat del Vallès-El Papiol), a Cierco (Vilaller), a Prullans (Baixa Cerdanya) i a la mina Atrevida (Vimbodí). A la mina Teresita (Sant Fost de Campsentelles) s'ha descrit la varietat chillagita.[4]
Varietats
Es coneixen les següents varietats:
- La chillagita, una varietat que conté tungstè.[5]
- La wulfenita càlcica, o calcowulfenita, una varietat amb calci que substitueix el plom fins almenys una proporció Ca:Pb = 1:1,7.[6]
- La wulfenita cròmica, una varietat que conté crom.[7]
- La wulfenita vanàdica, o eosita, una varietat de wulfenita que conté vanadi en substitució de molibdè.[8] El terme eosita va ser formalment desacreditat l'any 2026.[9]
Referències
- ↑ «Wulfenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 febrer 2015].
- 1 2 «Scheelite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ «Stolzite-Wulfenite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ «Mineral Location Search». [Consulta: 24 juny 2017].
- ↑ «Chillagite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ «Calcian Wulfenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ «Chromian Wulfenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ «Vanadian Wulfenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 89». Mineralogical Magazine, 5 febrer 2026, p. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2026.10199 [Consulta: 13 febrer 2026].
