Xalva Mixvelidze
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 juliol 1904 (Julià) Tbilisi |
| Mort | 5 març 1984 Tbilisi |
| Sepultura | Panteó de Didube |
| Formació | Conservatori Estatal de Tblisi |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera |
| Premis | |
Shalva Mshvelidze (georgià შალვა მშველიძე, també შალვა მიხეილის სელიძე მშველიძე, Shalva Mikhailovich Dze Mschwelidze, en rus Шалва Михайлович Мшвелидзе, Shalva Mikhailovich Mschwelidze, transliteració científica de l'anglès Shajlovělčva; Mshvelidze (Tbilisi, Imperi Rus, 28 de maig, 1904 - Idem., 5 de gener, 1984)Nana Kavtaradze: Mshvelidze, Shalva. In: Grove Music Online (englisch; Abonnement erforderlich). va ser un compositor, professor universitari i etno-musicòleg georgià-soviètic.
Biografia
Mshlelidze va estudiar composició al Conservatori de Tbilisi amb Mikhail Bagrinovsky (1885–1966) i Sarguís Barkhudarian.[1] Després de graduar-se el 1930, va anar al Conservatori de Leningrad i hi va completar estudis de postgrau fins al 1933 amb Vladímir Sxerbàtxov, Maximilian Steinberg, Iuri Nikulin i Pjotr Borissowitsch Rjasanow.[2] Va començar a ensenyar al Conservatori de Tbilisi el 1929 on hi va romandre fins al 1984, i on va exercir de professor des del 1942, més tard com a cap del departament de composició, degà, vice-rector i finalment com a rector.[3] Va ser president de la Unió de Compositors de Georgia del 1940 al 1951 i membre del comitè executiu de la Unió de Compositors de l'URSS del 1948 al 1979.[1] També va dirigir el Conjunt de Cant i Dansa Georgiana del 1947 al 1950 i va ser director d'orquestra al Teatre Estatal d'Òpera i Zakària Paliàixvili del 1950 al 1952.[1]
== Treball Com a etnòleg musical, Mschwelidze va ser pioner en el treball de camp en la investigació de la música folklòrica, viatjant a nombroses regions de Geòrgia entre 1927 i 1934, incloent-hi la regió de Pshavi, Svaneti, Kakheti, Mingrelia i Guria.[4] Els seus enregistraments d'aquella època, fets en cilindres de cera, van ser digitalitzats pel Centre Internacional de Recerca de Polifonia Tradicional del Conservatori de Tbilisi i disponibles com una col·lecció de CD titulada Echoes From Past.[4]
Amb la seva producció compositiva, Mzhellidze és considerat un dels representants més importants de la primera generació de compositors georgians.[3] Va deixar enrere òperes, oratoris, sis simfonies (1943–1981),[5] quatre poemes simfònics, així com música de cambra, música vocal i música de cinema.[2] Estilísticament, va intentar combinar la tradició amb la modernitat i crear formes clàssiques més grans utilitzant sons de la música popular georgiana.[6] El seu interès particular residia, entre altres coses, en el folklore de la regió muntanyosa de Pshavi. El caràcter monòdic i improvisacional d'aquests sons i la seva coloració frígia van influir en el seu llenguatge musical, especialment l'escala amb un sisè grau elevat que va anomenar mode Pshava.[3] A més, Mzhellidze és considerat un dels fundadors de la música simfònica èpica al seu país.[3] També va musicar temes i motius de les obres de poetes georgians com ara Vasha-Pshavela (Tsviadauri, 1940),[3] Shota Rustaveli (Història sobre Tariel, 1946) i Konstantine Gamsakhurdia (Una mà màgica d'un mestre, 1949).[7]
Com a professor al Conservatori, va deixar escrits sobre música folk no només a Geòrgia, sinó també a l'Índia i Birmània,[6] així com un llibre sobre orquestració (1965).[7]
Premis
Va rebre nombrosos premis i honors, com ara ser nomenat Artista Meritori (1941) i Artista del Poble de les RSS de Geòrgia (1958) i Abkhàzia.[1] També va rebre el Premi Stalin (1942, 1947),[8] l'Orde de la Bandera Roja del Treball (1946, 1953), l'Orde de Lenin (1964), el Premi Palishvili (1971)[8] i l'Orde de l'Amistat dels Pobles (1974).[1] A més d'aquests premis soviètics, també va ser guardonat amb el Premi Estatal Nehru de l'Índia (1973).[8]
Referències
- 1 2 3 4 5 Sofia Čqonia, Lali Kakulija: Mšvelije, Šalva. In: Ludwig Finscher (Hrsg.): Die Musik in Geschichte und Gegenwart. Zweite Ausgabe, Personenteil, Band 12 (Mercadante – Paix). Bärenreiter/Metzler, Kassel u. a. 2004, ISBN 3-7618-1122-5 (Online-Ausgabe, für Vollzugriff Abonnement erforderlich)
- 1 2 Nicolas Slonimsky, Laura Kuhn, Dennis McIntire: Mshvelidze, Shalva (Mikhailovich). In: Baker’s Biographical Dictionary of Musicians. 2020 (englisch).
- 1 2 3 4 5 Nana Kavtaradze: Mshvelidze, Shalva. In: Grove Music Online (englisch; Abonnement erforderlich).
- 1 2 Maka Khardziani: Renowned Georgian Ethnomusicologists. Shalva Mshvelidze. In: Maka Khardziani (Hrsg.): The V. Sarajishvili Tbilisi State Conservatoire International Research Center for Traditional Polyphony – Bulletin. Nr. 16, 2014, ISSN 2346-7614 (englisch, polyphony.ge [PDF; abgerufen am 1. November 2020]).
- ↑ Mschwelidse, Schalwa Michailowitsch in: Bolschaja Rossijskaja Enzikopedija (russisch)
- ↑ Shalva Mshvelidze in: Georgian Music (englisch)
- 1 2 Shalva Mshvelidze (1904–1984) in: Georgian Music – Composers (englisch)
- 1 2 3 Mshvelidze, Shalva Mikhailovich. In: The Great Soviet Encyclopedia. 1979 (englisch, 3rd Edition).
Bibliografia
- Grove Music Online|19281|Nana Kavtaradze|Mshvelidze, Shalva
- Sofia Čqonia, Lali Kakulija|Lemma=Mšvelije, Šalva|Volum=P12|ID=mgg09240
- Maka Khardziani: Renowned Georgian Ethnomusicologists. Shalva Mshvelidze. In: Maka Khardziani (Hrsg.): Bulletin of the International Centre for Traditional Polyphony of Vano Sarajishvili Tbilisi State Conservatoire. Nr. 16, Juny 2014, ISSN 2346-7614 (englisch, polyphony.ge [PDF; abgerufen am 1. November 2020]).