Xancroide
  | |
| Tipus | malaltia bacteriana primària, trastorn cutani i malaltia venèria clàssica |
|---|---|
| Especialitat | infectologia i dermatologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | primary affect (en)  , pàpula, gra, erosió, úlcera i limfadenitis |
| Exàmens | exploració física, microscopi òptic, cultiu microbiològic i reacció en cadena de la polimerasa |
Medicació | |
| Patogènesi | |
| Localització | zona de la pell i òrgan sexual |
| Transmissió patògena | infecció de transmissió sexual i transmissió per contacte |
| Causat per | Haemophilus ducreyi |
| Classificació | |
| CIM-11 | 1A90 |
| CIM-10 | A57 |
| CIM-9 | 099.0 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 5563 |
| MedlinePlus | 000635 |
| eMedicine | 781520 i 214737 |
| MeSH | D002602 |
| UMLS CUI | C0007947 |
| DOID | DOID:13778 |
El xancroide (o xancre tou o xancre de Ducrey) és una infecció de transmissió sexual bacteriana caracteritzada per nafres genitals doloroses. El xancre és una infecció bacteriana causada per l'estreptobacil gramnegatiu Haemophilus ducreyi. Se sap que el xancre es propaga d'un individu a un altre únicament a través del contacte sexual. No obstant això, hi ha hagut informes d'infecció accidental a través de la mà.[1]
Signes i símptomes
Aquests són només locals i no hi ha manifestacions sistèmiques.[2] L'úlcera característicament:
- Varia de 3 a 50 mm de diàmetre
- És dolorosa
- Té vores ben definides i soscavades
- Té vores irregulars o esquinçades, "descrites com a en forma de plat".
- Té una base coberta amb un material gris o grisenc
- Té una base que sagna fàcilment si es traumatitza o es raspa
- Els ganglis limfàtics inflamats dolorosos es produeixen en un 30-60% dels pacients.
- Disúria (dolor en orinar) i disparèunia (dolor durant les relacions sexuals) en dones
Aproximadament la meitat dels homes infectats només tenen una úlcera. Les dones sovint tenen quatre o més úlceres, amb menys símptomes. Les úlceres solen estar confinades a la regió genital.[1]
L'úlcera inicial es pot confondre amb un xancre "dur", la nafra típica de la sífilis primària, en contraposició al "xancre tou" del xancre.
Aproximadament un terç dels individus infectats desenvoluparan augments dels ganglis limfàtics inguinals, els ganglis situats al plec entre la cama i la part inferior de l'abdomen.
La meitat dels que desenvolupen inflor dels ganglis limfàtics inguinals progressaran fins a un punt en què els ganglis es trenquen a través de la pell, produint abscessos drenants. Els ganglis limfàtics inflamats i els abscessos sovint s'anomenen bubons.