Xavier Busquets i Sindreu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1917 Barcelona |
| Mort | 15 agost 1990 |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Família | |
| Pare | Guillem Busquets i Vautravers |
Xavier Busquets i Sindreu (Barcelona, 1917 - 15 d'agost de 1990)[1] va ser un arquitecte català.[2]
Era fill del també arquitecte Guillem Busquets i Vautravers (1877-1955) i de Maria Sindreu i Oliba (1863-1944). Durant la Guerra Civil espanyola, formà part del bàndol feixista i fou pilot de la Legió Còndor. A la Segona Guerra Mundial, fou membre de la División Azul i un dels pilots que ajudà en l'ofensiva sobre Moscou de la tardor-hivern del 1941. Fou condecorat amb la Creu de Ferro del règim nazi.[3]
Obres
- Seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears a la plaça Nova de Barcelona (1958-1962).[2]
- Nova seu de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona a l'Avinguda Diagonal, 522-532 (1968-1973).[4]
- Oficines Sandoz a la Gran Via de les Corts Catalanes, 766-768 (1971-1972).[4]
Referències
- ↑ «Xavier Busquets i Sindreu» p. 26. La Vanguardia, 19-08-1990.
- 1 2 «Xavier Busquets i Sindreu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Andreu, Marc «Picasso i el tinent de la Legió Còndor». El País [Madrid], 12-07-2012.
- 1 2 González, Antoni; Lacuesta, Raquel. Barcelona: guía de arquitectura 1929-1200. Gustavo Gili, 1999, p. 94.