Xavier Ravier

Plantilla:Infotaula personaXavier Ravier
Biografia
Naixement6 desembre 1930 Modifica el valor a Wikidata
La Devesa Ribèra (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 setembre 2020 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Tolosa de Llenguadoc (França) Modifica el valor a Wikidata
Redactor en cap Òc
1955 – 1957
Secretari de redacció
1953 –
Director de recerca del CNRS
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióromanista, dialectòleg, escriptor, lingüista, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralAnne Dagnac Modifica el valor a Wikidata
Premis

Xavier Ravier (La Devesa Ribèra, 6 de desembre de 1930 - Tolosa de Llenguadoc, 30 de setembre de 2020) va ser un lingüista i professor occità.[1]

Biografia

Primers anys

Després de cursar l'educació primària a L'Abatut (Alts Pirineus) i la secundària en llengües clàssiques (llatí i grec) a Vic de Bigòrra, Ravier va cursar estudis superiors a la Facultat de Lletres de Tolosa. Allà va conèixer Jean Séguy, de qui es reclamà hereu tota la seva vida i qui va determinar la seva vocació de lingüista especialitzat en romanística. Quan Ravier encara era estudiant, Séguy li va confiar algunes investigacions per a l'Atles Lingüístic i Etnogràfic de Gascunya (ALG).[2]

CNRS i universitats

Després d'incorporar-se al CNRS el 1956 com a investigador en pràctiques i més tard com a ajudant de recerca de Jean Séguy, el 1957 se li va confiar l'estudi suplementari de l'ALG, completat el 1963, els resultats del qual constitueixen el material dels volums IV a VI, és a dir, la meitat de l'obra. A partir del 1967, se li va confiar la responsabilitat de l'Atles Lingüístic i Etnogràfic del Llenguadoc Occidental,[3] els quatre volums del qual es van publicar el 1978, 1982, 1986 i 1993.

Durant aquells anys també es va dedicar a la recerca sobre el patrimoni etnoliterari dels Pirineus centrals, principalment de Bigorra i Bearn, que va conduir, d'una banda, a una obra escrita en col·laboració amb Séguy,[4][5] reeditada el 1978 amb el títol Poèmes chantés des Pyrénées gasconnes,[6] i d'altra banda, a la seva tesi doctoral, Le récit mythologique en Haute-Bigorre,[7][8] defensada el 1979[9] i publicada el 1986.

Investigador del CNRS[10] des d'octubre de 1975 i després director de recerca des de novembre de 1985, també va ensenyar occità. De 1965 a 1973, va ensenyar a la Facultat d'Arts i Humanitats de Pau, que més tard es va convertir en la Universitat de Pau i de la regió de l'Ador. Després, a partir de 1968, va ensenyar a la Facultat d'Arts i Humanitats de Tolosa, que més tard es va convertir en la Universitat de Tolosa-Lo Miralh. El 1984, va ser destinat del CNRS a Lo Miralh, on va exercir com a professor de lingüística francesa i romànica de 1989 a 1997, i com a cap del departament de lingüística de 1989 a 1993.

Després de la seva jubilació el gener de 1998, havent estat nomenat professor emèrit, va continuar el seu treball en dialectologia, filologia i onomàstica, en col·laboració amb el laboratori Framespa, particularment quan n'era director l'historiador Benoît Cursente, amb qui va publicar el Cartulaire de Bigorre (s. XI-XIII) el 2005.[11]

Poesia

Ravier va dedicar diversos articles a la poètica i la poesia contemporànies, a escriptors com Joë Bousquet, Rainer Maria Rilke, Giuseppe Ungaretti i Jorge Guillén, així com a filòsofs —particularment alemanys— i a les seves trobades amb Miquèu Camelat, Simin Palay, René Nelli, René Char, André Breton i Gaston Massat. Ravier va publicar els seus propis poemes en occità i francès.[12]

Distincions

Membre de l'Institut d'Estudis Occitans durant les dècades del 1950 i del 1960 i presentador de programes literaris occitans a Radio Toulouse, Ravier va ser sol·licitat per la seva experiència acadèmica per diverses organitzacions, algunes de les quals va presidir,[1] en particular el Conservatoire occitan - Centre des musiques et danses traditionnelles Toulouse-Midi-Pyrénées i el GARAE-Ethnopôle[13] de Carcassona.

Oficial de l'Orde de les Palmes Acadèmiques i Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres, membre fundador el 1982 i més tard membre honorari de l'Acadèmia de les Llengües Dialectals de Mònaco,[14] va ser guardonat amb el Premi Albèrt Dauzat de la Societat Francesa d'Onomàstica el 2013.[15]

El 2003, seixanta dels seus col·legues i amics li van regalar un recull d'assajos[16] el títol dels quals, «Sempre los camps auràn segadas resurgantas», està extret d'un poema d'Antonin Perbòsc del recull L'Arada, del qual Ravier havia publicat una edició crítica el 2000.[17]

Referències

  1. 1 2 Cerquiglini, Bernard «La mort de Xavier Ravier, occitaniste et poète» (en francès). Le Monde, 10-10-2020 [Consulta: 6 novembre 2020].
  2. ↑ Field, Thomas T. «Jean Séguy, l’Atlas linguistique de la Gascogne et la sociolinguistique variationniste» (en francès). Academia.edu [Consulta: 6 novembre 2020].
  3. ↑ Dinguirard, Jean-Claude «Comptes rendus : Ravier (Xavier), Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc occidental, volume I (cartes 1 à 264 plus trois cartes hors foliotage)» (en francès). Annales du Midi. Éditions du Centre National de la Recherche Scientifique, 1978 [París], vol. 92 núm. 149, 1980, p. 485–487 [Consulta: 6 novembre 2020].
  4. ↑ Ravier, Xavier; Séguy, Jean. Chants folkloriques gascons de création locale récemment découverts dans les Pyrénées (en francès). Faculté des Lettres et Sciences humaines, 1959. OCLC 490951718 [Consulta: 6 novembre 2020].
  5. ↑ «Bibliographie de Xavier Ravier». A: Sempre los camps auràn segadas resurgantas : Mélanges offerts au professeur Xavier Ravier (en francès). Presses universitaires du Midi, 2020-09-01, p. 13–21 (Méridiennes). ISBN 978-2-8107-1069-0 [Consulta: 6 novembre 2020].
  6. ↑ Ravier, Xavier; Séguy, Jean. Poèmes chantés des Pyrénées gasconnes (en francès), 1979. ISBN 978-2-222-02405-7. OCLC 256068620 [Consulta: 6 novembre 2020].
  7. ↑ Ravier, Javier. Le récit mythologique en Haute-Bigorre (en francès). Edisud ; Centre National de la Recherche Scientifique, 1986. OCLC 1123536114 [Consulta: 6 novembre 2020].
  8. ↑ Papy, Michel «Philologie, linguistique, ethnolinguistique et ethnolittérature : Ravier (Xavier), Le récit mythologique en Haute-Bigorre» (en francès). Annales du Midi. CNRS; Édisud, 1986 [París; Ais de Provença], vol. 101 núm. 188, 1989, p. 463–467 [Consulta: 6 novembre 2020].
  9. ↑ Boisgontier, Jacques; Fabre, Daniel «Soutenance de thèse : Ravier (Xavier), Le récit mythologique en Haute-Bigorre. Essai d'ethnolinguistique. Thèse de doctorat d'Etat ès Lettres soutenue le vendredi 7 décembre 1979 à l'Université de Toulouse-Le Mirail» (en francès). Annales du Midi, vol. 92 núm. 149, 1980, p. 483–485 [Consulta: 6 novembre 2020].
  10. ↑ «Conseil du Patrimoine Ethnologique» (en francès). Journal des anthropologues, vol. 4 núm. 1, 1981, p. 49–50 [Consulta: 6 novembre 2020].
  11. ↑ Ravier, Xavier; Cursente, Benoît. Le cartulaire de Bigorre (s. XI-XIII) (en llatí). CTHS, 2005. ISBN 978-2-7355-0610-1. OCLC 995133283 [Consulta: 6 novembre 2020].
  12. ↑ Ravier, Xavier. Paraulas enta troç de prima (en occità). Poemas, 1954. OCLC 1442709 [Consulta: 6 novembre 2020].
  13. ↑ «Garae-ethnopole» (PDF) (en francès). hypotheses.org.
  14. ↑ «Académie des langues dialectales de Monaco» (en francès). ald-monaco.org.
  15. ↑ «Société française d'onomastique» (en francès). sfo-onomastique.fr.
  16. ↑ Ravier, Xavier.; Bouvier, Jean-Claude.; Gourc, Jacques.; Pic, François. Sempre los camps auràn segadas resurgantas : mélanges offerts au professeur Xavier Ravier (en francès). Université de Toulouse-Le-Mirail, 2003. ISBN 978-2-912025-10-4. OCLC 654413385 [Consulta: 6 novembre 2020].
  17. ↑ Perbosc, Antonin (1861-1944). L'arada (en occità). Biarritz: Atlantica, 2000. ISBN 2-84394-200-4. OCLC 490992718 [Consulta: 6 novembre 2020].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.