Xerraire crestablanc

Infotaula d'ésser viuXerraire crestablanc
Garrulax leucolophus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Cries4 Modifica el valor a Wikidata
Incubació de l'ou14 dies Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaSylviidae
GènereGarrulax
EspècieGarrulax leucolophus Modifica el valor a Wikidata
(Hardw., 1815) Garrulax leucolophus Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
ProtònimCorvus leucolophus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Endèmic de

El xerraire crestablanc[1] (Garrulax leucolophus) és una espècie d'ocell de la família dels leiotríquids (Leiothrichidae) que habita el pis inferior del bosc des de Nepal, nord i est de l'Índia, sud-est de Bangladesh i sud-oest de la Xina fins gran part del Sud-est Asiàtic.[2]

Descripció

Com altres ocells del gènere Garrulax, el xerraire crestablanc té una constitució robusta, amb potes i bec negres forts, cua arrodonida i plomatge voluminós.[3] La longitud corporal és de 30 cm de mitjana, i la cua oscil·la entre els 13 i els 15 cm.[3][4]

Rep el nom per la caputxa blanca característica i la cresta aixecada. També és fàcilment recognoscible per la màscara ocular negra ampla i allargada.[3] El dors, l'esquena i les parts inferiors, des de la part inferior del pit cap avall, són vermells, contrastant amb el cap, la gola i la part superior del pit blancs i esvaint-se en un marró oliva més fosc a la cua i les ales superiors.[3][5] El clatell és gris clar.[4]

Les femelles semblen gairebé idèntiques als mascles, però tenen una cresta més petita, el dors més apagat i un gris lleugerament més pronunciat al clatell.[5][6] Els juvenils es poden identificar per la cresta i cua més curtes, la màscara més pàl·lida, un clatell marró i el dors més brillant.[3][6]

Hàbitat i distribució

Distribució nativa

El xerraire crestablanc té una de les distribucions més àmplies de tots els xerraires i, per tant, té un risc mínim d'estar amenaçat per l'extinció.[7] És originari dels següents països: Índia, Bangladesh, Nepal, Bhutan, Cambodja, Myanmar, Laos, Xina, Vietnam i Tailàndia.[7]

Poblacions introduïdes

El xerraire crestablanc és una espècie popular d'ocell de gàbia, i és probable que els individus que van escapar o van ser alliberats voluntàriament durant les pràctiques religioses siguin la causa de l'expansió de l'àrea de distribució de G. i. diardi a Malàisia i Singapur a les dècades de 1970 i 1980.[8][9] El comerç d'ocells exòtics també l'ha portat al Regne Unit i als Estats Units, però no s'hi han reportat poblacions salvatges.[10][6]

Es creu que només roman en petites quantitats a Malàisia a causa de la captura, però a Singapur s'ha establert bé i pot estar desplaçant ocells nadius amb hàbits similars d'alimentació terrestre que estan amenaçats per la fragmentació de l'hàbitat, com ara la matinera d'Abbott (Malacocincla abbotti).[8][4] L'èxit com a espècie invasora s'atribueix, entre altres factors, al comportament social i cooperatiu, a les altes densitats d'esbarts i a la capacitat d'adaptar-se a molts hàbitats diferents, com ara parcs, jardins i boscos degradats.[8][9][11]

Hàbitat

El xerraire crestablanc es troba habitualment en boscos a peu de muntanyes, fins a altituds de 1600 m.[3] Prefereix matolls densos, humits i ombrívols, i la vora i el sotabosc dels boscos secundaris de fulla ampla, on es pot amagar dels depredadors i refugiar-se del sol subtropical.[3][11] Normalment només surt de la coberta per alimentar-se a terra.[4] L'hàbitat ideal del xerraire crestablanc també inclou els bambús, que proporcionen un substrat de nidificació i camuflatge excel·lents.[3][6][12]

Comportament

Dieta

De la mateixa manera que altres xerraires, el xerraire crestablanc és omnívor i oportunista. S'alimenta principalment d'invertebrats com escarabats, aranyes, mosques, cucs de la farina i erugues, caragols i sangoneres. Tanmateix, també menja fruites, llavors, nèctar i fins i tot petits rèptils i amfibis (serps, llangardaixos i granotes).[3][6][11] A Singapur, els observadors han notat individus que picotegen menjar i escombraries humanes.[11] Un testimoni fins i tot va informar que els ocells demanen restes als humans.[13]

Quan busca menjar, el xerraire crestablanc busca menjar a terra, sovint en petits grups, saltant d'un lloc a un altre i remenant la fullaraca amb el bec per trobar invertebrats.[3]

Reproducció

Parella de xerraire crestablanc al Nepal.

El xerraire crestablanc comença a reproduir-se al segon any.[6] Es reprodueixen diverses vegades entre febrer i setembre.[3][5] Els nius són poc profunds i en forma de copa, en arbustos i arbres a altures d'entre 2 i 6 m, fets amb fulles de bambú i herba lligades amb branquetes i tiges.[3][12] A cada niu es ponen de 2 a 6 ous blancs purs, estimats en 6,5 g cadascun, que són incubats durant 13-17 dies per tots dos pares.[6][12] El mascle i la femella també comparteixen les tasques de cria i alimentació mentre els pollets es desenvolupen des de completament altricials fins a adults en miniatura en els 14-16 dies posteriors a l'eclosió.[6] Tanmateix, aquestes tasques no es distribueixen només entre els pares: el xerraire crestablanc és un reproductor cooperatiu. Una femella pot compartir un niu amb una altra, i 3 o més adults poden fer torns per incubar els ous i alimentar els pollets.[10][14] De fet, aquests "ajudants" no sempre són adults: les cries de la posta de l'any anterior de vegades ajuden a construir el niu o a alimentar els germans.[6][10]

Vocalització

El xerraire crestablanc és un ocell social, generalment es mou en estols de 6 a 12 individus (però segons s'informa que fins a 40).[3] Aquests petits grups poden ser molt sorollosos, ja que un líder inicia una crida (normalment amb síl·labes curtes) i es respon amb un cor, de vegades de manera desordenada.[3][12] El nom "´xerraire" prové de la xerrameca o murmuri més suau i agradable que sol vocalitzar.[3] En total, existeixen quatre tipus diferents de vocalitzacions, per ordre de longitud i complexitat creixents: sons curts, frases (elements repetits), oracions i subcançons.[15] Com que són una espècie molt gregària, la majoria dels sons que produeixen tenen una finalitat social, com ara recordar a altres membres del grup la seva presència i els seus moviments, alertar-los de perill o intrusos o incitar a l'assetjament (se sap que són ocells agressius amb diferents estols o espècies).[10][15]

Taxonomia

El xerraire crestablanc és un membre de la família Leiothrichidae, recentment separada de la família dels xerraires del Vell Món, Timaliidae.[16][17] El nom científic Garrulax leucolophus prové del llatí «garrire» que significa “xerrar”, en referència a la naturalesa molt vocal, i del grec antic «leukós», “blanc” i «lophos», “cresta”.

Es reconeixen quatre subespècies,[17][18] Una antiga subespècie, G. l. bicolor, va ser reclassificada com espècie pròpia, Garrulax bicolor (xarraire bicolor) a causa de la manca de plomatge vermellós característic, patró facial diferent i cua més curta:[17]

Referències

  1. ↑ «Xerraire crestablanc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/12/2021(català)
  2. ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 9 setembre 2025].
  3. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Rasmussen, Pamela C.; Anderton, John C. Birds of south Asia. 2: Attributes and status. 2. ed. Washington, DC: Smithsonian National Museum of Natural History [u.a.], 2012. ISBN 978-84-96553-85-9.
  4. 1 2 3 4 {{{títol}}}. 2a edició.títol=A field guide to the birds of Peninsular Malaysia and Singapore|editorial=Oxford University Press|data=2012|lloc=Oxford ; New York|isbn=978-0-19-963942-7|nom=Allen|cognom=Jeyarajasingam}}
  5. 1 2 3 Collar, Nigel; Robson, Craig. White-crested Laughingthrush (Garrulax leucolophus) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.whclau2.01.
  6. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Coles, Dave. Management of Laughingthrushes in Captivity, 2007. ISBN 978-0951425244..
  7. 1 2 «Garrulax leucolophus: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22734757a264217858.en..
  8. 1 2 3 Wong Soon Huat, Felix. The spread and relative abundance of the non-native White-crested Laughingthrush Garrulax leucolophus and Lineated Barbet Megalaima lineata in Singapore (en anglès). vol. 30. Forktail, 2014, p. 90–95.
  9. 1 2 Lim, Kim Seng; Chia, Alfred. The avifauna of Singapore. Singapore: Nature Society (Singapore), Bird Group Records Committee, 2009. ISBN 978-981-08-2671-0.
  10. 1 2 3 4 Iii, Josef H. Lindholm «Part II: The Laughing Thrushes (Garrulax species)» (en anglès). AFA Watchbird, 24, 2, 1997, p. 53–58.
  11. 1 2 3 4 Yap, Charlotte A. M.; Sodhi, Navjot S. «Southeast Asian invasive birds: ecology, impact and management» (en anglès). ORNITHOLOGICAL SCIENCE, 3, 1, 2004, p. 57–67. DOI: 10.2326/osj.3.57. ISSN: 1347-0558.
  12. 1 2 3 4 Smythies, Bertram E. The birds of Burma. Liss, Hants: Nimrod Press, 1986. ISBN 978-1852590031.
  13. ↑ «White-crested Laughingthrush Soliciting for Food» (en anglès britànic). Bird Ecology Study Group, 30-10-2011. [Consulta: 9 setembre 2025].
  14. ↑ Round, Philip. «Cooperative provisioning of nestlings in the White-crested Laughingthrush Garrulax leucolophus». vol. 22 p. 138-139. Forktail, 2006. [Consulta: 9 setembre 2025].
  15. 1 2 ChinkangsadarnLaughingthrush (Garrulax leucolophus)". Science. 19: 55–60., Suwimol. «Singing behavior of White-crested Laughingthrush (Garrulax leucolophus)». vol. 19 p. 55-60. Science, 2012. [Consulta: 9 setembre 2025].
  16. ↑ Oiseaux.net. «Alphabetic order of species in the family Leiothrichidae - 133 species listed.» (en anglès). Arxivat de l'original el 2025-01-25. [Consulta: 9 setembre 2025].
  17. 1 2 3 Collar, Nigel. «A partial revision of the Asian babblers (Timaliidae)» (PDF). vol. 22 p. 85–112. Forktail, 2006. [Consulta: 9 setembre 2025].
  18. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Laughingthrushes and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 9 setembre 2025].