Xibalbà

En la mitologia maia, el Xibalbà o Xib'alb'a (mot quitxé que significa 'lloc amagat', derivat de xibil, 'amagar') designa l'inframon. És el món subterrani regit per les divinitats de la malaltia i la mort: Hun-Camé i Vucub-Camé. Forma una part important dins el cicle mític dels bessons Hunahpú i Ixbalanqué narrat al Popol Vuh dels maies quitxés. Al segle xvi, tradicionalment se'l situava a l'entrada d'una caverna propera a la localitat d'Alta Verapaz, a la rodalia de Cobán (Guatemala).[1][2][3]

Referències

  1. ↑ Hooker, Richard. «Native American Creation Stories». Washington State University. Arxivat de l'original el 23 octubre 2017.
  2. ↑ Milbrath, Susan. Star Gods of the Maya: Astronomy in Art, Folklore, and Calendars. 1st. University of Texas Press, 1999, p. 98. ISBN 0292752253.
  3. ↑ McLeod, Alexus. Astronomy in the Ancient World: Early and Modern Views on Celestial Events. Springer, 2016, p. 29 (Historical & Cultural Astronomy). DOI 10.1007/978-3-319-23600-1. ISBN 978-3-319-23600-1.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.