Xin Zhui
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 217 aC  | ||
| Mort | 163 aC (53/54 anys) | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
| Sepultura | Mawangdui | ||
| Alçada | 154 cm | ||
| Pes | 34,3 quilograms | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Li Cang | ||
Xin Zhui (en xinés: 辛追, morta el 163 abans de la nostra era), també coneguda com a Madame Dai o marquesa de Dai, fou una noble xinesa, esposa de Li Cang (利苍), marqués de Dai, durant la Dinastia Han (206 ae a 220). Es feu famosa més de 2.000 anys després de la seua mort quan es va descobrir la seua tomba dins d'un pujol anomenat Mawangdui, a Changsha, a Hunan, a la Xina. Es trobaren les seues restes excepcionalment ben conservades a la tomba, juntament amb centenars d'objectes i documents valuosos. El seu cos i les pertinences es troben ara a cura del Museu Provincial de Hunan, que ha permés exposicions internacionals ocasionals.[1][2]
Estil de vida
Es diu que Xin Zhui dugué un estil de vida extravagant. Li agradava tenir els seus músics per a entretenir-se, i els contractava per tocar en festes i també per a ella mateixa. Com a noble, Xin Zhui també tenia accés al menjar de la cort imperial, incloent-hi alguns tipus de carn reservats per a la família reial i membres de la classe dirigent.[3] Gran part de la seua roba era de seda i altres tèxtils preciosos.[2][4]
Els darrers anys
Segons sembla, a mesura que envellia, Xin Zhui va patir certes malalties que li van provocar la mort. També va patir trombosi coronària i arterioesclerosi, malalties relacionades amb l'excés de pes a causa d'un estil de vida sedentari.[5] Un problema de columna vertebral també va contribuir a una disminució de l'activitat física. Patia de càlculs biliars, alguns dels quals estaven allotjats al conducte biliar, cosa que li deteriorà encara més la salut.[6]
Havent sobreviscut al marit i possiblement al seu fill, Xin Zhui va morir al voltant dels 50 anys l'any 163 abans de la nostra era,[7][4] sembla que d'un atac de cor, provocat per anys de mala salut. Va ser soterrada en una tomba enorme a Mawangdui, a Changsha, amb més de mil objectes, com recipients per a begudes i aliments fins a roba i tapissos de seda, i figures de músics i persones de dol.
Tomba
Descobriment
El 1971, uns treballadors que excavaven un refugi antiaeri per a un hospital a prop de Changsha trobaren la tomba de Xin Zhui, juntament amb les del marit i un jove que es creu que era el seu fill.[4] Els arqueòlegs estudiaren el jaciment a partir del 1972. El cos de Xin Zhui era en tres taüts rectangulars de pi nugats, enterrats davall capes de carbó vegetal i argila blanca. El cadàver estava embolicat en unes vint capes de tela i submergit en un fluid de color roig el contingut del qual no es coneix encara. Se sap, però, que aquest fluid contenia una gran quantitat de mercuri, considerat en aquell moment i encara hui un elixir de llarga vida.
El cos de Xin Zhui estava extraordinàriament ben conservat. La pell era flexible, amb músculs que permetien que els braços i cames es flexionassen a les articulacions. Aquesta preservació va permetre als metges de l'Institut Mèdic Provincial de Hunan fer-ne una autòpsia el 14 de desembre del 1972. La major part de la informació sobre Xin Zhui i el seu estil de vida prové d'aquesta autòpsia.
Abast del descobriment
El cos i la tomba de Xin Zhui es consideren una de les descobertes arqueològiques més importants del segle XX. A més de contenir les restes humanes més ben conservades d'un individu de gairebé 21 segles mai descobertes a la Xina, el contingut de la tomba de Xin Zhui mostrà una quantitat increïble d'informació sobre la vida durant la dinastia Han, de la qual se sabia poca cosa llavors. El 2003, els científics van identificar un "compost secret" que s'injectava als vasos sanguinis de la mòmia per a garantir-ne la preservació. La recerca al Museu Provincial de Hunan continua en un esforç per aconseguir la preservació dels cossos, amb Xin Zhui com a principal candidata per a aquests procediments.
Notes i referències
- ↑ «Ancient body of Lady Dai to visit Santa Barbara». Digital Journal. [Consulta: 16 novembre 2013].
- 1 2 «Noble Tombs at Mawangdui: Art and Life in the Changsha Kingdom Third Century BCE to First Century CE». China Institute. [Consulta: 16 novembre 2013].
- ↑ «The History of Chinese Imperial Food». China Internet Information Center. [Consulta: 16 novembre 2013].
- 1 2 3 «Entombed in Style». Archaeological Institute of America. [Consulta: 16 novembre 2013].
- ↑ «Julie Rauer : The Last Feast of Lady Dai». [Consulta: 17 desembre 2025].
- ↑ http://www.tao-yin.com/tao-yin/mawangdui_duchesse.html. Article sobre la vida de Xin Zhui.
- ↑ Prüch, Margarete «Dining in the Afterlife». Dig, 9, 1, gener 2007, p. 20–21. ISSN: 1539-7130 [Consulta: 16 novembre 2013].