Xiphorhynchus

Infotaula d'ésser viuXiphorhynchus Modifica el valor a Wikidata

Grimpatroncs bec d'ivori Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaFurnariidae
GènereXiphorhynchus Modifica el valor a Wikidata
Swainson, 1827 Xiphorhynchus Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Dendrornis Modifica el valor a Wikidata

Xiphorhynchus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels furnàrids (Furnariidae). Agrupa a espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic).[1] Els seus membres se'ls coneix pel nom comú de grimpa-soques[2] o grimpatroncs.[3] Tot i que recentment s'ha resolt alguns problemes, algunes espècies encara presenten reptes taxonòmics.

Descripció

Les espècies d'aquest gènere formen un grup confús de grimpa-soques de mida des de mitjana a força grossa, mesuren entre 20 i 26 cm de llarg (a excepció de X. fuscus, de 17 a 18 cm). Tots presenten un pigallat estriat o pintat en certa manera (menys llisos que Dendrocincla) i els becs només són lleugerament corbats (menys, i també menys prims que Lepidocolaptes).[4]

Distribució i hàbitat

Les àrees de distribució de les quals van des del nord de Mèxic passant per Amèrica Central i del Sud fins al nord-est de l'Argentina.[1]

L'habitat natural es principalment els boscos humits de baixa altitud; unes quantes espècies (especialment X. triangularis i X. erythropygius) són més muntanyes.[4]

Sistemàtica

El gènere Xiphorhynchus va ser introduït el 1827 pel naturalista anglès William Swainson.[5]

El nom combina el grec antic «ξίφος /xíphos», que significa “espasa”, i «ῥύγχος /rhúnkhos», “bec”.[6] Swainson no va especificar l'espècie tipus, però aquesta va ser designada posteriorment com el grimpa-soques de bec d'ivori.[7]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per tretze espècies:[8]

Notes taxonòmiques

  • Les anteriors espècies X. picus i X. kienerii es van separar en el propi gènere Dendroplex sota els noms científics Dendroplex picus i Dendroplex kienerii, després de l'aprovació de la proposta Núm. 316 al Comitè de Classificació Sud-americà (SACC),[9] basat en els estudis d'Aleixo et al. (2007)[10] i confirmat per l'extens estudi de Derryberry et al. (2011).[11]
  • X. atlanticus es tractava fins fa poc com a coespecífica amb X. fuscus, però es va separar en funció de l'evidència morfològica i de vocalització i recolzada per dades genètiques. La separació es va aprovar a la proposta núm. 809 al SACC i va ser seguida per les principals classificacions.[12]

Divergències entre COI i BLI:[8][13]

  • A principis d'aquest segle, el grimpa-soques de Tschudi (Xiphorhynchus chunchotambo, incloent-hi les subespècies napensis i brevirostris) es va separar de X. ocellatus (Aleixo, 2002) sobre la base de l'estudi de l'ADN mitocondrial que, en un principi, demostrava que X. ocellatus estava més estretament relacionada amb X. pardalotus que no pas amb X. chunchotambo.[14] Tanmateix, la profunda divergència de l'ADNmt que va contribuir a la decisió de conservar la divisió de X. chunchotambo és compartida igualment pel taxó beauperthuysii que no es va separar en aquell moment (Sousa-Neves et al. 2013). En la proposta Núm. 600 de novembre de 2013 al Comitè de Classificació Sud-americà (SACC) de l'American Ornithological Society no es va aprovar la divisió per falta de claredat sobre la considerable variació vocal i genètica dins d'aquest complex.[15] La taxonomia de eBird/Clements mai no va acceptar la divisió. El Congrés Ornitològic Internacional (COI) sí que ho va acceptar, però el juliol de 2023 es va invertir i va tractar de nou el grimpa-soques de Tschudi com a subespècie del grimpa-soques ocel·lat.[16][17] Tanmateix, el Manual dels ocells del món (HBW) de BirdLife International (BLI) conserva els tàxons X. beauperthuysii i X. chunchotambo com a espècies separades.[18][19][20]
  • Alhora, la subespècie X. guttatus guttatoides és tractada com una espècie separada de X. guttatus per HBW i BLI en funció de diferències genètiques i diferències morfològiques i de vocalització més subtils.[21][22]
  • El grup de subespècies del sud X. erythropygius aequatorialis és tractat com una espècie separada de X. erythropygius per HBW i BLI en funció de les diferències morfològiques i de vocalització. El Comitè de Classificació Sud-americà (SACC), en la proposta núm. 964, va rebutjar l'elevació a espècies, tot i reconèixer que era bastant probable que el complex X. erythropygius fos de més d'una espècie, potser tres, a causa de la manca de vocalització i dades genètiques concloents.[23][24]

Així doncs, les autoritats taxonòmiques que segueixen BirdLife International incorporen quatre espècies més:[19][20][22][24]

Referències

  1. 1 2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 24 gener 2026].
  2. ↑ «Xiphorhynchus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 24 gener 2026].(català)
  3. ↑ «Multilingual Version – IOC World Bird List 15.1» (en anglès). IOC. [Consulta: 25 gener 2026].
  4. 1 2 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX : [Philadelphia] : [Washington, DC]: University of Texas Press ; In association with the Academy of Natural Sciences of Philadelphia ; World Land Trust-US, 2009, p. 317-320, làmines 16(1-10). ISBN 978-0-292-71748-0.
  5. ↑ Swainson, William «LXXII. A synopsis of the birds discovered in Mexico by W. Bullock, F.L.S. and H.S., and Mr. William Bullock, jun.» (en anglès). The Philosophical Magazine, 1, 5, 5-1827, p. 364–369. DOI: 10.1080/14786442708674330. ISSN: 1941-5850.
  6. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 411. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 24 gener 2026].
  7. ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.7. Cambridge: Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1951, p. 36 [Consulta: 24 gener 2026].
  8. 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Ovenbirds, woodcreepers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 24 gener 2026].
  9. ↑ «Proposal #316: Recognize the genus Dendroplex Swainson 1827 (Dendrocolaptidae) as valid» [Proposta #316: Reconèixer el gènere Dendroplex Swainson 1827 (Dendrocolaptidae) com a vàlid]. South American Classification Committee. [Consulta: 25 gener 2026].
  10. ↑ Aleixo, Alexandre «Fixation of the type species and revalidation of the genus Dendroplex Swainson, 1827 (Dendrocolaptidae)». Bulletin of the British Ornithologists' Club, vol.127, 2007, p. 242–246. ISSN: 0007-1595.
  11. ↑ Derryberry, Elizabeth P.; Claramunt, Santiago; Derryberry, Graham; Chesser, R. Terry; Cracraft, Joel «Lineage diversification and morphological evolution in a large-scale continental radiation: the Neotropical ovenbirds and woodcreepers (Aves: Furnariidae): Diversification of a continental radiation» (en anglès). Evolution, 65, 10, 10-2011, p. 2973–2986. DOI: 10.1111/j.1558-5646.2011.01374.x.
  12. ↑ «Proposal #809: Recognize Xiphorhynchus atlanticus as a separate species from Xiphorhynchus fuscus» [Proposta #809: Reconèixer Xiphorhynchus atlanticus com una espècie separada de Xiphorhynchus fuscus]. South American Classification Committee. [Consulta: 25 gener 2026].
  13. ↑ «Xiphorhynchus» (en anglès). BirdLife DataZone. [Consulta: 25 gener 2026].
  14. ↑ Aleixo, Alexandre «Molecular systematics and the role of the "Várzea"-"Terra-firme" ecotone in the diversification of Xiphorhynchus woodcreepers (Aves: Dendrocolaptidae)» (PDF) (en anglès). The Auk, 119, (3), 2002, p. 621-640.
  15. ↑ «Proposal #600: Split Xiphorhynchus ocellatus into three species, and treat X. pardalotus as basal to them» [Proposta #600: Dividir Xiphorhynchus ocellatus en tres espècies i tractar X. pardalotus com a basal per a elles]. South American Classification Committee. [Consulta: 25 gener 2026].
  16. ↑ Sousa-Neves, Tiago; Aleixo, Alexandre; Sequeira, Fernando «Cryptic patterns of diversification of a widespread Amazonian Woodcreeper species complex (Aves: Dendrocolaptidae) inferred from multilocus phylogenetic analysis: Implications for historical biogeography and taxonomy» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 68, 3, 9-2013, p. 410–424. DOI: 10.1016/j.ympev.2013.04.018.
  17. ↑ «Veure Xiphorhynchus a Furnariidae». World Birds Taxonomic List: Genera and species with citations.. [Consulta: 25 gener 2026].
  18. ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 25 gener 2026].
  19. 1 2 «Tschudi's Woodcreeper Xiphorhynchus Chunchotambo Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 25 gener 2026].
  20. 1 2 «Line-crowned Woodcreeper Xiphorhynchus Beauperthuysii Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 25 gener 2026].
  21. ↑ Rocha, Tainá C.; Sequeira, Fernando; Aleixo, Alexandre; Rêgo, Péricles S.; Sampaio, Iracilda «Molecular phylogeny and diversification of a widespread Neotropical rainforest bird group: The Buff-throated Woodcreeper complex, Xiphorhynchus guttatus/susurrans (Aves: Dendrocolaptidae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 85, 4-2015, p. 131–140. DOI: 10.1016/j.ympev.2015.02.004.
  22. 1 2 «Lafresnaye's Woodcreeper Guttatoides Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 25 gener 2026].
  23. ↑ «Proposal #964: Treat Xiphorhynchus aequatorialis as a separate species from Spotted Woodcreeper X. erythropygius» [Proposta núm. 964: Tractar Xiphorhynchus aequatorialis com una espècie separada de l'espècie tacada X. erythropygius]. South American Classification Committee. [Consulta: 25 gener 2026].
  24. 1 2 «Southern Spotted Woodcreeper Xiphorhynchus Aequatorialis Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 25 gener 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.