YesCymru

Infotaula d'organitzacióYesCymru

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Ideologianacionalisme gal·lès
independentisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2014
FundadorSiôn Jobbins Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membres7 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Lloc webyes.cymru Modifica el valor a Wikidata
Facebook: YesCymru Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica

YesCymru és una campanya no política[1] per a un Gal·les independent.[2] L'organització es va formar l'estiu del 2014[3] i es va llançar oficialment el 20 de febrer del 2016 a Cardiff. El 2022 es va convertir en una empresa privada limitada per garantia sense capital social.

Història

Orígens

YesCymru va ser creat l'estiu del 2014[4] per diversos activistes, com ara Iestyn ap Rhobert, Siôn Jobbins i Hedd Gwynfor, que es van inspirar en activistes a Escòcia en el període previ al referèndum d'independència escocès del 2014. Van veure com es van iniciar grups locals proindependents a tot Escòcia i estaven convençuts que també era el millor camí a seguir per a la independència gal·lesa.[5][6] El llançament oficial de YesCymru va tenir lloc a Cardiff el 20 de febrer de 2016, amb l'assistència de l'expresident del Plaid Cymru, John Dixon.

Iestyn va dir a WalesOnline: "YesCymru és una organització que va de baix a dalt en lloc de de dalt a baix. No tenim gaires polítiques que esperem que els membres subscriguin. En canvi, volem discutir els aspectes pràctics de Gal·les com a país independent, què significaria això".[7] Va dimitir com a president l'octubre de 2018 després que els membres bloquegessin els canvis proposats a la constitució del grup;[8] més tard va ser substituït per Jobbins, que va ser el president entre el 2017 i el juliol de 2021, que va dimitir per problemes de salut.[9] Quan el North Wales Daily Post li va preguntar quines eren les polítiques del grup, Jobbins va dir: "YesCymru és un moviment d'un sol tema. Els nostres dos objectius principals són el reconeixement internacional, que significa un escó per a Gal·les a les Nacions Unides, i que Gal·les tingui la seva pròpia constitució escrita. Estem fent l'argument general a favor de la independència. Treballem des de tots els partits i des de cap. Donem la benvinguda a persones que tenen visions diferents sobre com seria un Gal·les independent pel que fa a polítiques, etc.".[10] Jobbins va afegir que continuaria donant suport a l'organització i que la vicepresidenta Sarah Rees prendria el relleu.[11]

Les enquestes del 2014 suggerien que el suport a la independència gal·lesa era d'al voltant del 14% dels votants.[12][13] Una enquesta realitzada el novembre de 2020 va trobar que, si es consideraven els que votarien, el 33% votaria Sí a la independència gal·lesa.[14] L'enquesta del Baròmetre Polític Gal·lès del gener de 2021 per a ITV Wales i la Universitat de Cardiff suggeria que el 29% dels votants votarien "Sí" a la independència en un referèndum. Les set enquestes més recents han descobert que, si es considera el suport entre els votants (excloent les respostes de "no ho sé"), el suport a la independència gal·lesa es troba entre el 29% i el 33%.[15][16]

Augment del creixement durant la pandèmia de la COVID-19

Els membres i la seva prominència mediàtica van augmentar durant la pandèmia de la COVID-19.[17] Va afirmar que el seu nombre de membres es va duplicar, passant de 2.500 a 5.000 en només dos mesos a la primavera del 2020. L'organització va tenir un augment addicional d'uns 3.000 membres en tres dies a finals d'octubre del 2020;[18] aquest augment va coincidir amb la negativa del govern de Westminster a suspendre temporalment les empreses gal·leses durant el confinament de 17 dies a Gal·les. El gener del 2021, YesCymru va afirmar tenir més de 17.000 membres registrats.[19] Jobbins creu que una de les raons d'aquest creixement tan ràpid és la manera com el govern gal·lès ha gestionat la pandèmia. "La gent ha vist que Gal·les ha pogut prendre la seva pròpia decisió i que ho ha fet amb un grau d'èxit relatiu", va dir. Jobbins també ho va atribuir a la desil·lusió amb l'establishment de Westminster: "El fet que Gal·les hagi estat sotmesa a un govern conservador a Westminster durant els darrers 10 anys quan ha votat contínuament laboristes ha apuntalat part d'aquesta frustració".[17] El 9 de març de 2021, YesCymru va anunciar que havia arribat als 18.000 membres.

Segons Owen Worth, professor de Relacions Internacionals a la Universitat de Limerick, YesCymru va ser l'organització política de més ràpid creixement de Gran Bretanya el 2020.[20]

Durant un període de creixent suport a YesCymru i la independència, Sion Jobbins, president de YesCymru, va declarar: "Després d'aquests dies foscos hi ha un missatge d'esperança: Gal·les és prou gran, prou rica i prou intel·ligent per prendre decisions per nosaltres mateixos".[21] El setembre de 2021, Jobbins va demanar a YesCymru que es preparés per a la independència gal·lesa després d'una segona possible votació en un segon referèndum d'independència escocès proposat. Va afegir que "la gent no vol estar en un Regne Unit sense Escòcia".[22]

Comitè central

Jobbins va deixar el càrrec de president el 9 de juliol de 2021 al·legant motius personals i "per motius de salut". Va dir que no intentava fer cap mena de comentari polític, però que "amb aquest tipus de creixement, les expectatives, la responsabilitat, les demandes de resultats i la necessitat de canvis estructurals dins de la nostra organització s'han fet evidents". Sarah Rees, la vicepresidenta, va esdevenir la presidenta interina.[23]

L'estiu del 2021, sis membres del comitè central van dimitir del seu càrrec de lideratge i direcció, a més d'un aferrissat debat sobre la presumpta transfòbia a YesCymru.[24] Sarah Rees va dir a la BBC que els membres havien de ser "respectuosos amb les opinions de tothom". A més d'això, va dir que "una de les coses de ser una església àmplia i un ampli espectre de persones en política és assegurar-se que ets respectuós. I crec que és important per a mi, en la posició que ocupo ara com a presidenta interina, recordar a tothom que hem de ser respectuosos amb les opinions de tothom i respectuosos amb tothom com a éssers humans".[25]

L'agost de 2021 es va celebrar una reunió d'emergència entre els grups locals de l'organització per tal de discutir la possibilitat de fer canvis constitucionals per estabilitzar l'organització. Tanmateix, durant la reunió, es va dur a terme un vot de censura consultiu al comitè central. La votació va resultar inicialment controvertida, ja que diversos grups locals van ser acusats de no consultar els seus membres abans de votar en contra del comitè central.[26] A mitjans d'agost, tots els membres restants del comitè central van dimitir.[27] En un comunicat, el comitè va dir que "l'assetjament dirigit als membres del Comitè Central, que va molt més enllà de les publicacions a les xarxes socials, ha tingut un impacte increïble en el benestar mental i ja no es pot tolerar". Entre llavors i l'assemblea general extraordinària (AGE), una empresa independent de comptables va supervisar les operacions diàries limitades de l'organització.[28]

El desembre de 2021, YesCymru havia de celebrar la seva Assemblea General Anual, però, després de l'enviament de les paperetes de votació en línia, l'organització va descobrir que la seva base de dades de membres no s'havia actualitzat en diversos mesos i que un nombre significatiu de membres havien vist com la seva afiliació havia caducat sense haver estat notificats ni se'ls havia ofert una renovació.[29] L'11 de desembre, l'organització va revelar que la seva afiliació era ara d'uns 9.000 membres actius. En resposta a un assessorament legal, l'organització va anunciar a més que ajornaria la votació de l'Assemblea General Anual fins al 15 de desembre per tal d'enviar correus electrònics de renovació a aquells les afiliacions dels quals havien caducat.

El gener de 2022, l'organització va celebrar eleccions per formar el nou Òrgan de Govern Nacional (NGB). Només la regió de Mid and West Wales va veure més de tres candidats presentats, per la qual cosa els candidats per a tots els altres van ser elegits automàticament.[30] Inicialment, el càrrec de president es rotava entre els membres del Consell, però el març de 2022 es va nomenar un nou president permanent, Elfed Williams. Més tard aquell mateix any, l'organització va publicar un anunci de feina per a un director executiu a temps complet remunerat com a part del seu moviment cap a la professionalització.[31] El setembre de 2022, per primera vegada, l'organització va anunciar que nomenaria una directora executiva a temps complet remunerada, Gwern Gwynfil Evans, i una nova cap de Comunicació, Campanyes i Membres, Carwen Davies[32]

Tornada a l'activisme presencial

El 2 de juliol de 2022, YesCymru, juntament amb All Under One Banner Cymru i IndyFest Wrexham, va participar a la primera protesta presencial per la independència gal·lesa des del començament de la pandèmia de la COVID-19, a Wrexham. Hi van participar uns 6.000 manifestants, incloent-hi una actuació musical de Dafydd Iwan i un discurs pregravat de Mary Lou McDonald, líder de l'oposició irlandesa i líder del Sinn Féin.

L'1 d'octubre es va celebrar una altra marxa per la independència a Cardiff, on gairebé 10.000 persones van sortir als carrers de la capital. Hi va haver discursos i actuacions de diverses figures gal·leses d'alt perfil, com ara Julian Lewis Jones, que interpreta Boremund Baratheon a la preqüela de Joc de Trons House of the Dragon, l'actor i novel·lista Ffion Dafis, la cantant Eädyth Crawford i el còmic irlandès Tadhg Hickey, així com el membre del Plaid Cymru Dafydd Wigley.

Posicions

YesCymru no té cap opinió sobre la pertinença a la Unió Europea en un Gal·les independent.[33] Mentre que el 51,9% de l'electorat gal·lès va votar a favor del Brexit en el referèndum de la Unió Europea del 2016,[34] molts membres de YesCymru semblen ser pro-UE.[35][36] També hi ha una divisió d'edat, amb, segons Jobbins, "al voltant del 50%" dels joves que hi donen suport, mentre que "les persones majors de 65 anys no hi donen suport". Va explicar que els joves no tenen "afinitat amb Westminster" i no s'han beneficiat d'un govern central de la manera que poden haver fet les generacions més grans: "Si tens 50 anys o menys, Westminster no t'ha donat res. Si vas néixer als anys 40 o 50, és possible que t'hagis beneficiat d'habitatge social, educació gratuïta, sanitat gratuïta, plena ocupació, subsidis de subsidi si estàs a l'atur als anys 70 o fins i tot als 80". Marta Bona va escriure a Vice que «després d'una dècada de sentir-se completament desrepresentats pel que veuen a Westminster, és fàcil entendre per què, per a tants joves votants gal·lesos, la independència pot semblar la resposta».[37]

Pel que fa a la monarquia britànica, YesCymru no pren posició sobre si Carles III continuaria sent el cap d'estat en un Gal·les independent. "Cartes sobre la taula, com diu la dita. Sóc un republicà gal·lès compromès. Vull veure un Gal·les independent i vull que sigui una república", va escriure el director del grup, Ethan Jones. "Dit això, el meu paper és fer tot el possible per representar els membres del nord de Gal·les a l'òrgan de govern nacional de YesCymru. Els nostres membres inclouen republicans, monàrquics i un segment que no té una opinió ferma en cap dels dos sentits. YesCymru ho reflecteix compromès a confiar la qüestió a l'electorat d'un futur estat gal·lès independent."[38]

Campanyes

La primera marxa per la independència gal·lesa organitzada per YesCymru i AUOB Cymru, maig de 2019

El maig de 2019, el grup va celebrar la primera marxa per la independència gal·lesa a Cardiff, conjuntament amb els organitzadors All Under One Banner Cymru.[39] Els organitzadors van afirmar que fins a 3.000 persones van assistir a l'esdeveniment i entre els ponents hi havia el líder de Plaid Cymru, Adam Price, l'artista Carys Eleri i Ben Gwalchmai del Partit Laborista per una Gal·les independent.[40]

Una segona marxa es va celebrar a Caernarfon el juliol de 2019, on els organitzadors van afirmar que 10.000 persones es van reunir a Y Maes.[41] Entre els ponents hi havia Dafydd Iwan i Hardeep Singh Kohli.[42]

Una tercera marxa va tenir lloc a Merthyr Tydfil el setembre de 2019. Els organitzadors van afirmar que 5.300 persones van assistir a la manifestació, on entre els ponents hi havia Eddie Butler, Neville Southall i Kizzy Crawford. Altres marxes previstes per al 2020 a Wrexham, Tredegar i Swansea es van ajornar a causa del brot de COVID-19.[43]

El gener de 2020, l'organització va ser en part la responsable de l'impuls per aconseguir que la cançó " Yma O Hyd " de Dafydd Iwan ac ar Log arribés al capdamunt de les llistes d'iTunes.

El març de 2021, YesCymru va llançar Yestival, un programa d'un any de durada de debats sobre el tema de la independència gal·lesa i la seva primera campanya en directe des d'abans de la pandèmia. Un portaveu de YesCymru va descriure Yestival com un "festival de participació digital amb grups que representen milers de membres existents i no membres" que està dissenyat específicament per "continuar donant forma a plans per a un Gal·les més fort i just com a nació independent i veïna del Regne Unit". Van continuar dient: "El creixent moviment independentista de Gal·les ha de convertir-se en una revolta digital".

El març de 2021, YesCymru va anunciar que tenia com a objectiu distribuir 400.000 exemplars d'un diari a tot Gal·les, amb l'esperança d'arribar a una audiència d'1 milió de persones.

El 2022 es van celebrar dues marxes més, la primera a Wrexham, amb unes 6.000 persones, i la segona a Cardiff, que segons els mateixos organitzadors van comptar amb l'assistència de gairebé 10.000 persones. La primera protesta del 2023 es va celebrar a Swansea el 20 de maig. A aquesta va seguir una marxa per Bangor el 23 de setembre del mateix any, a la qual van assistir de nou gairebé 10.000 persones.[44] Només hi va haver una marxa de "All Under One Banner Cymru" el 2024, que va tenir lloc a Carmarthen el 22 de juny.[45] Des de llavors, hi ha hagut una manifestació a Barry el 26 d'abril de 2025.[46]

Referències

  1. ↑ «The name of the association is YesCymru, sometimes abbreviated to 'YC' or referred to as the 'association'.» (en anglès). Yes.cymru. Arxivat de l'original el 24 October 2017. [Consulta: 23 octubre 2017].
  2. ↑ Shipton, Martin. «Who are 'Yes Cymru' - the campaigners trying to reinvent Welsh nationalism?» (en anglès). Wales Online, 28-09-2017. [Consulta: 23 octubre 2017].
  3. ↑ YesCymru. «Launch of 'comprehensive' Welsh Independence book in Aberystwyth» (en anglès). YesCymru, 17-06-2017. [Consulta: 12 febrer 2021].
  4. ↑ YesCymru. «Launch of 'comprehensive' Welsh Independence book in Aberystwyth» (en anglès). YesCymru, 17-06-2017. [Consulta: 12 febrer 2021].
  5. ↑ «Chapter 1» (en anglès). YesCymru. [Consulta: 12 febrer 2021].
  6. ↑ Shipton, Martin. «Who are 'YesCymru' - the campaigners trying to reinvent Welsh nationalism?» (en anglès). WalesOnline, 28-09-2017. [Consulta: 12 febrer 2021].
  7. ↑ Shipton, Martin. «Who are 'YesCymru' - the campaigners trying to reinvent Welsh nationalism?» (en anglès). WalesOnline, 28-09-2017. [Consulta: 12 febrer 2021].
  8. ↑ «Yes Cymru Chairman resigns» (en anglès britànic). Nation.Cymru, 20-10-2018. [Consulta: 12 febrer 2021].
  9. ↑ «YesCymru Chair Siôn Jobbins announces that he is stepping down» (en anglès britànic). Nation.Cymru, 09-07-2021. [Consulta: 20 juliol 2021].
  10. ↑ Evans, Harri. «The rapid rise of YesCymru and the growing independence movement in Wales» (en anglès). North Wales Live, 07-02-2021. [Consulta: 8 febrer 2021].
  11. ↑ «Aber man steps down from YesCymru role» (en anglès). Cambrian News, 09-07-2021. [Consulta: 22 febrer 2023].
  12. ↑ Henry, Graham. «Wales says no to Scottish independence: our exclusive YouGov poll» (en anglès). WalesOnline, 19-04-2014.
  13. ↑ Nyatanga, Darryn. «Welsh independence: can Brexit awaken the sleeping dragon?» (en anglès). London School of Economics, 04-06-2020. [Consulta: 6 novembre 2020].
  14. ↑ «Support for Welsh Independence continues to increase» (en anglès). YesCymru, 19-11-2020.
  15. ↑ Trystan, Dafydd. «The latest indy poll shows a large number are persuadable but not yet persuaded» (en anglès). Nation.Cymru, 05-06-2020.
  16. ↑ Trystan, Dafydd. «It's the economy.... What the latest polling tells us about support for Welsh independence» (en anglès). Nation.Cymru, 27-01-2021.
  17. 1 2 Evans, Harri. «The rapid rise of YesCymru and the growing independence movement in Wales» (en anglès). North Wales Live, 07-02-2021. [Consulta: 8 febrer 2021].
  18. ↑ «North Wales MP thanks Boris Johnson for 'fronting Welsh independence membership drive' after furlough snub» (en anglès). North.Wales. [Consulta: 4 novembre 2020].
  19. ↑ «Westminster seen as 'increasingly Anglocentric' says Labour Senedd member» (en anglès). Nation.Cymru, 14-01-2021. [Consulta: 17 gener 2021].
  20. ↑ Worth, Owen. «Opinion: Is the Brexit war over or has it just begun - what now for the Union?» (en anglès). TheJournal.ie, 25-01-2021. [Consulta: 25 gener 2021].
  21. ↑ Wyn-Williams, Gareth. «Surge in support for Welsh independence gives hope to campaigners» (en anglès). North Wales Live, 05-06-2020. [Consulta: 22 febrer 2023].
  22. ↑ «YesCymru founder warns Wales to be ready for Scottish independence vote in 2023» (en anglès). The National. [Consulta: 22 febrer 2023].
  23. ↑ «YesCymru Chair Siôn Jobbins announces that he is stepping down» (en anglès britànic). Nation.Cymru, 09-07-2021. [Consulta: 20 juliol 2021].
  24. ↑ «Independence movement - we have a transphobia problem» (en anglès). The National Wales. [Consulta: 20 juliol 2021].
  25. ↑ «YesCymru members have to 'respect each other' after 'breakdown in communication' says interim Chair» (en anglès britànic). Nation.Cymru, 15-07-2021. [Consulta: 20 juliol 2021].
  26. ↑ «YesCymru Central Committee rejects regional groups' no confidence vote as 'anti-democratic'» (en anglès). Nation.Cymru, 02-08-2021.
  27. ↑ «YesCymru Central Committee receives vote of no confidence from member groups» (en anglès). Nation.Cymru, 31-07-2021.
  28. ↑ «Members of YesCymru Central Committee collectively resign» (en anglès britànic). Nation.Cymru, 13-08-2021. [Consulta: 15 agost 2021].
  29. ↑ «Voting for YesCymru EGM voided» (en anglès). The National Wales, 11-12-2021.
  30. ↑ «YesCymru announces final members of National Governing Body after election over the weekend» (en anglès), 31-01-2022.
  31. ↑ «YesCymru advertising paid Chief Executive post for the first time» (en anglès), 05-06-2022.
  32. ↑ «YesCymru announce appointment of first ever Chief Executive Officer» (en anglès). Nation Cymru, 05-09-2022. [Consulta: 25 octubre 2022].
  33. ↑ Evans, Harri. «The rapid rise of YesCymru and the growing independence movement in Wales» (en anglès). North Wales Live, 07-02-2021. [Consulta: 8 febrer 2021].
  34. ↑ Jones, Moya (en anglès) Revue Française de Civilisation Britannique. French Journal of British Studies, 22, XXII-2, 16-03-2017. DOI: 10.4000/rfcb.1387. ISSN: 0248-9015 [Consulta: free].
  35. ↑ Morgan Jones, Ifan. «YesCymru isn't winning over Brexit voters – here's how they can make a start» (en anglès britànic). Nation.Cymru, 03-09-2020. [Consulta: 12 febrer 2021].
  36. ↑ Hayward, Will. «Supporting Welsh independence to rejoin the EU is a big mistake» (en anglès). WalesOnline, 06-09-2022.
  37. ↑ Bona, Marta. «Another Country Wants to Break Away from the UK – And It's Partly Down to Memes» (en anglès). Vice, 10-03-2021. [Consulta: 11 març 2021].
  38. ↑ Jones, Ethan. «YesCymru on the monarchy in an independent Wales» (en anglès britànic). Bylines Cymru, 16-05-2023. [Consulta: 16 maig 2023].
  39. ↑ «Thousands call for Welsh Independence in historic march» (en anglès). ITV News, 11-05-2019. [Consulta: 12 gener 2020].
  40. ↑ Dewey, Philip. «Huge turnout in Cardiff for Welsh independence march» (en anglès). WalesOnline, 14-05-2019. [Consulta: 12 gener 2020].
  41. ↑ Cassidy, Jane. «AUOB Cymru plan third indy march after 10,000 turn out in Caernarfon» (en anglès). The National, 29-07-2019. [Consulta: 12 gener 2020].
  42. ↑ Hodgson, Sarah. «Recap - 8,000 people march through Caernarfon for Welsh independence» (en anglès). Daily Post, 27-07-2019. [Consulta: 12 gener 2020].
  43. ↑ «No independence marches in 2020 as final planned event in Swansea postponed» (en anglès britànic). Nation.Cymru, 28-04-2020. [Consulta: 25 gener 2021].
  44. ↑ «PICTURES: Thousands gather at ‘March for Independence’ held in Bangor» (en anglès). North Wales Chronicle, 26-09-2023. [Consulta: 6 juny 2025].
  45. ↑ «Carmarthen: Thousands join Yes Cymru Welsh independence march» (en anglès britànic). BBC News, 22-06-2024. [Consulta: 6 juny 2025].
  46. ↑ «Barry: Thousands attend Welsh independence march» (en anglès britànic). BBC News, 26-04-2025. [Consulta: 6 juny 2025].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.