Your Own Thing

Infotaula d'arts escèniquesYour Own Thing
Tipusobra dramaticomusical Modifica el valor a Wikidata
CompositorHal Hester (en) Tradueix i Danny Apolinar Modifica el valor a Wikidata
LletristaHal Hester (en) Tradueix i Danny Apolinar Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaDonald Driver Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Basada enNit de Reis, de William Shakespeare
Estrena
Estrena1968 Modifica el valor a Wikidata

Your Own Thing és una comèdia musical d'estil rock basada lliurement en Nit de Reis de William Shakespeare. Es va estrenar a l'off-Broadway a principis de 1968. La música i la lletra són de Hal Hester i Danny Apolinar[1] amb l'adaptació del llibre de Donald Driver, que també va dirigir la producció original.[2] Dorothy Love va ser la productora de l'espectacle. L'espectacle va ser un èxit, amb 937 representacions a l'Off-Broadway[3] i després de gira i actuacions a Londres i Austràlia.[4]

Sinopsi

L'espectacle sèrie està ambientada en el present (finals dels anys seixanta) a la terra d'Il·líria, que s'assembla molt a la ciutat de Nova York. És una història de bessons separats, identitats equivocades, triangles amorosos i "fer les teves coses". Comença quan una tempesta furiosa destrossa el vaixell en què viatja un duet de rock. Són bessons "idèntics" de vint anys, Viola i Sebastian. Fins i tot en aquesta situació de perill per a la seva vida, continuen discutint com sempre (No One's Perfect Dear). En la confusió de l'enfonsament del vaixell, els bessons se separen. Viola desembarca a Il·líria, on, en sentir que Sebastian s'ha ofegat, expressa la seva solitud a la ciutat estranya (The Flowers). Un estrany misteriós li dóna una targeta de visita amb una oferta de feina. Al quartet de rock masculí "The Apocalypse" li falta un membre, ja que Disease va ser reclutat per lluitar al Vietnam. La fam, la guerra i la mort odien la idea de ser obligats a assumir aquest paper (I'm Not Afraid/I'm Me). Disfressada de noi, en Charlie, la Viola fa una audició per convertir-se en la quarta membre de "The Apocalypse" (Somethin's Happenin (Baby! Baby!)). Té èxit i s'uneix al grup, gràcies a guanyar-se el seu mànager de 30 anys, l'Orson.

Mentrestant, recuperant-se a l'hospital després del seu naufragi, Sebastian lamenta la mort de la seva germana (Come Away, Death). En adonar-se que haurà de seguir endavant pel seu compte, va a buscar feina i un misteriós desconegut li dóna una targeta de visita amb una oferta de treball. Es troba amb Orson, que confon Sebastian amb el seu bessó, Viola/Charlie, i confirma el seu nomenament com a nou membre de "L'Apocalipsi". Sebastian està massa emocionat per aconseguir una feina com per preocupar-se que el seu nou mànager no pugui encertar amb el seu nom (I'm On My Way To the Top).

L'Orson està enamorat d'Olivia, la propietària de 30 anys de la discoteca on "The Apocalypse" és l'actor estrella. Ella no el vol veure, així que ell demana a "Charlie" que lliuri una carta d'amor a l'Olivia. La Viola s'adona que també s'està enamorant d'Orson (She Never Told Her Love). Inspirada per la seva pròpia situació, la Viola aconsella a l'Orson com hauria de guanyar-se l'Olivia (Be Gentle). Malauradament, l'Olivia s'enamora del(s) missatger(s) d'Orson, sense adonar-se que el segon "Charlie", a qui li agrada, no és el primer, a qui no li agradava.

Mentre les parelles barrejades continuen les seves relacions sempre canviants però confuses, "L'Apocalipsi" comença els assajos amb el seu membre més nou (The Apocalypse Fugue), la confusió de Viola continua (What Do I Know) i les amistats creixen (The Now Generation). A mesura que la confusió augmenta, el jove Sebastian reconeix el seu creixent amor per la més madura Olivia (The Middle Years). Per separat, Olivia també s'adona que s'està enamorant de la missatgera més jove (The Middle Years (Reprise)). Mentrestant, Orson s'adona que ha identificat sentiments inexplicables per "Charlie" (Young and In Love). La confusió augmenta (Hunca Munca) i resulta en una discussió entre Sebastian i Olivia, que finalment resolen (Don't Leave Me). Finalment, els embolics es resolen. Els bessons es retroben. Viola aconsegueix Orson i Sebastian aconsegueix Olivia (Your Own Thing).

Produccions

Off-Broadway

La producció original es va estrenar el 13 de gener de 1968 a l'Orpheum Theater de l'Off-Broadway. Va tancar el 5 d'abril de 1970, després de 933 funcions[3] abans de fer una gira pels Estats Units i el Canadà. El repartiment original incloïa Leland Palmer (Viola), Marian Mercer (Olivia), Tom Ligon (Orson) i Danny Apolinar (Danny) (que havia coescrit la música i la lletra).[5][6] Marcia Rodd va substituir Marian Mercer com a Olivia una setmana després de la nit d'estrena[3] i apareix a l'Original Cast Recording.[7] Durant la seva estrena, altres membres del repartiment substituts van ser Sandy Duncan (Viola), Raúl Juliá (Orson)[3] i Bonnie Franklin (Viola).[8] El musical va ser dirigit per Donald Driver, amb vestuari d'Albert Wolsky.

Londres

La producció londinenca es va estrenar el 6 de febrer de 1969 al Comedy Theatre. Es van representar 42 vegades.[9] El repartiment incloïa Leland Palmer, Danny Apolinar i John Kuhner del repartiment original i Marcia Rodd, tots els quals apareixen a la gravació del repartiment original.[7]

Austràlia

La producció australiana es va estrenar el març de 1969 al Phillip Theatre, de Sydney i al Comedy Theatre de Melbourne el juny de 1969. El repartiment incloïa Bryan Davies, Lynn Rogers, Bunny Gibson i Lois Ramsay.[10]

San Francisco

Una reeixida temporada durant l'estiu de 1968 amb aclamació de la crítica.

Resposta crítica

Peter Filichia va assenyalar que "el punt fort de la banda sonora són les balades de soft-rock... Alguns dels números uptempo també són força bons... un dels grans encants de Your Own Thing era l'ús de projeccions de diapositives, aleshores completament noves, juntament amb veus en off."[11]

The New York Times va assenyalar a la seva crítica per Hester: "Una crítica del New York Times de Clive Barnes va qualificar el musical d'"alegre, joiós i feliçment irreverent amb Shakespeare i tota la resta... L'humor de l'espectacle és lleuger i desenfadat, i la seva vitalitat i encant són fantàstics. La música sempre és atractiva""[1][12]

Thomas S. Hischak (professor de teatre a la Universitat Estatal de Nova York, College at Cortland i autor) va escriure que "Per molt estranya que fos l'adaptació, amb la Il·líria de Shakespeare ara com un Manhattan d'acer brillant, l'espectacle sense pretensions va ser una delícia de principi a fi".[5]

Premis

Any Premi Categoria Nominat Resultat Ref.
1968 Outer Critics Circle Award Millor producció Guanyador [3]
New York Drama Critics' Circle Millor producció Guanyador [3][13]
Premi Theatre World Rusty Thacker Guanyador [3]
Premi Drama Desk Dramaturg nou més destacat Donald Driver Guanyador [14][15]

Enregistraments

  • Original Cast Recording RCA LSO 1148 (Stereo LP 1968)[7]
  • Republicat en CD 1999 RCA B00002SWNO

Referències

  1. 1 2 Lambert, Bruce."Hal Hester, 63; Helped to Write A Rock Musical" New York Times, September 24, 1992
  2. ↑ Billboard obituary (Lifelines) 1995. Nielsen Business Media, Inc., 1995-04-08.
  3. 1 2 3 4 5 6 7 Your Own Thing lortel.org, accessed January 13, 2016
  4. ↑ Your Own Thing Productions" broadwayworld.com, accessed January 13, 2016
  5. 1 2 Hischak, Thomas S., "The 1960s", Off-Broadway Musicals Since 1919: From Greenwich Village Follies to The Toxic Avenger, p. 109. Scarecrow Press (2011), ISBN 0810877724, retrieved September 17, 2011.
  6. ↑ Your Own Thing tamswitmark.com, accessed January 13, 2016
  7. 1 2 3 "Your Own Thing Original Off-Broadway Cast Recording" MasterworksBroadway.com, accessed January 13, 2016
  8. ↑ "Bonnie Franklin Credits" ovrtur.com, accessed January 13, 2016
  9. ↑ Wright, Adrian. "1969" West End Broadway: The Golden Age of the American Musical in London, Boydell Press, 2012, ISBN 1843837919, p. 259
  10. ↑ "Danny Apolinar" ausstage.edu.au, accessed January 13, 2016
  11. ↑ Filichia, Peter. "STAGESTRUCK by Peter Filichia: Don't Forget 'Your Own Thing'" playbill.com, August 5, 1998
  12. ↑ Barnes, Clive. "Theater: A Rocking 'Twelfth Night': ' Your Own Thing' Is Blissfully Irreverent", The New York Times, January 15, 1968, p. 33, ISSN 0362-4331
  13. ↑ "Danny Apolinar, 61; Wrote Rock Musical", New York Times, March 27, 1995
  14. ↑ "Drama Desk Awards, 1968" awardsandwinners.com, accessed January 13, 2016
  15. ↑ "Donald Driver Awards" playbillvault.com, accessed January 13, 2016
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.