Yves Boisset

Plantilla:Infotaula personaYves Boisset
Imatge
(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Yves Félix Claude Boisset Modifica el valor a Wikidata
14 març 1939 Modifica el valor a Wikidata
5è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 2025 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Levallois-Perret (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Père-Lachaise (2025–) Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut des hautes études cinématographiques
Lycée Voltaire Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula, direcció, guionatge cinematogràfic, cinema de ficció criminal i cinema d'acció Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, guionista de cinema, actor, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0092372 TMDB (persona): 32940 Rottentomatoes: celebrity/yves_boisset Allmovie (artista): p82318 Last.fm: Yves+Boisset Discogs: 3183468 Goodreads (autor): 3172376 Modifica el valor a Wikidata

Yves Boisset (5è districte de París, 14 de març de 1939 - Levallois-Perret, 31 de març de 2025) va ser un director de cinema francès.

Biografia

Va col·laborar en revistes especialitzades (Cinéma, Midi Minuit Fantastique ), així com al setmanari Les Lettres françaises , i va treballar amb Jean-Pierre Coursodon i Bertrand Tavernier a la primera edició de «Vint Anys de Cinema Americà», el 1960.

Als anys 1970, va ser un dels representats del cinema d'esquerra, inspirant-se sovint en esdeveniments reals: la policia (Un con), l'assumpte Ben Barka (L'atemptat), el racisme (Crònica d'una violació, per la qual va demanar que col·laboressin en el guió Jean-Pierre Bastid i Michel Martens), la intrusió de la política en el món judicial (El jutge Fayard anomenat el xèrif). També va ser el primer a abordar la guerra d'Algèria (R.A.S.). Va adaptar diversos autors reconeguts: Michel Déon i el seu Taxi malva, Maria Cardenal amb André Weinfeld per a La Clé à la porte, Jean-Patrick Manchette amb Folle à tuer, Philippe Djian i Bleu comme l'enfer.

A partir de mitjans dels anys 1980, va passar a dedicar-se quasi exclusivament a la televisió (el seu últim llargmetratge al cinema és La Tribu, de 1990), amb realitzacions històriques: L'Affaire Seznec, L'Affaire Dreyfus, Le pantalon (affaire Lucien Bersot, afusellat), Jean Moulin, L'Affaire Salengro. Havent investigat sobre les massacres de membres de l'Ordre du Temple solaire per a la seva pel·lícula Les Mystères sanglants de l'OTS, va ser cridat com a testimoni de la defensa en el procés del director d'orquestra franco-suís Michel Tabachnik.[1]

El 2011, va publicar la seva autobiografia La Vie est un choix (Edicions Plon). En una entrevista, convidat per Ràdio-Courtoise, va comentar la seva obra i el conjunt de la seva carrera. Allà va expliar com France Télévisions l'hauria impedit de posar certes imatges d'arxiu de la Segona Guerra Mundial en el seu 12 balles a la peau per Pierre Laval.[2]

Filmografia

Les seves pel·lícules més destacades són:[3]

Ajudant de director

Director

Cinema

Televisió

  • 1966: Rouletabille (episodi Le parfum de la dame en noir) (sèrie TV)
  • 1979: Histoires insolites (episodi La stratégie du serpent)
  • 1987: Sèrie noire: La Fée Carabine
  • 1988: Médecins des homes (sèrie TV)
  • 1989: Le Suspect
  • 1990: Double Identity
  • 1991: Les Carnassiers
  • 1993: Morlock
  • 1993: L'Affaire Seznec
  • 1993: Chute libre
  • 1995: L'Affaire Dreyfus
  • 1996: Morlock: el tunnel
  • 1996: Les Amants de rivière rouge (fulletó TV)
  • 1997: La Fine équipe
  • 1997: Une leçon particulière
  • 1997: Le Pantalon
  • 1999: Sam
  • 2001: Les Redoutables (episodi Poisson d'abril) (sèrie TV)
  • 2001: Dormir avec le diable
  • 2001: Cazas
  • 2002: Jean Moulin
  • 2005: Ils veulent cloner le Christ
  • 2006: Les Mystères sanglants de l'OTS
  • 2007: La Bataille d'Alger
  • 2009: L'Affaire Salengro
  • 2009 12 balles a la peau per Pierre Laval amb Christophe Malavoy

Premis i nominacions

Premis

Nominacions

Bibliografia

  • 2011: La vie és un choix, (mémoire i témoignage), aux éditions Plon

Referències

  1. ↑ AFP, 26 octubre de 2006: «El cineasta Yves Boisset ha afirmat divendres davant el tribunal d'apel·lació de Grenoble que els investigadors que treballaven a l'Ordre del temple solar (OTS) i la «matança-suïcidi» el 1995 de setze adeptes d'aquesta secta en un bosc del Vercors havien negligit el costat « politico-mafiós » de l'assumpte »Prevensectes.com.
  2. ↑ «biografia d' Yves Boisset». The New York Times.
  3. ↑ «filmografia d' Yves Boisset». The New York Times.

Enllaços externs