Yves Boisset

Yves Boisset
	(2010)
Biografia
Naixement	(fr) Yves Félix Claude Boisset ; 14 març 1939 ; 5è districte de París (França)
Mort	31 març 2025 (86 anys); Levallois-Perret (França)
Sepultura	Cementiri del Père-Lachaise (2025–)
Formació	Institut des hautes études cinématographiques ; Lycée Voltaire
Activitat
Camp de treball	Pel·lícula, direcció, guionatge cinematogràfic, cinema de ficció criminal i cinema d'acció
Ocupació	director de cinema, guionista de cinema, actor, guionista, realitzador
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1973) R.A.S. (en) ; (1975) Crònica d'una violació; (1977) Un taxi malva; (1977) El jutge Fayard anomenat el xèrif; (1983) El preu del perill ;
Premis
	(1976) Premi Louis Delluc, per l'obra El jutge Fayard anomenat el xèrif; (1975) Os de Plata, per l'obra Crònica d'una violació ;

Yves Boisset (5è districte de París, 14 de març de 1939 - Levallois-Perret, 31 de març de 2025) va ser un director de cinema francès.

Biografia

Va col·laborar en revistes especialitzades (Cinéma, Midi Minuit Fantastique ), així com al setmanari Les Lettres françaises , i va treballar amb Jean-Pierre Coursodon i Bertrand Tavernier a la primera edició de «Vint Anys de Cinema Americà», el 1960.

Als anys 1970, va ser un dels representats del cinema d'esquerra, inspirant-se sovint en esdeveniments reals: la policia (Un con), l'assumpte Ben Barka (L'atemptat), el racisme (Crònica d'una violació, per la qual va demanar que col·laboressin en el guió Jean-Pierre Bastid i Michel Martens), la intrusió de la política en el món judicial (El jutge Fayard anomenat el xèrif). També va ser el primer a abordar la guerra d'Algèria (R.A.S.). Va adaptar diversos autors reconeguts: Michel Déon i el seu Taxi malva, Maria Cardenal amb André Weinfeld per a La Clé à la porte, Jean-Patrick Manchette amb Folle à tuer, Philippe Djian i Bleu comme l'enfer.

A partir de mitjans dels anys 1980, va passar a dedicar-se quasi exclusivament a la televisió (el seu últim llargmetratge al cinema és La Tribu, de 1990), amb realitzacions històriques: L'Affaire Seznec, L'Affaire Dreyfus, Le pantalon (affaire Lucien Bersot, afusellat), Jean Moulin, L'Affaire Salengro. Havent investigat sobre les massacres de membres de l'Ordre du Temple solaire per a la seva pel·lícula Les Mystères sanglants de l'OTS, va ser cridat com a testimoni de la defensa en el procés del director d'orquestra franco-suís Michel Tabachnik.^[1]

El 2011, va publicar la seva autobiografia La Vie est un choix (Edicions Plon). En una entrevista, convidat per Ràdio-Courtoise, va comentar la seva obra i el conjunt de la seva carrera. Allà va expliar com France Télévisions l'hauria impedit de posar certes imatges d'arxiu de la Segona Guerra Mundial en el seu 12 balles a la peau per Pierre Laval.^[2]

Filmografia

Les seves pel·lícules més destacades són:^[3]

Ajudant de director

1959: Il vento si alza d'Yves Ciampi
1961: Qui êtes-vous, Monsieur Sorge ? d'Yves Ciampi
1961: Le Colosse de Rhodes de Sergio Leone
1962: Liberté 1 d'Yves Ciampi
1963: L'Aîné des Ferchaux de Jean-Pierre Melville
1964: L'Arme à gauche, de Claude Sautet
1966: Un monde nouveau, de Vittorio De Sica
1966: Es crema París? (Paris brûle-t-il ?), de René Clément
1966 Trappola per l'assassino de Riccardo Freda
1966: Coplan ouvre le feu a Mexico, de Riccardo Freda

Director

Cinema

1968: Coplan sauve sa peau
1970: Cran d'arrêt
1970: L'agent (Un condé)''
1971: Le Saut de l'ange
1972: L'atemptat (L'Attentat)
1973: R.A.S.
1975: Folle à tuer
1975: Crònica d'una violació (Dupont Lajoie)
1977: Un taxi malva (Un taxi mauve)
1977: El jutge Fayard anomenat el xèrif (Le juge Fayard dit le Xeriff)
1978: La Clé à la porte
1980: La Femme Police
1981: Allons z'enfants
1982: Espia, desperta't (Espion, lève-toi)
1983: El preu del perill (Le Prix du danger)
1984: Canicule
1986: Bleu comme l'enfer
1988: La Travestie
1989: Radio Corbeau
1991: La Tribu

Televisió

1966: Rouletabille (episodi Le parfum de la dame en noir) (sèrie TV)
1979: Histoires insolites (episodi La stratégie du serpent)
1987: Sèrie noire: La Fée Carabine
1988: Médecins des homes (sèrie TV)
1989: Le Suspect
1990: Double Identity
1991: Les Carnassiers
1993: Morlock
1993: L'Affaire Seznec
1993: Chute libre
1995: L'Affaire Dreyfus
1996: Morlock: el tunnel
1996: Les Amants de rivière rouge (fulletó TV)
1997: La Fine équipe
1997: Une leçon particulière
1997: Le Pantalon
1999: Sam
2001: Les Redoutables (episodi Poisson d'abril) (sèrie TV)
2001: Dormir avec le diable
2001: Cazas
2002: Jean Moulin
2005: Ils veulent cloner le Christ
2006: Les Mystères sanglants de l'OTS
2007: La Bataille d'Alger
2009: L'Affaire Salengro
2009 12 balles a la peau per Pierre Laval amb Christophe Malavoy

Premis i nominacions

Premis

1975: Gran Premi del Jurat (Berlinale) per Crònica d'una violació

Nominacions

1975: Lleó d'Or per Crònica d'una violació
1977: Palma d'Or per Un taxi mauve

Bibliografia

2011: La vie és un choix, (mémoire i témoignage), aux éditions Plon

Referències

↑ AFP, 26 octubre de 2006: «El cineasta Yves Boisset ha afirmat divendres davant el tribunal d'apel·lació de Grenoble que els investigadors que treballaven a l'Ordre del temple solar (OTS) i la «matança-suïcidi» el 1995 de setze adeptes d'aquesta secta en un bosc del Vercors havien negligit el costat « politico-mafiós » de l'assumpte »Prevensectes.com.
↑ «biografia d' Yves Boisset». The New York Times.
↑ «filmografia d' Yves Boisset». The New York Times.

Enllaços externs

Lloc amb comentaris a films de Yves Boisset

[1] AFP, 26 octubre de 2006: «El cineasta Yves Boisset ha afirmat divendres davant el tribunal d'apel·lació de Grenoble que els investigadors que treballaven a l'Ordre del temple solar (OTS) i la «matança-suïcidi» el 1995 de setze adeptes d'aquesta secta en un bosc del Vercors havien negligit el costat « politico-mafiós » de l'assumpte »Prevensectes.com.

[2] «biografia d' Yves Boisset». The New York Times.

[3] «filmografia d' Yves Boisset». The New York Times.

[1]

[2]

[3]