Zerynthia polyxena

Infotaula d'ésser viuZerynthia polyxena Modifica el valor a Wikidata

Dorsal (Occitània) Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaPapilionidae
TribuZerynthiini
GènereZerynthia
EspècieZerynthia polyxena Modifica el valor a Wikidata
Denis i Schiffermüller, 1775 Zerynthia polyxena Modifica el valor a Wikidata

Zerynthia polyxena és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels papiliònids (Papilionidae).[1]

Distribució

S'estén des del sud d'Europa fins a l'Àsia central. A Europa és present al sud-est de França, sud de Suïssa, Itàlia, sud-est de Polònia, sud-est d'Àustria, Eslovàquia, Hongria, Romania i Balcans fins a Grècia, mentre que a l'Àsia ocupa des del nord-oest de Turquia fins al sud dels Urals i nord-oest de Kazakhstan. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Sicília.[2][3]

Descripció

Envergadura entre 42 i 47 mm. Sense dimorfisme sexual aparent. Anvers de color groguenc amb nombroses bandes i venes negres. Anvers de l'ala posterior amb una sèrie de punts vermells amb rivet intern negre, una banda negra amb abundants escates blaves sota d'aquests, i una línia negra en ziga-zaga envoltada de groc al marge. Revers similar a l'anvers.[4] Es distingeix de l'arlequí Zerynthia rumina, present a la península Ibèrica, sobretot perquè no presenta taques vermelles al revers de les ales anteriors.[3]

Hàbitat

Ambients mediterranis oberts i secs, com ara prats secs i amb abundància de flors, garrigues, marges assolellats, així com zones pedregoses.[4] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 1700 m, però generalment per sota dels 900 m.[3] L'eruga s'alimenta d'espècies del gènere Aristolochia, sobretot A. rotundifolia, i més rarament A. clematitis, A. pistolochia, A. pallida i A. rotunda.[4][3]

Període de vol i hibernació

Vola en una sola generació entre finals de març i principi de juliol, en emergència prolongada.[3] Hiberna com a crisàlide.[4]

Comportament

L'eruga emmagatzema compostos tòxics, concretament un alcaloide anomenat àcid aristolòquic, que provenen de la planta nutrícia, de manera que són tòxiques per als depredadors.[4]

Referències

  1. ↑ «Funet» (en anglès). [Consulta: 11 abril 2024].
  2. ↑ «Zerynthia polyxena» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 11 abril 2024].
  3. 1 2 3 4 5 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
  4. 1 2 3 4 5 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.

Enllaços externs

  • Eurobutterflies (anglès)