Zerynthia polyxena
![]() Dorsal (Occitània) | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Papilionidae |
| Tribu | Zerynthiini |
| Gènere | Zerynthia |
| Espècie | Zerynthia polyxena Denis i Schiffermüller, 1775 Zerynthia polyxena |
Zerynthia polyxena és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels papiliònids (Papilionidae).[1]
Distribució
S'estén des del sud d'Europa fins a l'Àsia central. A Europa és present al sud-est de França, sud de Suïssa, Itàlia, sud-est de Polònia, sud-est d'Àustria, Eslovàquia, Hongria, Romania i Balcans fins a Grècia, mentre que a l'Àsia ocupa des del nord-oest de Turquia fins al sud dels Urals i nord-oest de Kazakhstan. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Sicília.[2][3]
Descripció
Envergadura entre 42 i 47 mm. Sense dimorfisme sexual aparent. Anvers de color groguenc amb nombroses bandes i venes negres. Anvers de l'ala posterior amb una sèrie de punts vermells amb rivet intern negre, una banda negra amb abundants escates blaves sota d'aquests, i una línia negra en ziga-zaga envoltada de groc al marge. Revers similar a l'anvers.[4] Es distingeix de l'arlequí Zerynthia rumina, present a la península Ibèrica, sobretot perquè no presenta taques vermelles al revers de les ales anteriors.[3]
♂
♂ △
♀
♀ △
Hàbitat
Ambients mediterranis oberts i secs, com ara prats secs i amb abundància de flors, garrigues, marges assolellats, així com zones pedregoses.[4] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 1700 m, però generalment per sota dels 900 m.[3] L'eruga s'alimenta d'espècies del gènere Aristolochia, sobretot A. rotundifolia, i més rarament A. clematitis, A. pistolochia, A. pallida i A. rotunda.[4][3]
Període de vol i hibernació
Vola en una sola generació entre finals de març i principi de juliol, en emergència prolongada.[3] Hiberna com a crisàlide.[4]
Comportament
L'eruga emmagatzema compostos tòxics, concretament un alcaloide anomenat àcid aristolòquic, que provenen de la planta nutrícia, de manera que són tòxiques per als depredadors.[4]
Referències
- ↑ «Funet» (en anglès). [Consulta: 11 abril 2024].
- ↑ «Zerynthia polyxena» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 11 abril 2024].
- 1 2 3 4 5 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- 1 2 3 4 5 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
Enllaços externs
- Eurobutterflies (anglès)
