Zez Confrey

Plantilla:Infotaula personaZez Confrey
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 abril 1895 Modifica el valor a Wikidata
Peru (Estats Units) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 novembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Lakewood (Nova Jersey) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia de Parkinson Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSaint Mary of the Lake Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióLaSalle-Peru High School (en) Tradueix
Chicago Musical College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, músic de jazz, compositor, compositor de cançons Modifica el valor a Wikidata
GènereRagtime Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficVictor Talking Machine Company Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0174594 TMDB (persona): 1144917 Musicbrainz: 29fa57fe-26de-4249-9e85-5d41f760b252 Discogs: 716431 IMSLP: Category:Confrey,_Zez Allmusic: mn0000060429
Find a Grave: 9795106Modifica el valor a Wikidata

Zez Confrey (Peru, 3 d'abril de 1895 - Lakewood, 22 de novembre de 1971) Edward Elzear "Zez" Confrey va ser un compositor i intèrpret nord-americà de música de piano d'estil ragtime i novetat. Va escriure més d'un centenar d'obres per a piano, així com òperes i cançons en miniatura, i ha enregistrat nombroses obres en rotlles de piano i discos.

Biografia

Confrey va rebre classes privades de piano i va estudiar al "Chicago Musical College", on es va familiaritzar amb l'obra dels impressionistes francesos. El seu enfocament harmònic va influir en les seves pròpies interpretacions i composicions, que el seu germà James J. Confrey, que era organista, el va animar a fer.[1] El 1915 va treballar com a pianista de demostració a la botiga de Chicago de Harry von Tilzer.

Després de completar el seu servei militar a la Primera Guerra Mundial, va ser emprat com a pianista i arranjador per la QRS Piano Roll Company.[2] Un dels seus primers enregistraments amb piano roll va ser la seva composició The Pets. Una estada a casa de la seva àvia, durant la qual va sentir un gat córrer pel piano, va inspirar el seu drap de novetat Kitten on the Keys,[1] que es va publicar el 1921 (i que també va gravar en disc el mateix any). La peça, en la qual va demanar als intèrprets que toquessin en grups,[3] va vendre més d'un milió de còpies i va influir en altres compositors.[4]

Confrey va continuar tenint un gran èxit els anys següents amb les seves composicions Stumbling (1921), You Tell'em Ivories (1921), Coaxing the Piano (1922), Dizzy Fingers (1923) i Nickel in the Slot (1923).[5] També va aparèixer públicament com a pianista: va presentar les seves pròpies obres al costat de George Gershwin al mític concert "Experiment in Modern Music", que va tenir lloc el 12 de febrer de 1924 a la Sala Eòlica. El mateix any es va traslladar a la Companyia AMPICO com a pianista, que venia rotlles de piano per a instruments Mason & Hamlin i Chickering. A la dècada de 1930 va escriure cada cop més per a orquestres de jazz i d'entreteniment. En els últims anys de la seva vida va patir la malaltia de Parkinson.[2]

Catàleg d'obres

Per a piano tret que s'indiqui el contrari.[6]
  • My Pet (1921)
  • Kitten on the Keys (1921)
  • You Tell 'em Ivories (1921)
  • Poor Buttermilk (1921)
  • Greenwich Witch (1921)
  • Stumbling (1922)
  • Coaxing the Piano (1922)
  • Dumbell (1922)
  • Tricks (1922)
  • By the Saphire Sea – Lied (1922)
  • Nickel in the Slot (1923)
  • Dizzy Fingers (1923)
  • Three Little Oddities (1923) (for piano or violin and piano)
    • Impromptu
    • Romanza
    • Novelette
  • African Suite (1924)
    • High Hattin
    • Kinda Careless
    • Mississippi Shivers
  • Anticipation (1924)
  • Charleston Chuckles (1925)
  • Fantasy – Jazz Arrangement (1925)
  • Humorestless (1925)
  • Flower Song (1925)
  • Spring Song (1925)
  • Home Sweet Home (1925)
  • Melody in F (1925)
  • Träumerei (1925)
  • Fantasy – Classical (1926)
  • Jay Walk (1927)
  • Jack in the Box (1927)
  • Walse Mirage (1927)
  • Sparkling Waters (1928)
  • Concert Etude (1929)
  • Heaven’s Garden (1931)
  • Moods of a New Yorker (1932)
  • Buffoon (1932)
  • Champagne (1932)
  • Desert Dance (1932)
  • In the South of France (1932)
  • Indian Prayer (1932)
  • Phantom Cadets (1932)
  • Wistfullness (1932)
  • Grandfather’s Clock (1933)
  • Sittin' on a Log Pettin' My Dog (1933)
  • Smart Alec (1933)
  • Giddy Ditty (1935)
  • Rhythm Venture (1935)
  • Arabian Maid (1935)
  • A Heart Like the Ocean (1935)
  • Lullaby from Mars (1935)
  • Mouses’ Hooves (1935)
  • Tin Pan Symphony (1935)
  • The Birds’ Carnival (1935)
  • Blue Tornado (1935)
  • Rag Doll Dimples (1935)
  • Audacity (1936)
  • Meandering (1936)
  • Tap Dance of the Chimes (1936)
  • Ultra-Ultra (1936)
  • Oriental Fantasy (1936)
  • Home-Run on the Keys (1936)
  • Midsummer’s Nightmare (1936)
  • Motif du concert (1936)
  • Wise Cracker Suite (1936)
    • Yokel Opus
    • Mighty Lackawanna
    • The Sheriff’s Lament
  • Sugar Dance (1936)
  • Sunshine from the Fingers (1936)
  • Sport Model Encore (1937)
  • The Hobble De Hoy (1938)
  • Della Robbia (1938)
  • That Old Piano Roll Band (1943)
  • Dancing Shadow (1944)
  • Elihu’s Harmonica (1944)
  • Parade of the Jumping Beans (1944)
  • Pickle Pepper Polka (1944)
  • Tune For Mademoiselle (1944)
  • Amazonia (1945)
  • Butterfly (1945)
  • Flutter By, Butterfly (1945)
  • Rag Doll Carnival (1945)
  • Four Candy Pieces (1949)
  • Song of Thanksgiving (1952)
  • Four Circus Pieces (1959)
  • Fourth Dimension (1959)

Notes discogràfiques

  • Zez Confrey: Creator of the Novelty Rag, Zez Confrey (1976)
  • The Dancing Twenties, Various Artists (1976)
  • The Piano Roll Artistry of Zez Confrey, Zez Confrey (1982)

Referències

  1. 1 2 Zez Confrey, Zez Confrey’s Modern Course in Novelty Piano Playing (New York: Jack Mills, 1923), S. 4.
  2. 1 2 http://thedeadrockstarsclub.com/1970.html
  3. ↑ Klettern Sie unbedingt die Oktaven hoch in dem Teil, der klingen soll, als ob eine Katze die Tastatur entlangspringt. Mit anderen Worten, machen Sie eine Faust, wenn sie die hinauf- und hinunterlaufende Katze nachahmen, sonst klingt es nicht echt.“ zit. nach Gert Mattenklott Ästhetische Erfahrung im Zeichen der Entgrenzung der Künste: Epistemische, ästhetische und religiöse Formen von Erfahrung im Vergleich. Hamburg 2004, S. 166
  4. ↑ 1927 veröffentlichte Erwin Schulhoff seine Toccata sur le Shimmy »Kitten on the Keys
  5. ↑ Paul Du Noyer: The Illustrated Encyclopedia of Music. Flame Tree Publishing, Fulham, London 2003, ISBN 1-904041-96-5, S. 123.
  6. ↑ https://web.archive.org/web/20110719032955/http://www.grainger.de/music/composers/wv_confrey.html/(Record del 19 de juliol de 2011 a Internet Archive) a www.grainger.de.

Bibliografia

  • Jasen & Tichenor Rags and Ragtime, Dover 1978.