Ziad Rahbani

Ziad Rahbani

Biografia
Naixement	31 desembre 1956 Antelias (Líban)
Mort	26 juliol 2025 (68 anys) Beirut (Líban)
Causa de mort	cirrosi hepàtica
Formació	Collège Notre-Dame de Jamhour
Activitat
Ocupació	compositor, compositor de cançons, actor, pianista, cantant, músic de jazz, músic
Activitat	1973 - 2025
Partit	Partit Comunista Libanès
Moviment	Esquerra
Instrument	Piano i veu
Família
Pares	Assi Rahbani   i Fairuz
Germans	Rima Rahbani
Parents	Mansour Rahbani, oncle patern Elias Rahbani, oncle patern Oussama Rahbani, cosí patern Ghassan Rahbani, cosí patern Huda Haddad, tia materna
Premis
(2025)  Comanador de l'orde del Cedre

Ziad Rahbani o Ziyad al-Rahbany (àrab: زياد الرحباني, Ziyād ar-Raḥbānī) (Antelias, 1 de gener de 1956 - Beirut, 26 de juliol de 2025)^[1] va ser un compositor, pianista, dramaturg i comentarista polític libanès. Era fill de Fairouz, una de les cantants més famoses del Líban i del món àrab, i d'Assi Rahbani, un dels fundadors de la música àrab moderna. Molts dels seus musicals satiritzen la política libanesa tant durant com després de la Guerra Civil Libanesa, i sovint critiquen l'establishment polític tradicional.

Ziad Rahbani és fill del compositor libanès Assi Rahbani i de Nouhad Haddad, la icònica cantant libanesa Fairuz. Els seus oncles paterns, Mansour Rahbani i Elias Rahbani, també foren importants músics, compositors i dramaturgs.

Rahbani va estar casat amb Dalal Karam, amb qui va tenir un fill, Assi, que posteriorment descobriria que no era el seu fill biològic. La seva relació va acabar en divorci, cosa que va fer que Karam escrivís una sèrie d'articles per a la revista de xafarderies Ashabaka sobre el seu matrimoni. Rahbani va compondre diverses cançons sobre la seva relació, com ara «Marba el Dalal» i «Bisaraha».

Rahbani va estar molt vinculat als moviments d'esquerra libanesos, s'autodefinia com a comunista i va militar al Partit Comunista Libanès durant tota la seva vida.^[2] En una entrevista amb el periodista Ghassan Bin-Jiddu, Rahbani va declarar que les massacres al camp palestí de Tell al-Zaatar per milícies cristianes d'extrema dreta el 1976 van ser la principal raó que el va impulsar a marxar a Beirut Oest. També va expressar el seu suport a la resistència libanesa i al seu projecte davant de «l'ocupació israeliana i el seu règim sionista d'apartheid».^[3][4] Membre d'una família cristiana maronita, el seu posicionament polític i els seus punts de vista eren molt radicals en comparació amb el seu entorn adolescent de dretes.^[5] Popularment es considerava que Rahbani era ateu.^[6]

Rahbani va morir en un hospital de Beirut cap a les 9:00 del matí (6:00 UTC) el 26 de juliol de 2025, a l'edat de 69 anys, després de lluitar contra una malaltia.^[7][1]

La primera obra artística coneguda de Rahbani és «Sadiqi Allah» (‘El meu amic Déu’), una col·lecció de textos escrits entre els anys 1967 i 1968, quan era adolescent.

El 1973, als 17 anys, Rahbani va compondre la seva primera peça per a Fairuz, la seva mare.^[8] Assi Rahbani, el seu pare, va ser hospitalitzat i la seva mare Fairuz havia d'interpretar el paper principal a Al Mahatta, dels germans Rahbani. Mansour Rahbani, el seu oncle, que havia escrit la lletra d'una cançó sobre l'absència forçada d'Assi Rahbani, va encarregar a Ziad Rahbani la tasca de compondre'n la música. La cançó «Saalouni El Nass» (‘La gent em va preguntar’) va donar a Rahbani reconeixement en el món de la música.

Rahbani va aparèixer per primera vegada sobre un escenari a Al Mahatta, on interpretava el paper del detectiu. Més tard també va aparèixer a Mays el Rim, dels germans Rahbani, en el paper d'un dels policies.^[9] Ara bé, els primers passos importants de Rahbani al teatre van ser amb la companyia Teatre Bkennaya a l'obra Sahriyyeh.^[10] Va continuar amb una sèrie d'obres altament polititzades. A la seva tesi The Harvest of Thorns: Political Comedy Theater in Syria and Lebanon, Aksam Al-Youssef afirma: «En aquestes circumstàncies, com un jove ja adult, Ziad es va imposar a l'escena artística com a dramaturg, director, compositor, pianista i actor. En poc temps, el seu teatre original es convertiria en el centre d'atenció dels joves, que hi van trobar la veu d'una generació perduda atrapada en la guerra i la violència».^[8]

Com a actor, a més d'aparèixer a les seves pròpies obres de teatre, Rahbani va protagonitzar la pel·lícula de Randa Chahal Sabbagh de l'any 2003 The Kite.

Ziad Rahbani va escriure diverses obres de teatre, de contingut polític i social:

• بالنسبة لبكرا شو؟ (1978)
• فيلم أميركي طويل (1980)
• شي فاشل (1983)
• نزل السرور (1974)

Ziad Rahbani va actuar tant al teatre com darreres les càmeres.

• A compilation of press articles and interviews with Ziad Rahbani, in arabic
• Criticism on Ziad Rahbani, Fairouz, and Assi Rahbani's Art
• FairuzFan - contains information of Ziad's works with Fairuz his mother Arxivat 2009-07-03 a Wayback Machine.