Zona Konso
| ||||
| Tipus | zona d'Etiòpia | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Etiòpia | |||
| Regió | Pobles del Sud | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 2.274 km² | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Fus horari | ||||
La Zona Konso és una divisió administrativa de l'Estat Regional d'Etiòpia del Sud, al sud d'Etiòpia. Té com a capital administrativa la ciutat de Konso o Karat. La zona fou creada el 2018 arran de la dissolució de l'antiga Segen Area People's Zone.[1][2]
La zona comprèn bona part del Paisatge cultural de Konso, inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO el 2011. El paisatge es caracteritza per les terrasses agrícoles de pedra seca, els assentaments fortificats i altres elements associats a les pràctiques socials i agrícoles tradicionals del poble konso.[3]
Geografia

La Zona Konso està situada al sud d'Etiòpia. El territori està format per altiplans, turons i vessants que descendeixen cap a les zones baixes de la vall del riu Sagan.[1]
L'altitud varia considerablement dins de la zona, fet que condiciona tant el clima com els usos agrícoles del territori.[1]
Una de les característiques més visibles del paisatge són les extenses terrasses de pedra seca construïdes als vessants. Aquest sistema permet reduir l'erosió, retenir el sòl i aprofitar millor l'aigua de pluja en un entorn sotmès a períodes de sequera.[3]
Clima
El clima varia segons l'altitud i les característiques del relleu. A les zones més baixes predominen condicions més càlides i seques, mentre que els sectors elevats presenten temperatures més moderades.[4]
El règim de precipitacions és bimodal. Una primera temporada plujosa es produeix principalment entre febrer i maig i una segona entre setembre i novembre. Per al període 1981-2020 s'ha calculat una precipitació mitjana anual d'uns 716 mm i una temperatura mitjana anual d'uns 23 °C a l'àrea estudiada de Konso.[4]
Història administrativa
El territori de Konso va constituir durant una etapa del sistema federal etíop un woreda especial que depenia directament de la Regió de les Nacions, Nacionalitats i Pobles del Sud.[1]
L'any 2011, Konso fou integrat a la Segen Area People's Zone, juntament amb altres territoris del sud de la regió.[1]
El novembre de 2018 la Segen Area People's Zone fou dissolta i Konso adquirí la categoria de zona administrativa pròpia, amb Karat com a capital.[1]
La reorganització regional d'Etiòpia del 2023 va comportar la desaparició de l'antiga Regió de les Nacions, Nacionalitats i Pobles del Sud. Des d'aleshores la Zona Konso forma part de l'Estat Regional d'Etiòpia del Sud, que manté Karat com a seu administrativa de la zona.[2]
Organització administrativa
La capital de la Zona Konso és Karat. La zona està dividida actualment en quatre woredas: Karat Zuria, Kena, Kolme i Segen Zuria. Karat disposa, a més, d'una administració urbana pròpia.[5]
Les seus administratives dels districtes són Karat per a Karat Zuria, Fasha per a Kena, Delbena per a Kolme i Segen per a Segen Zuria.[5]
Demografia

Un estudi publicat el 2024, basat en dades utilitzades per a una investigació realitzada el 2021, estimava la població de la Zona Konso en 323.426 habitants, dels quals 164.947 eren dones i 158.479 homes, distribuïts en unes 66.005 llars.[6]
Karat constitueix el principal nucli urbà i el centre administratiu de la zona.[2]
Economia
L'economia de la Zona Konso està vinculada principalment a l'agricultura i la ramaderia. El sorgo és un dels principals cultius alimentaris, juntament amb el blat de moro i diversos llegums; també es conreen altres productes adaptats a les diferents zones altitudinals.[7]
Una part important de l'agricultura es practica sobre terrasses de pedra seca. Aquest sistema tradicional de gestió del sòl permet reduir l'erosió, conservar la humitat i mantenir terres cultivables en vessants pronunciats.[3]
Karat concentra bona part dels serveis administratius i comercials de la zona. El Paisatge cultural de Konso també genera activitats vinculades al patrimoni i a les visites turístiques.[3]
Patrimoni

El principal bé patrimonial de la zona és el Paisatge cultural de Konso, inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO l'any 2011 segons els criteris culturals (iii) i (v).[3]
El bé ocupa aproximadament 55 km² i està format per un paisatge de terrasses de pedra seca i assentaments fortificats desenvolupat al llarg de diverses generacions. La UNESCO el considera un testimoni de les tradicions culturals i de l'adaptació de les comunitats konso a un entorn sec i accidentat.[3]
El paisatge inclou també boscos sagrats, espais comunitaris i monuments funeraris associats a les pràctiques socials i rituals tradicionals dels konso.[3]
Les terrasses continuen utilitzant-se per a l'agricultura, de manera que el bé conserva tant elements materials com les pràctiques que han configurat històricament el paisatge.[3]
Referències
- 1 2 3 4 5 6 «Konso Rapid Assessment Report» (PDF) (en anglès). United Nations Population Fund, 2021. [Consulta: 19 agost 2026].
- 1 2 3 «Overview» (en anglès). South Ethiopia Regional State Office of the President. [Consulta: 19 agost 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 «Konso Cultural Landscape» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 19 agost 2026].
- 1 2 «Climate Change Threats to UNESCO-Designated World Heritage Sites: Empirical Evidence from Konso Cultural Landscape, Ethiopia» (en anglès). Sustainability, 16, 2024. DOI: 10.3390/su16198442.
- 1 2 «Konso Zone Plan and Development Department» (en anglès). Konso Zone. [Consulta: 19 agost 2026].
- ↑ Markos, K. [et al]. «Level of food consumption score and associated factors among households in Konso Zone, Southern Ethiopia» (en anglès). Frontiers in Nutrition, 2024. DOI: 10.3389/fnut.2024.1481458.
- ↑ «Social Assessment» (PDF) (en anglès). World Bank, 2017. [Consulta: 19 agost 2026].
