Zucchero
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (it) Adelmo Fornaciari  25 setembre 1955 (70 anys)Reggio de l’Emília (Itàlia) | ||
| Altres noms | Zucchero Sugar Fornaciari Malise Zucchero Fornaciari | ||
| Religió | Ateisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant, productor discogràfic, cantant de rock, cantautor, compositor, músic | ||
| Activitat | 1970 - | ||
| Gènere | Pop i rock | ||
| Veu | Baríton lleuger | ||
| Instrument | Veu | ||
| Segell discogràfic | Polydor Records Universal Music Group | ||
| Família | |||
| Fills | Irene Fornaciari | ||
| Premis | |||
| Lloc web | zucchero.it | ||
         | |||
Adelmo Fornaciari, més conegut pel seu nom d'artista Zucchero ([Roncocesi[1]], 25 de setembre de 1955) és un cantant de rock italià. Obtingué certa notorietat internacional arran del seu duo amb Paul Young reinterpretant amb aquest Senza una donna.[2] A banda de la seva base rock la música de Zucchero també s'inspira en el gospel, el blues i d'altres gèneres musicals.
Durant la seva carrera, que perdura d'ençà més de quatre dècades, Fornaciari ha venut més de 40 milions de discos a tot el món i ha rebut diversos premis, com ara dos World Music Awards, sis IFPI Europe Platinum Awards i va ser nominat als Grammy Awards.[3]
Va ser l'únic artista italià convidat a l'any 1992 al Freddie Mercury Tribute Concert, on va cantar amb Queen[4] i va fer amistat amb el guitarrista Brian May, el que ha suposat que a partir d'aleshores hagin col·laborat musicalment en diverses ocasions.
També va col·laborar amb Luciano Pavarotti, amb qui van gravar al 1992 en duet la cançó Miserere.[5]
De fet, tots dos són originaris de la mateixa regió italiana de l'Emilia-Romagna i arran d'aquella col·laboració tan profitosa es van fer amics i coincidien de tant en tant als escenaris.
Aquell duet entre un cantant de música comercial i un de música lírica va representar una novetat absoluta al mercat, de la que nasqué després la idea d'altres duets entre artistes tan diferents, que els productors aprofitaren amb, per exemple, Pavarotti & Friends.[6]
Discografia[7]
- 1983: Un po' di zucchero
- 1985: Zucchero and the Randy Jackson Band
- 1986: Rispetto
- 1987: Blue's
- 1988: Snack bar budapest original movie soundtrack
- 1989: Oro incenso & birra
- 1990: Zucchero sings his hits in english
- 1991: Zucchero
- 1991: Zucchero Live at the Kremlin
- 1992: Miserere
- 1994: Diamante (succés versions espagnoles)
- 1995: Spirito divino
- 1996: The best of Zucchero Sugar Fornaciari's greatest hits
- 1997: The Best Of: Greatest hits
- 1999: Bluesugar
- 1999: Overdose d'amore the ballads
- 1999: Bluesugar & Whitechristmas
- 2001: Shake
- 2004: Zu&Co
- 2006: Fly
- 2007: All The Best
- 2008: Live in Italy
- 2010: Chocabeck
- 2012: La sesion cubana
- 2016: Black Cat
- 2019: D.O.C.
- 2021: Discover
- 2024: Discover II
Referències
- ↑ «Roncocesi». [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ «ZUCCHERO 'NON RIESCO A STARE DA SOLO L' AMICIZIA MI FA RESPIRARE' - la Repubblica.it» (en italià). [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ Coletti, Vittorio. L'Italiano della musica nel mondo (en italià). goWare & Accademia della Crusca, 2015. ISBN 9788867974252.
- ↑ «Freddie Mercury Tribute Concert, quella volta che Zucchero si ritrovò senza chitarra (e altre curiosità)» (en italià). Corriere della Sera, 11 juny 2020. [Consulta: 8 març 2026].
- ↑ «La storia e la carriera di Andrea Bocelli super ospite della finale di Sanremo 2026» (en italià). Elle, 28 febrer 2026. [Consulta: 8 març 2026].
- ↑ «Dal duetto con Zucchero in Miserere ai 12 anni del Pavarotti & Friends» (en italià). Reppublica, 6 setembre 2007. [Consulta: 8 març 2026].
- ↑ «Zucchero» (en castellà). La Higuera. [Consulta: 8 març 2026].